Fa uns mesos que el món científic es va abraonar a la recerca de tractaments, proves diagnòstiques i una vacuna per lluitar contra el coronavirus. La pandèmia conquereix un país rere l'altre mentre els primers afectats, la Xina i Corea del Sud, comencen a sortir-se'n. Paral·lelament, centres de recerca, hospitals i empreses farmacèutiques corren per ser els primers a frenar l'expansió de la malaltia. L'estudi més avançat en l'àmbit de tallar els contagis és el que lidera el doctor Oriol Mitjà -infectòleg de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona-. Darrere, hi ha els laboratoris Gebro Pharma, que aporten coneixement amb antivirals i bona part del finançament del projecte. Emma Gasol n'és la directora de desenvolupament corporatiu, llicències i innovació, mentre que Sergi Aulinas és el director general de la farmacèutica. VIA Empresa parla amb tots dos de manera telemàtica per analitzar com ha estat la reacció del sector davant la crisi del Covid-19, com es gestiona la recerca de la pandèmia, quin nivell de col·laboració publicoprivat hi ha i quines línies d'investigació s'estan seguint.
Es pot començar a buscar una solució a una malaltia que encara no es coneix bé?
Emma Gasol: Sí, es comença a rascar del coneixement ja existent, com en el cas del nostre estudi clínic. Beu d’exemples de tractaments profilàctics, com el de la malària. D’aquestes experiències prèvies se’n treuen lliçons. De vegades és difícil predir quan una cosa et servirà. Ens hem trobat que hi havia molts estudis in vitro de diverses molècules que s’havia testat si tenien activitat antiviral i ara ens serveixen. Ja estava descrit, per exemple, que la hidroxicloroquina [el fàrmac que utilitza l'estudi] tenia activitat antiviral, però no si funcionava en coronavirus. Ja hi havia gent que treballava amb coronavirus abans...està descrit fa molt temps. S’ha anat generant coneixement previ que ha servit ara per reaccionar ràpid davant aquesta situació.
Quant temps pot passar fins que s'apliqui el tractament?
EG: Fer estudis in vitro és relativament ràpid. La recerca requereix temps, no tindrem un tractament d’avui per demà. Ara estem testant dues coses: si en pacients positius el tractament pot reduir la gravetat i la durada de la patologia, i si evita que els contactes dels casos de coronavirus desenvolupin la malaltia. Si veiem una reducció significativa del número de contagis o de la gravetat de la malaltia, de seguida es podrà estendre l’experiència a altres comunitats autònomes i pacients.
La rapidesa és clau en casos d'urgència com el del Covid-19. Com ha estat la reacció de la indústria farmacèutica?
Sergi Aulinas: La nostra raó de ser és intentar trobar solució a malalties no resoltes. La resposta tant a Espanya com a Europa és que les companyies han ofert el màxim per recolzar la investigació. La reacció ha estat unànime. Són situacions d’emergència i hem de demostrar que podem fer les coses amb més velocitat que mai. És una ocasió per a què la societat vegi el més profund del nostre sentit: aportar solucions terapèutiques a malalties no resoltes.
EG: Tothom contribueix a què no hi hagi traves administratives que impedeixin que això es posi en marxa en el moment en què es necessita, que és ara. L'Agència Espanyola del Medicament ha donat els consentiments per part dels comitès ètics d’aprovació dels estudis clínics més ràpid del que és habitual.
Sergi Aulinas: "Hi ha coses que habitualment tardarien més temps que s'estan accelerant per la severitat del coronavirus"
En un sector tan regulat, és possible agilitzar la burocràcia?
SA: Hi ha coses que habitualment tardarien més temps que s’estan accelerant per la severitat del Covid-19. La col·laboració amb l'agència, el ministeri i les conselleries de les comunitats autònomes normalment funciona, però de vegades pensem que podria ser més ràpida. Ara veiem que tothom hi posa de la seva part per a què tot vagi a molta més velocitat. És el mateix que sempre, però més accelerat. Particularment, em satisfà molt, perquè s’està fent un sobreesforç.
La col·laboració publicoprivada també hi és quan parlem de finançament?
SA: S’estan obrint ajudes europees específiques, però en el cas nostre hem fet aportacions des dels nostres pressupostos per a les primeres iniciatives. Aconseguir fons públics és més lent, i s’utilitzen sobretot en projectes de molta envergadura que les empreses no poden finançar íntegrament. Per tant, hem derivat partides d’altres àrees a aquesta, més prioritària.
EG: La part pública ve de la Unió Europea i, en el nostre estudi, col·laborem amb l’Institut Català de la Salut i el Departament de Salut. Hi ha un esforç comú publicoprivat per posar una mica d’alleujament a aquest problema.
Quin pressupost té un estudi com aquest?
SA: Preferim no donar la xifra perquè encara no està tancada, hi ha coses que s’han d’acabar de definir. Segurament prendrem més compromisos: hem donat suport a l’estudi d’Oriol Mitjà, però hi ha altres iniciatives que estem valorant.
EG: S'ha de pensar que estem parlant de tractar 3.000 persones. Es necessita un equip sanitari molt preparat, infermeres específiques, gent que gestioni la recollida de dades, la medicació, l’anàlisi de dades, la part administrativa de consentiments... logísticament, tenim pacients a diversos hospitals, alguns que estan a casa. És una part d’infraestructura logística i humana complexa i és meritori que s’hagi organitzat en temps rècord.
Com es coordina l'ecosistema científic internacional en situacions d'urgència com aquesta?
EG: Hi ha diverses crides de recerca sobre coronavirus: la Unió Europea va treure una convocatòria exprés a finals de gener i una segona a principis de març. La fundació Bill i Melinda Gates també ha posat a disposició fons, i les pròpies farmacèutiques, especialment les que ja tenen experiència en aquestes àrees, han reaccionat. Existeix una pàgina web, clinicaltrials.gov, en què estan registrats tots els estudis clínics en marxa. Si busques coronavirus veuràs tots els estudis que s'han iniciat en poquíssim temps. I això que només inclou els que ja s’estan testant, perquè els que estan en fase preclínica són molts més.
Emma Gasol: "És aclaparador el nombre d'iniciatives que hi ha en marxa per buscar solució al Covid-19"
Per tant, a més de col·laboració publicoprivada també n'hi ha entre empreses?
EG: De vegades la indústria farmacèutica rep crítiques en aquest sentit, però la capacitat de reacció en moments així posa en evidència el valor dels científics de la recerca que fan les companyies i un sector molt acostumat a treballar en col·laboració. Farmaindustria [la patronal del sector] ens demanava l’altre dia si podíem compartir en quins projectes treballem. Ells ho tenen centralitzat i és aclaparador el nombre d'iniciatives que hi ha en marxa.
En quines línies de recerca s'està treballant?
EG: La primera és amb productes que ja existeixen al mercat i poden ser útils per tractar aquesta nova malaltia. En aquesta línia, la Xina ens porta avantatge, perquè la crisi va esclatar allà, però també ens basem en la seva experiència. La segona línia d'actuació és buscar una vacuna que immunitzi el cos i no es desenvolupi la malaltia tot i estar en contacte amb el virus. Això requereix un temps que davant la cruesa de la pandèmia no tenim, per tant, és una solució a llarg termini. La tercera línia és la de nous tractaments per evitar que la malaltia vagi a més en pacients que ja la tenen. Finalment, hi ha els diagnòstics. Els tests actuals tenen un cert cost i logística que no fan possible que es puguin fer àmpliament, per tant, s'intenta desenvolupar-ne de més accessibles i ràpids.
Quines empreses estan treballant en cada una d'aquestes línies?
EG: L'estudi en què treballem és un exemple de la primera línia de recerca, amb productes que ja existeixen. Darrere el desenvolupament d'una vacuna hi ha laboratoris grans amb experiència en aquesta àrea, com són Sanofi i Janssen. Gilead està treballant en un nou fàrmac, que està en fase experimental, el Remdesivir. I la filial catalana de Qiagen, STAT-Dx, ha desenvolupat un test que detecta el coronavirus en poc temps.
Quin paper té l'R+D en situacions així?
SA: Estem en una situació d’emergència i queda clar que és una oportunitat de posar-nos en valor: els investigadors, el personal sanitari, però també com a sector i totes les activitats d’R+D. Els tractaments tenen darrere companyies privades, que col·laboren amb centres públics. Som moltes les companyies que estem pensant què podem fer per col·laborar amb els científics i investigadors de dins i de fora per avançar en aquest tema.
Emma Gasol: "Avui en dia és molt difícil que tot el coneixement d'un tema sigui en una mateixa casa, per tant, treballem amb investigadors en xarxa"
EG: Actualment, hi ha gent molt experta en temes molt concrets molt dispersa per tot el món. Per això treballem en xarxa. No és que tinguem un laboratori molt extens amb molta gent treballant en R+D, sinó que quan es té un projecte concret es trien els investigadors en xarxa que poden treballar millor en aquella recerca. Avui en dia és molt difícil que tot el coneixement d’un tema sigui en una mateixa casa.
Podeu desenvolupar l'activitat habitual en estat d'alarma?
SA: El sistema productiu no està al 100% en cap sector, i el farmacèutic també està afectat. Ens hem adaptat, com tots, a les recomanacions de teletreballar quan sigui possible, minimitzar actes multitudinaris... En general, hi ha temes logístics i de demanda que a causa del coronavirus s’alenteixen o es compliquen, però estem intentant abastar de medicaments les farmàcies i hospitals tot i l’anormalitat, com fa la totalitat del sector. Però sí, les dificultats hi són: no totes les fàbriques poden seguir produint, hi pot haver casos de coronavirus a les plantes... el que passa a tot arreu.
S'allargarà molt la situació?
EG: L’objectiu del nostre estudi és baixar la corba per dessaturar els centres sanitaris per als pacients més greus; sobretot, tallar la via de transmissió. A nosaltres ens està costant una mica més que a la Xina, però som al principi. Si tothom és responsable, esperem que la situació sigui més curta que llarga.