El món empresarial valencià també està de dol després de la confirmació de la mort de quatre homes d’empresa rellevants que figuraven fins fa pocs dies a la llista de desapareguts pels estralls causats per aquest fenomen anomenat DANA (depressió aïllada en nivells altos) a les comarques de la demarcació de València.
Segons van relatar els mitjans locals ja des de les primeres hores de l’aiguat, els quatre desapareguts eren els comensals d’un dinar del dia 29 d’octubre. Amb el pas dels dies la notícia desgraciada s’ha anat confirmant i ara sabem que tots quatre van morir en el curs de la tragèdia mentre es desplaçaven en automòbil.
En aquest dinar infaust del 29 d’octubre hi havia José Luis Marín Carbonell, propietari del grup d’escoles privades Mas Camarena, fundat l’any 1962 i que agrupa disset centres educatius entre escoles infantils, escoles concertades i instituts de batxillerat internacional. La directora del conglomerat és Maite Marín Medina, filla del fundador ara mort. Un altre dels difunts és Antonio Noblejas Sánchez-Migallón, un prestigiós economista que durant vint anys va ocupar càrrecs de responsabilitat a la firma d’auditoria Deloitte. Recentment, havia estat director general d’EDEM-Escuela de Empresarios, una escola de negocis valenciana creada el 2002 amb el mateix Noblejas com a un dels primers directius, juntament amb Hortensia Roig Herrero, filla del propietari de Mercadona, Juan José Roig Alfonso.
Els quatre empresaris van morir en el curs de la tragèdia de la DANA mentre es desplaçaven en automòbil
Però sens dubte, de les quatre persones mortes les més conegudes pel gran públic eren Miguel Burdeos Baño, proveïdor de Mercadona i Vicente Tarancón Gómez, fundador i propietari de la marca de roba esportiva Luanvi. Pel que fa al primer d’ells, Burdeos, la seva empresa SPB Global Corporation (Suavizantes y Plastificantes Bituminosos) és un dels proveïdors històrics de Mercadona a través de les marques Deliplus (cosmètics) i Bosque Verde (neteja). La companyia va ser fundada pel mateix Burdeos el 1979 i en l’actualitat supera els 200 milions d’euros de facturació, amb uns beneficis superiors als quatre milions. Proporciona feina a uns 600 treballadors, el que dona idea del seu pes dins de l’economia de la comarca de la Foia de Bunyol. En els darrers temps (2018), Burdeos havia abandonat el càrrec de màxim executiu de la companyia i havia estat succeït per una de les seves filles, Gracia Clara Burdeos Andreu. Precisament, fa un parell d’anys va ser premiada en el marc dels guardons “Premis dona empresària” que organitza CaixaBank. A més, Burdeos acostuma a figurar als rànquings estatals de dones líders del món empresarial. També ha format part, o en forma, de diferents institucions, com la Comissió d’Internacionalització de la Cambra de Comerç, l’ITENE (Instituto Tecnológico de Embalaje, Transporte y Logística), l’Asociación para el Progreso de la Dirección i el jurat dels premis de ciència i investigació Rei Jaume I.
La família Burdeos controla el grup empresarial mitjançant la societat patrimonial Gramami, que acumula uns actius d’uns 48 milions d’euros. L’empresari traspassat controlava tres quartes parts del capital, mentre que la seva muller, María Amparo Andreu atresora un 18% i cadascun dels tres fills, un 2%. Fora de l’activitat empresarial, Miguel Burdeos era membre del consell d’administració del València Basket Club, entitat de màxima categoria que és propietat de l’esmentat Juan Roig.
Els empresaris més coneguts pel gran públic eren Miguel Burdeos Baño, proveïdor de Mercadona i Vicente Tarancón Gómez, fundador i propietari de la marca de roba esportiva Luanvi
Finalment, el quart dels empresaris morts en la tragèdia és, com hem comentat abans, Vicente Tarancón Gómez. A Tarancón se’l coneixia àmpliament per ser el propietari de Luanvi (Luis, Antonio y Vicente), un fabricant de roba esportiva molt popular. L’empresa factura prop de 15 milions d’euros anuals i dona feina a 90 persones. Avui, el València CF vesteix samarretes fabricades per una multinacional, però un parell de dècades enrere qui equipava al club blanc era precisament Luanvi, una empresa nascuda els anys setanta i que té la seu a Paterna, la localitat on precisament hi ha la ciutat esportiva dels valencianistes. A qui sí vesteix aquesta marca que té un avet com a logotip és al València Basket Club, de manera que Tarancón també tenia un vincle directe amb la família Roig.
Sens dubte, es pot qualificar d’insòlit que quatre personatges rellevants de l’economia d’un territori perdin la vida de manera simultània, deixant orfe al món empresarial local que tan els valorava.