Fa una setmana vam saber que una de les entitats esportives més conegudes del món havia canviat de propietari i, alhora, havia marcat un rècord en l’àmbit de les transaccions de clubs esportius. Es tracta dels mítics Celtics de Boston, un equip de bàsquet professional que ha passat de pertànyer a la família Grousbeck per esdevenir propietat d’un pool d’inversors liderat per l’emprenedor Bill Chisholm. Parlàvem de rècord, i és que la transacció s’ha valorat ni més ni menys que en 6.100 milions de dòlars, per sobre de la que era fins ara i des del 2023 la xifra més alta en aquest tipus d’operacions a l’esport americà, quan els Washington Commanders (NFL, futbol americà) van ser adquirits per 6.050 milions. Potser el nom d’aquesta franquícia no sona gaire, però són els antics Washinghton Redskins, que el 2020 van optar per modificar la denominació per qüestions de correcció política. Si mirem cap a Europa, fins ara el canvi de mans més sonat va ser el que es va produir el 2022 quan Roman Abramóvitx va desprendre’s del Chelsea FC en benefici d’un consorci d’inversors americans que liderava Todd Boehly, a canvi d’una inversió total de 4.250 milions de lliures esterlines (que en aquell moment eren gairebé 5.000 milions d’euros). Aquesta inversió comprenia la simple transacció, 2.500 milions, més una inversió compromesa en el club de 1.750 milions.
En el cas dels Boston Celtics, Wyc Grousbeck (1961) n’era el propietari des que el 2002 va adquirir la franquícia per 360 milions de dòlars, el que ara sembla una xifra menor. En altres paraules, la relació entre el preu de venda i el de compra implica una revalorització anual superior el 13% compost. Sembla que han fet un bon negoci, tret que pel camí hagin hagut d’aplicar inversions milionàries, circumstància que no sembla haver succeït. Abans de ser propietari del club, Grousbeck havia exercit com a soci a una firma de venture capital i recentment havia tingut alguna disputa amb el seu pare (Irving Grousbeck, també accionista) per l’elevat cost de la plantilla professional de l’equip, una aposta personal del fill per aconseguir quedar campió de l’NBA.
La transacció s’ha valorat ni més ni menys que en 6.100 milions de dòlars, per sobre de la que era fins ara i des del 2023 la xifra més alta en aquest tipus d’operacions a l’esport americà, quan els Washington Commanders van ser adquirits per 6.050 milions
Per valorar la transacció, cal tenir en compte que la facturació dels Boston Celtics a la temporada 2023/24 va ser de 493 milions de dòlars (un 40% menys que el Barça), amb un ebitda d’uns 30 milions, el que porta el multiplicador de la compra fins a una xifra de vertigen de més de 200 vegades (dit d’una altra manera, per recuperar la inversió feta via benefici operatiu caldrien més de 200 anys). Hem de suposar que els compradors tenen un pla per incrementar el valor de l’entitat i fer-la més rendible. Però qui són aquests compradors? La cara visible és, com avançàvem, Bill Chisholm, un economista de Nova Anglaterra que té al voltant dels 55 anys, que s’ha fet ric amb la indústria informàtica i que sempre ha volat per sota dels radars, de manera que ni els mateixos americans el coneixien abans d’aquesta operació. El seu gran salt es va produir el 2002, quan va abandonar la petita firma de capital risc que dirigia per incorporar-se a les files del multimilionari Romesh Wadhwani, una fortuna forjada a Silicon Valley, que li va oferir entrar com a soci a una empresa informàtica nova de trinca. La firma es deia Symphony Technology Group (més coneguda com a STG) i es va dedicar a comprar i millorar companyies de programari de dimensió mitjana per potenciar-les i tornar-les a vendre. Un dels èxits més destacats va ser Information Resources (actualment Circana), que van adquirir per menys de 120 milions de dòlars i vuit anys després, el 2011, van vendre per uns 1.000 milions.
Un altre dels inversors que formen part del consorci de Chisholm és Robert Hale Jr, propietari de Granite Telecommunications, una companyia que va fundar només mig any després de patir la fallida del seu anterior negoci. Avui dia Granite factura 1.800 milions de dòlars i dona feina a 2.300 persones. La fortuna de Hale està valorada en 5.800 milions de dòlars i acumula donacions per a la recerca del càncer de 350 milions. En el grup també hi ha Bruce A. Beal Jr, president i soci de Related Companies, una firma immobiliària que gestiona actius per valor de 60.000 milions de dòlars. Però Beal ja tenia un peu posat en el món de l’esport professional abans de la seva entrada als Celtics, perquè és vicepresident dels Miami Dolphins de futbol americà, un club que té com a accionistes minoritaris a personatges cèlebres vinculats a Florida, com Gloria Estefan (i el seu marit, Emilio), Marc Anthony o les germanes Serena i Venus Williams.
Un nom que sí que ressonarà als lectors d’entre els nous propietaris dels Celtics és el fons d’inversió Sixth Street, que ha desemborsat 1.000 milions de dòlars en la franquícia, el que els ha donat accés a un 16% del capital. Diem que aquest nom no en resultarà nou, perquè és precisament el fons que va adquirir una part dels drets de televisió del Barça i que prèviament havia fet negocis amb el Real Madrid.
Tothom ha sentit a parlar algun cop dels Boston Celtics, però això no ha de resultar un obstacle per fer un breu recordatori de la seva gloriosa història. L’edat d’or del club és, sens dubte, la que es va estendre entre 1957 i 1969, amb una ratxa gloriosa que els va permetre guanyar onze títols (vuit de seguits) de l’NBA. Aquells temps van ser els del mític entrenador Arnold "Red" Auerbach i de jugadors com Bill Russell o K.C. Jones. Més tard, durant la dècada de transició dels setanta van aconseguir dos cops el campionat, fins a enllaçar amb la segona època daurada, els anys vuitanta, on van guanyar tres vegades la competició, però, sobretot, van oferir al món una lluita èpica amb els Lakers de Los Angeles. Va ser l’era de Larry Bird, Kevin McHale o Robert Parish. D’ençà del 1986 van patir una llarga sequera només trencada amb les victòries del 2008 i del 2024.
L’edat d’or del Boston Celtics és, sens dubte, la que es va estendre entre 1957 i 1969
Aquesta història els ha portat a ser una de les franquícies més conegudes l’esport americà arreu del planeta, a més de ser l’equip que més cops ha quedat campió de l’NBA, amb un total de 18 títols. Just per darrere d’ells hi ha els californians dels Lakers, amb seu a Los Angeles i 17 títols guanyats.