Col·laboració entre els actors i compromís. Aquestes són dues de les qüestions que s’ha reforçat al llarg de la celebració de la 5a Nit de les Infraestructures que enguany ha tornat a ser presencial –malgrat les restriccions d’aforament– després que l’any passat la cita quedés anul·lada a causa del confinament per la Covid-19. Malgrat tot i fent-lo coincidir amb la diada del patró de la construcció, l’esdeveniment organitzat pel Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya ha tornat. Una nit en què empresaris i personalitats polítiques han recordat les potencialitats del sector empresarial català i en especial aquell que fa referència a la construcció i acondicionament d’infraestructures, espai en què destaca la col·laboració públicoprivada.
Les dades no són menors. Tal com recordava el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, les empreses catalanes –des de les startup i petites empreses fins a les companyies de grans dimensions– representen el 75% del PIB del país i en xifres absolutes 250.000 mercantils del país. Precisament, Sánchez Llibre, en qualitat d’amfitrió d’un acte que s’ha celebrat a la seu de Foment, ha reiterat que “les inversions en infraestructures han de jugar un paper important i han de buscar noves fórmules de finançament pròpies”. L’esclat de la crisi del coronavirus ha suposat canvis en els desplaçaments i en la utilització dels serveis d’infraestructures per part dels ciutadans i això ha fet canviar, en part, les demandes. En aquest sentit, ha recordat que és precís explorar altres vies per tal que el sector depengui en menor mesura del dèficit públic que actualment és acusat a causa dels grans esforços a dur a terme derivats de la situació socioeconòmica.
Jordi Puigneró: “La gran vacuna contra la contaminació és incrementar l’oferta de transport públic”
Des de l’altra banda s’ha expressat en uns termes similars el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, quan ha afirmat que “les infraestructures són una peça clau per al desenvolupament del nostre país i tant és així que han passat a ser al quadre central de la vicepresidència de Catalunya”. Així mateix s’ha referit als reptes als quals ha de fer front el sector, constatant que són compartits: crisi climàtica, canvis d’hàbits de la societat i digitalització de processos. Puigneró ha defensat la voluntat de consolidar un sistema de transport públic, ja que, al seu entendre, “la gran vacuna contra la contaminació és incrementar l’oferta de transport públic”. Igualment, durant el seu discurs ha posat en relleu les eines que pot facilitar la digitalització generalitzada a l’hora de garantir igualtat d’oportunitats entre la ciutadania.
Amb els ulls posats a Europa
Una de les mencions més repetides al llarg de la vetllada va ser la del projecte de fons europeus Next Generation. Només començar l’acte, Sánchez Llibre va qualificar aquesta iniciativa d’“oportunitat única per posar el país en el camí de la recuperació econòmica i d’un creixement sostenible”. En la mateixa línia, Francisco Gutiérrez, president del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, va repassar durant la seva intervenció les metes que el sector havia d’assolir al llarg dels propers anys i va destacar que “invertir en recerca és responsabilitat pública i privada” –també posant, en part, la mirada a les institucions europees– i va subratllar el paper fonamental que jugaran en un futur pròxim els canvis en matèria digital: “No hi ha transformació digital sense transformació de processos”, va assegurar.
Sánchez Llibre: "Els fons Next Generation EU són una oportunitat única per posar el país en el camí de la recuperació econòmica i el creixement sostenible"
La part central de l’acte va anar a càrrec del professor Mariano Marzo, director de la Càtedra de Transició Energètica de la Universitat de Barcelona (UB), qui a través de videoconferència va fer una exposició de les vies de transformació energètica a nivell local i global i també fer referència als fons Next Generation. Tot i assenyalar que no es tractava d’una “bala de plata”, i que per tant la situació requeriria esforços per part de tots els actors implicats, Marzo va apuntar que les incerteses actuals es transformarien en “noves oportunitats”.
D’oportunitats en va parlar també el premiat a Millor Infraestructura i equipament posat en funcionament el 2020. El jurat del guardó va atorgar el reconeixement a la nova terminal ICL del Port de Barcelona, amb una inversió de 73 milions d’euros que connecta l’explotació de l’empresa al Bages amb la resta del món. El CEO d’ICL Iberia, Carles Alemán, va posar de manifest que a Catalunya “en termes de logística podem ser els millors del món gracies a dos actor públics que tenim en aquest país: FGC i el Port de Barcelona”.
Clam en defensa de l’ampliació de l’aeroport
Els darrers parlaments de la nit va anar a càrrec de la segona tinent d'alcaldia i directora de l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat a l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz; de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, i del Secretari d’Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Pedro Saura. Tant Sanz com Marín van posar de manifest la falta de dones en un sector com el que organitzava aquell acte i la tinenta d’alcaldia es va mostrar contundent: “Aquí falten dones. L’equilibri just de la societat s’ha de reflectir en tots els àmbits de treball del país”, va sentenciar. Per altra banda va expressar el “compromís” de totes les personalitats presents per impulsar i potenciar les infraestructures al país.
En aquest sentit, la necessitat d’ampliació de la tercera pista de l’Aeroport del Prat-Josep Tarradellas va agrupar moltes veus al llarg de la nit. “Hem de convertir l’aeroport de Barcelona en un veritable hub internacional”, reclamava Marín, qui també recordava la proximitat d’una nova edició del Mobile World Congress i l’imperatiu de “comptar amb tothom” per tal d’ajudar l’esdeveniment a repuntar després de l’anul·lació per la Covid. La nit es tancava amb unes paraules d’optimisme del Secretari d’Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Pedro Saura, quan deia que “el pitjor de la crisi econòmica ha passat”, tot argumentant que “el cost ha estat important però menor en la mesura que les polítiques dels governs han estat expansives des del punt de vista fiscal”. Saura va marcar l’objectiu d’una recuperació ràpida i va fer una crida a deixar enrere els records de la sortida de la crisi econòmica anterior.