• Empresa
  • La part fosca del treball nocturn: quins són els riscos de contradir el sol?

La part fosca del treball nocturn: quins són els riscos de contradir el sol?

La vida dels treballadors nocturns es pot veure un 20% escurçada arran dels problemes de fatiga o tendències depressives derivades del treball de nit

Per cada 15 anys de torn nocturn correspon un envelliment prematur de cinc anys | iStock
Per cada 15 anys de torn nocturn correspon un envelliment prematur de cinc anys | iStock
David Lombrana VIA Empresa
Periodista
Barcelona
11 d'Agost de 2024

Quin és el preu de viure a deshores? Aquest és un assumpte que afecta entorn d’uns 2,3 milions de professionals a l’estat espanyol, que, segons les darreres dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en l’enquesta de població activa, seria el nombre de persones que treballadenit. Aquest grup noctàmbul representa prop del 12% de la població ocupada, i és l’encarregat de resoldre les necessitats de determinats sectors que donen servei durant la nit o que no poden interrompre els seus processos productius, com és el cas de l’àmbit de la seguretat o de la logística, entre d’altres. Ara bé; aquest horari seria el causant d’una vida més curta respecte al majoritari grup de professionals diürns: “Per cada 15 anys de torn nocturn correspon un envelliment prematur de cinc anys”.

 

Per cada 15 anys de torn nocturn correspon un envelliment prematur de cinc anys

Una vida un 20% més curta

Aquest és el càlcul que ha dut a terme l’Organització Internacional del Treball (OIT) i que AidaJurado, consultora de recursos humans i coach executiu, recorda a VIA Empresa: “És la raó per la qual els metges asseguren que la vida dels treballadors nocturns es veu un 20% escurçada”. Aquestes estadístiques s’atribueixen a l’alteració del ritme circadiari: el nostre cos està habituat a fer un cicle de son-vigília vinculat a la llum del dia, i el fet de no descansar durant la nit l’altera completament. “Hi ha molts treballadors que malgrat portar molts anys treballant de nit no s’han acostumat a aquest horari i tenen una qualitat del son que no és bona, fet que es pot manifestar en un trastorn crònic”.

 

I és que, tal com apunta la periodista Gemma Fontseca en aquest article, “si es qualifica col·loquialment l’Estat de ser un país que "gaudeix d'una llarga vida nocturna", és també per altres motius que no sempre estan relacionats amb l'oci”. I no només pels més de dos milions de professionals que treballen a la nit; també pel 10% de la població que, sense comptar amb un contracte de règim nocturn, continua desenvolupant la seva activitat professional a partir de les 22 hores -cal recordar que l’article 36 de l’Estatut dels Treballadors considera treball nocturn l’horari laboral realitzat entre les 22 i les 6 hores-.

Quan acabes confonent el sopar amb l'esmorzar

“Arribava a casa a les 6 de la matinada, menjava alguna cosa perquè tenia gana, que allò no sé si era el sopar o l’esmorzar, me n'anava a dormir i em llevava a les 14 h. Potser la meva salut no es va veure gaire afectada, perquè va ser una feina temporal, però la de la majoria dels meus companys que feia anys que treballaven allà estic completament convençut que sí”, declara una font propera a VIA Empresa, mentre relata que va treballar de mosso de magatzem en règim nocturn per pagar-se els estudis. “Jo era estudiant i vaig dur a terme aquesta feina durant l’estiu, per tant, podia fins i tot arribar a casa, veure la NFL en directe i descansar durant el dia", comenta amb humor, malgrat lamentar les diferents condicions en què es trobaven els seus companys: "Gran part d'ells eren allà per necessitat i ho compaginaven amb una altra feina, sigui de tarda, és a dir, venien després de treballar, o de matí: quan acabaven el seu torn, anaven sense descansar a l’altra feina”.

El 12% de la población empleada trabaja en régimen nocturno | iStock
El 12% de la població ocupada treballa en règim nocturn | iStock

Jurado apunta que les conseqüències d’aquest ritme de vida poden acabar traduint-se en problemes de fatiga i esgotament, ja que el descans diürn és poc reparador, així com problemes gastrointestinals o cardiovasculars, als quals s’afegeixen tendències depressives causades per la incapacitat de conciliar amb la família i amb l’entorn social. “La majoria dels companys eren força més grans i em comentaven que vivien en un altre món, ja que els seus horaris eren completament contraris als de les seves famílies”, comenta el jove que, després de la seva experiència com a mosso de magatzem, ho té clar: “És una feina gens recomanable, ja que a més físicament és dura. Però hi ha persones que la necessiten, és clar”. 

Descansos, bona il·luminació i formació: mesures per minimitzar l'impacte del treball nocturn

Succeeix un fenomen molt similar en el cas dels torns rotatius. Si bé l’esfera social no es veu tan perjudicada com en els torns estrictament nocturns, l’adaptació del ritme del son és pràcticament impossible. “Moltes empreses aposten per fer dos torns de matins, dos de tardes, dos de nits i dos dies de descans. Aquest sistema no té uns efectes tan nocius, ja que l’àmbit social, que té un efecte brutal en les persones, no es veu tan perjudicat. Però és evident que el descans no és el millor”, continua la consultora de recursos humans.

La realitat és que, tal com comenta el mosso de magatzem, “ningú duu a terme aquest tipus de feina per gust, o perquè treballar de nit permet tenir el dia lliure. No pots tenir el dia lliure, en algun moment has de dormir”. Per tant, les empreses han d’adoptar un seguit de mesures per minimitzar l’impacte negatiu dels torns nocturns en les persones que necessiten treballar de nit: “Tenint en compte que moltes d’aquestes feines es duen a terme a les fàbriques, la il·luminació d’aquestes hauria d’intentar simular la llum del dia”, detalla Jurado, qui afegeix els controls periòdics de la salut dels treballadors, els descansos “raonables” i la formació en hàbits saludables com a imprescindibles en l’entorn laboral.