L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és una administració pública del territori conformada per 36 municipis. Es tracta de l’aglomeració metropolitana més important del Mediterrani occidental. No obstant això, és una gran desconeguda, tot i que les seves activitats són molt rellevants i impacten en el dia a dia dels 3,2 milions de persones que en formen part. Territori, habitatge, medi ambient, desenvolupament econòmic i mobilitat són els grans eixos amb gestió mancomunada dels municipis metropolitans.
En mobilitat, els serveis metropolitans transporten més de 600 milions de viatgers a l’any en una xarxa de metro i d’autobús. Aquest servei el duen a terme diverses companyies de transport (públiques i privades) que operen sota concessió administrativa.
Entre els serveis metropolitans que presten de forma indirecta empreses privades, Transports Urbans i Serveis Generals Societat Anònima Laboral (TUSGSAL) opera el servei de transport públic de viatgers d’autobús del Barcelonès Nord i part del servei nocturn d’autobusos NitBus.
El naixement de TUSGSAL es situa l’any 1985, quan un centenar de treballadors que procedien de l’antiga TUSA constitueixen empresarialment un projecte col·lectiu d’economia social sota la forma de societat anònima laboral, de forma que els treballadors són alhora accionistes de l’empresa. Les societats laborals, que poden ser limitades o anònimes, són societats mercantils on la majoria del capital està en mans dels treballadors. En aquest sentit, podem dir que es tracta d’un model empresarial cosí-germà de les cooperatives de treball associat que fa efectiva la democràcia empresarial.
TUSGSAL és actualment la societat més gran i matriu del grup empresarial DIREXIS que té com a missió “servir a la societat proposant una mobilitat inclusiva, segura i respectuosa amb el medi ambient, d'acord amb els valors ètics i de responsabilitat”. A través de les seves filials gestiona serveis de transport terrestre de passatgers, transport de salut i serveis de consultoria en mobilitat. De forma agregada es transporten 50 milions de viatgers, amb una flota de 600 vehicles, donant servei a un total de 500 municipis de Catalunya, l’Aragó, Castella i Lleó i Castella - la Manxa amb una plantilla de 1800 treballadors i una facturació de 120 milions l’any 2023.
El director de la Càtedra d’Economia Social del Tecnocampus-UPF, Eloi Serrano, és molt clar en l’article titulat Reivindicando las sociedades laborales en l’exemplar de Temas para el debate – juliol 2023 – dedicat a la democràcia a l’empresa:
“Las sociedades laborales tuvieron un fuerte desarrollo durante la década de los ochenta del siglo pasado. Esta fórmula empresarial se ideó en un contexto de crisis y reconversión industrial, y tenía un doble objetivo: por un lado, mantener los puestos de trabajo mediante una fórmula de democracia empresarial que dota la mayoría de la propiedad de la empresa a los propios trabajadores; y por otro, recompensar mediante la inferencia en la gestión y la captación de futuros beneficios, el esfuerzo que realiza el trabajador por mantener viva la empresa y no debilitar el tejido productivo del país”.
Però, més enllà del context en què les societats laborals tenen el seu període d’esplendor a la darrera part del segle XX, i del reconeixement d’èxits prou rellevants com TUSGSAL, entre altres, cal preguntar-se quin paper poden jugar en el futur les empreses on els treballadors són alhora propietaris.
Quin paper poden jugar en el futur les empreses on els treballadors són alhora propietaris?
Un camí per explorar és la transformació d’empreses mercantils en empreses d’economia social (cooperatives i societats laborals). No és fàcil ni és cap garantia d’èxit, si com sovint passa les empreses preexistents es troben en dificultats. Tanmateix, amb un bon observatori i l’antena posada (en això els sindicats són claus) es poden detectar i anticipar oportunitats. Recentment hem vist com la francesa DURALEX (una empresa emblemàtica, fabricant de vaixelles que els que ja tenim una edat recordem perquè eren els plats i gots que posàvem a taula cada dia i tenien fama de no trencar-se mai) s’ha transformat en cooperativa de producció. L’aliança dels sindicats francesos amb les SCOP (les cooperatives obreres de producció) i les administracions públiques ha fet possible revifar aquest projecte i mantenir els 200 llocs de treball a la ciutat d’Orleans.
D’altra banda, sovint les necessitats de finançament pels nous projectes o per fer créixer els existents ultrapassen la capacitat de generar recursos de la companyia. La promoció de noves societats laborals, pensant que la seva forma mercantil pot facilitar la participació de capital quan sigui necessari, tant en fase inicial com posterior, pot ser atractiva com a forma participada pels treballadors i per la captació de capital extern.
Finalment, més enllà de la forma jurídica estricta de societat laboral, podem parlar de societats participades d’aquelles companyies mercantils que en major o menor grau incorporen els treballadors en l’accionariat i en els consells d’administració. Precisament, l’any 2018 els parlaments del País Basc i Navarra van aprovar (per unanimitat) una proposició de llei i moció, respectivament, per impulsar un model inclusiu a les empreses dels seus territoris i la confederació de societats laborals.
Des d’aquesta darrera perspectiva, no és casualitat que la llei 44/2015, impulsada per LABORPART (Federación Empresarial de Sociedades Laborales y Participadas de España), s’anomeni de Sociedades Laborales y Participadas. I és que les societats participades, en les seves diverses manifestacions, poden tenir un paper determinant perquè responen a les necessitats de sostenibilitat empresarial.
És per això que, quan agafeu el NitBus a Barcelona i saludeu el conductor, recordeu que esteu parlant alhora amb un treballador i accionista de TUSGSAL, una empresa amb present i carregada de futur.