Poc després de la crisi financera del 2008, i a conseqüència d’ella mateixa, el tema estrella dels mitjans de comunicació pel que fa al món bancari va ser un producte anomenat “participacions preferents”, amb el que les caixes d’estalvis havien regat de manera abundosa les carteres dels clients. El punt àlgid de l’anomenada crisi de les preferents es va situar al període 2009-2011 i, com acostuma a passar en aquests casos, la clau de volta de tot no era pas un producte de naturalesa fraudulenta -que no ho era- sinó una política de venda a clients dissenyada per ocultar-los informació crítica i, a més, executada sense cap mena d’ètica ni professionalitat. Per entendre el que va passar cal saber que les anomenades participacions preferents eren un instrument de capitalització de les entitats amb formes jurídiques diferents a la societat anònima, que les permetien reforçar els fons propis a canvi d’abonar una rendibilitat vinculada als beneficis de la companyia i sense cedir drets polítics. En altres paraules, un clon de les accions de les empreses amb forma de societat anònima, però amb algunes diferències.
L’objectiu d’avui no és pas parlar d’aquella crisi, que es va anar mitigant amb diverses solucions imaginatives, sinó d’explicar l’infern reputacional que està patint els darrers anys una entitat que presumptament es dedica a fer banca ètica i que comercialitzava un producte anomenat Certificats d’Accions (popularment, CDA), molt semblant a les demonitzades preferents. Mentre el banc neerlandès Triodos s’està deixant la marca i el prestigi pel camí, els clients s’hi han deixat bona part dels estalvis. Si Helena Blavatsky aixequés el cap...
El que explicarem avui és qui és Triodos i que són aquests CDA que li han provocat una crisi sense precedents; al final de tot, també revelarem la relació de Madame Blavatsky amb Triodos. Comencem pel començament: Triodos és una societat neerlandesa amb una forma jurídica equivalent a una societat anònima espanyola, per tant, té el capital dividit en accions. És dedica a la banca ètica. Totes les accions estan en mans d’una fundació (anomenada SAAT Foundation) i per tant no es negocien en cap mercat (no es poden comprar i vendre). El nom complet de la fundació és Stichting Administratiekantoor Aandelen Triodos, que vol dir alguna cosa com Oficina Administrativa de les Accions de Triodos, i en l’actualitat està regida per quatre persones que són triades per part dels diversos organismes del banc. Per a qui tingui curiositat, direm que aquests quatre membres són els següents:
- Alexander Rinnooy Kan (1949), que té el càrrec de president, és un economista, ex-senador i en el passat vinculat al Banc Central neerlandès i a la firma ING.
- Tarique Arsiwalla (1975), emprenedor del món sanitari amb passat a ING i la consultora McKinsey.
- Roelien Ritsema van Eck (1975), amb una llarga carrera al banc ABN Amro i vinculada als òrgans de govern de diverses corporacions empresarials (sectors immobiliari, hospitalari i assegurador).
- Koen Schoors (1968), professor universitari d’economia, amb càrrecs als òrgans de govern d’entitats tant financeres com d’energies renovables.
Els tres primers són neerlandesos i el quart és flamenc.
Tornem al producte que ha causat els problemes. Com que les accions de Triodos no es podien comercialitzar (recordem que les ha de posseir sempre la fundació), van crear una ficció, consistent a emetre uns títols que eren clons d’aquestes accions i els van anomenar CDA. Aquests sí que es podien comprar i vendre, i donaven dret a dividends perquè la SAAT no els cobra, sinó que només exerceix els drets polítics. El mercat on originalment es compraven i venien els CDA no era cap borsa de valors, sinó que era un mercat intern del banc on es fixava el preu de les compres i les vendes, que no era cap valor de mercat, sinó que era un valor objectiu calculat a partir del valor del banc (valor comptable del banc, dividit pel número de CDA). Cada any els CDA tenien un preu fix, al qual es feien totes les transaccions. Mentre va funcionar semblava que havien inventat la roda.
Des del punt de vista dels clients o els inversors, l’interès en comprar CDA es basava en les raons següents:
- Revalorització: fins al moment de la crisi que aviat explicarem, el banc sempre havia anat augmentant de valor, de manera que els CDA cada any valien més.
- Dividends: cada any el banc reparteix els seus beneficis entre els titulars de CDA.
Això sí, com que són clons d’accions i no de deute, no tenen venciment, i per tant per fer-los líquids era fonamental que el mercat intern que acabem de veure continués funcionant. I fins la primavera del 2020 va funcionar.
Però el març del 2020, amb l’arribada de la pandèmia, tot el sistema va saltar pels aires. Triodos va suspendre el mercat intern de compravenda de CDA amb l’argument de la incertesa generada als mercats financers. Això va ser una decisió transcendent perquè cap posseïdor de CDA va poder fer líquids els seus títols i tothom va veure com els seus estalvis quedaven bloquejats. El que sí que va continuar sense interrupcions va ser el càlcul del valor dels CDA, que es va mantenir força estable (84 euros en el moment de la suspensió i 83 euros tres mesos més tard). La raó per la qual van suspendre el mercat intern és que resultava impossible creuar operacions a un preu fix perquè les posicions eren majoritàriament (o totalment) venedores, sense que hi hagués posicions compradores.
Triodos va suspendre el mercat intern de compravenda de CDA amb l’argument de la incertesa generada als mercats financers
El setembre del 2021, i encara amb el mercat tancat, els gestors del banc es van plantejar dues opcions perquè els CDA tornessin a ser líquids:
- Crear un lliure mercat entre clients de Triodos on es poguessin comprar i vendre CDA, però ja no amb el preu objectiu que havia regit fins el moment, sinó amb un preu en funció d’oferta i demanda.
- Cotitzar els CDA a un mercat públic, com la borsa.
Un any i un mes més tard, l’octubre del 2022 van decidir que la negociació dels títols es faria a través d’una plataforma basada en un “sistema multilateral de negociació” gestionada per la firma Captin. Significava implementar la primera de les dues opcions plantejades i estava previst que entrés en funcionament el segon trimestre del 2023. Un cop obert el mercat amb lliure fixació de preu, el valor dels CDA es va desplomar fins els 39 euros (2023), el que implicava una caiguda superior al 50%. Cal dir que durant el 2022 el banc va obrir algunes finestres de liquiditat per als casos de clients en situacions més greus, on van abonar 59 euros per títol. Paral·lelament, alguns centenars de clients de Triodos han dut aquesta situació a la justícia i ja han començat a aparèixer sentències favorables als demandants, basant-se en que el producte va ser comercialitzat de manera espúria.
A la memòria del banc del 2023 van assegurar que mirarien de compensar les pèrdues ocasionades oferint un major dividend (el 2024 va ser de 4,07 euros per títol) i afegien literalment que “Triodos Bank is considering additional options to further optimise its capital base and create value for its DR Holders. Currently, no decisions have been made in this respect” (Triodos Bank està valorant opcions addicionals per a una optimització més sòlida de la seva base de capital i així crear valor per als posseïdors de DRs. Encara no s’han pres decisions sobre aquest particular). Cal aclarir que els DR (Depository Receipt) són la denominació en anglès dels CDA.
A tancament del 2023, els valor dels CDA ja havia caigut fins els 20,5 euros. El valor teòric, el càlcul que es feia abans del col·lapse, era de 91 euros per títol. A data actual, el preu ha repuntat fins els 27,75 euros, però encara molt lluny de la situació anterior a la crisi. La situació actual ha desembocat en què a Triodos li han interposat 500 demandes només a la justícia espanyola, sobre un total de 7.600 titulars d’aquests actius. La previsió del banc és perdre un 50% de les causes, el que pot tenir un cost estimat d’1,8 milions d’euros. El novembre del 2023 acumulaven ja 51 sentències condemnatòries. És molt probable que la pedra angular per guanyar un cas davant del banc sigui acreditar desconeixement de productes financers (en altres paraules, si un treballador de banca presentés una demanda, possiblement seria rebutjada).
En paral·lel a això, i en vista que el mercat de compravenda multilateral de Captin no està funcionant com s’esperava, Triodos ha decidit treure a cotitzar els CDA a un mercat públic convencional (una borsa), en aquest cas a Euronext. Per altra banda, aquest mateix mes de gener s’ha sabut que l’entitat havia fet una oferta als titulars de CDA, consistent a abonar-los 10 euros per títol a canvi de renunciar a la via judicial o extrajudicial per reclamar. Costa d’entendre un preu tan baix, tenint en compte les valoracions que s’estan obtenint aquests dies a Captin que, com hem vist, superen els 27 euros. Potser descompten l’expectativa que quan els CDA comencin a cotitzar a Euronext es produirà un ensorrament del preu.
Triodos ha decidit treure a cotitzar els CDA a un mercat públic convencional (una borsa), en aquest cas a Euronext
Avui dia, les coses estan així, però la història no es pot tancar si no expliquem qui era Madame Blavatsky i quin vincle tenia amb Triodos. Aquesta ucraïnesa nascuda el 1831 i morta el 1891 va ser una aristòcrata que va crear un corrent filosòfic i esotèric anomenat Teosofia que va fer furor a finals de segle XIX i començaments del XX. El pal de paller era la Societat Teosòfica, fundada a Nova York el 1875, que pretenia constituir-se en un cos no sectari de cercadors de la veritat, decidits a promoure la fraternitat mundial i amb voluntat de servir a la humanitat. Estava fortament influïda tant per les filosofies orientals com per l’ocultisme, tan de moda a l’època. Doncs bé, un dels seus principals seguidors va ser Rudolf Steiner (1861-1925), arquitecte, escriptor, ocultista i pensador que va fundar un corrent batejat com a antroposofia. Aquesta religió de nova trinca es basava en la idea que el món espiritual era objectivable i podia ser estudiat des de la intel·lectualitat i el pensament científic. El corpus ideològic es va estendre cap a qüestions de caràcter pràctic, com l’agricultura ecològica biodinàmica, la medicina, les arts o -i aquí enllacem amb Triodos- amb les finances ètiques... i és que l’entitat neerlandesa reconeix obertament ser seguidora de les tesis de Steiner. No cal dir que l’acadèmia considera que tot plegat no és més que pseudociència.