La capacitat per adaptar-se lleument amb resultats positius davant les situacions adverses. És la definició de resiliència i és el concepte que estan posant en pràctica els empresaris per fer front a la pandèmia de la Covid-19 i que ha exercit la Trobada Empresarial al Pirineu en la seva XXXI edició, celebrada de forma virtual pels condicionants del coronavirus. Dels més de 600 participants previstos que s’apleguen cada any a la Seu d’Urgell s’ha passat a una trobada digital que, sense ser el mateix, ha abordat els temes de debat que planegen sobre un entorn econòmic en crisi. El pla de recuperació, la gestió eficient dels ajuts europeus, l’aposta per una Europa verda i digital o la col·laboració de l’Administració pública i el sector privat han sigut alguns dels temes de debat per “atraure inversions per reiniciar l’economia”, tal com ha assegurat el president de la Trobada, Vicenç Voltes, fent-se seu el lema d’enguany.
Les circumstàncies especials han marcat fins i tot l’inici de l’esdeveniment, ja que el secretari general d’Economia de la Generalitat, Albert Castellanos, ha substituït la presència anunciada del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que al mateix temps compareixia per detallar les noves mesures de restricció a la mobilitat per combatre la segona onada de la Covid-19. Després de demanar una moratòria en el pagament d’impostos al Govern central, Castellanos ha parlat de futur llençant la vista al passat. “Els sectors resilients durant el confinament han sigut l’agroalimentari i els processos de digitalització. Aquests, segons ha pronosticat, seran “les palanques cap a la recuperació”. Encara que fos de forma simbòlica, la demarcació de Lleida i el seu empresariat també han estat presents en els discursos dels ponents. En aquest sentit, Castellanos ha recordat la importància d’una iniciativa com la implantació del 5G a Lleida pel reequilibri territorial. “Esperem que Lleida sigui el bressol de més d’un projecte de futur”.
Castellanos: “Esperem que Lleida sigui el bressol de més d’un projecte de futur”
La font de valor de les empreses són les persones. Sota aquest concepte s’ha situat la intervenció del president de Lead To Change, Xavier Marcet. “La pandèmia ens ha donat l’oportunitat de distingir entre negocis i empreses. Els primers utilitzen la tecnologia per repartir productes amb persones que treballen amb condicions precàries, mentre que les segones pensen en el seu client com a primer objectiu del dia”.
Xavier Marcet ha intervingut en la trobada | DR
Després de receptar “més estratègia i menys planificació”, Marcet ha recordat que “les nòmines les paguen els clients, no les empreses”. Per això, ha reivindicat un model de gestió basat en l’estabilitat entre el paper de les màquines i de les persones. Aquesta oportunitat que atorga la Covid-19, segons Marcet, és la que ens permetrà “crear valors que equilibrin la societat”.
Decisions de ric amb mitjans de pobre
A la taula d’economistes, en què han participat el catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver, i el doctor en Economia i gestor d’inversions, Daniel Lacalle, s’ha analitzat l’actuació dels diferents governs per lluitar contra la crisi. Per a Oliver, la diferència amb l’anterior recessió es troba en els mecanismes de protecció que ofereixen els ERTO i en les eines que proporciona el paquet d’ajudes de la UE. Tot i això, ha precisat que “fins a finals de 2023 no ens situarem al mateix escenari que el 2019”. Durant aquesta etapa de travessia, “ens espera un període de contenció de la despesa pública, ja que mai a la història d'Espanya havíem arribat en aquest volum de deute i reduir-lo ens costarà anys”.
Sobre la taula ha planat l’afirmació del cuiner Fermí Puig, que recentment va manifestar que les mesures de l’Administració són “decisions de país ric amb mitjans de país pobre”. Amb diferents graus i tot representar visions econòmiques oposades, Oliver i Lacalle han coincidit en aquesta anàlisi. Pel segon, el Govern central “està prenent les mateixes mesures que en crisis anteriors, quan ens hauríem de preparar per al pitjor i aconseguir el millor”. Una altra vegada, el protagonisme de la resiliència.
Lacalle ha proposat combinar polítiques de demanda amb les d’oferta per reiniciar l’economia. Això sí, ha rebutjat una pujada d’impostos “perquè llavors es frena l’activitat”. A més, ha plantejat la inversió en testos massius per detectar el coronavirus en comptes de la despesa en ERTO”.
L’ajuda obligada de la UE
Un dels termòmetres habituals de la Trobada per copsar l’estat d’ànim dels empresaris és el Baròmetre, una enquesta sobre la situació econòmica. Un 90% dels assistents creu que les reformes que necessita l’Estat només es poden afrontar amb la intervenció de la UE. Malgrat això, un 20% d’ells encara té previst contractar nous treballadors durant els pròxims mesos.
La tecnologia com a aliada, no com a enemiga, i com a eina que faciliti l’aflorament del talent. Aquest són els valors que han defensat José María Roger Ezpeleta, president de Nice Tech, multinacional especialitzada a utilitzar la tecnologia per conservar els productes frescos, i Rubén Martínez, director de desenvolupament organitzatiu d’ASTI, una firma centrada en la robòtica mòbil. “La innovació ens permet que la millor pinya de Filipines es pugui menjar a la Seu d'Urgell", ha assenyalat Roger Ezpeleta durant la taula d’empresaris. Per mantenir l’activitat, subministrant a l’hostaleria i a la restauració fins i tot durant la pandèmia, “no ens ha quedat un altre que anticipar-nos i teletreballar ja des d’abans de l’estat d’alarma per adaptar-nos al client”.
Roger Ezpeleta: “La innovació ens permet que la millor pinya de Filipines es pugui menjar a la Seu d'Urgell"
Un altre exercici de resiliència ha estat el d’ASTi que, des de Madrigalejo del Monte, un poble de menys de 50 habitants de Burgos, exporta tecnologia a 20 països. Rubén Martínez ha rememorat que “en el confinament la indústria tecnològica va ser una peça clau i ha tret les pors a la digitalització”. En aquest sentit, ha advocat per “explotar el talent i la creativitat, el que ens diferencia dels robots, i deixar-li a ells, les tasques sense valor afegit”.
Vicenç Voltes, president de la Trobada | ACN
Incertesa, col·laboració publicoprivada i crisi sanitària derivada de la climàtica són paraules que ha pronunciat el conseller delegat d’Endesa, José Bogas. Abans de demanar una rebaixa del preu de l’electricitat per “guanyar competitivitat, eficiència en el consum i més quantitat”, Bogas ha allargat la mà flexible a l’Administració per cooperar i col·laborar.
La XXXI edició de la Trobada Empresarial al Pirineu ha reivindicat la necessitat de reiniciar l’economia. Però no a qualsevol preu. Tal com ha detallat el recentment nomenat secretari general per al repte demogràfic del Ministeri de Transició Ecològica, Francés Xavier Boya, durant la cloenda, “reiniciar, però no tornar a la situació d’abans de la pandèmia”. Com el confinament ha produït un moviment de retorn a les àrees rurals, Boya ha esgrimit la urgència d’aplicar la resiliència per arribar a tots els territoris i digitalitzar el món rural.
Un dels ponents ha al·ludit al discurs de comiat de l’expresident d’Uruguai, José Mujica, en el qual afirmava: “Triomfar a la vida no és guanyar, triomfar a la vida és aixecar-se i tornar a començar cada vegada que un cau”. Pura resiliència.