Fa pocs dies, un analista de la firma australiana Simply Wall St es preguntava si la rendibilitat que oferia la multinacional del turisme TUI estava alineada amb la de la resta de companyies del sector dels viatges i del ram hoteler, per acabar descobrint que era cinc cops superior a la dels seus competidors. Les xifres són contundents: TUI genera un ROE del 59% mentre la mitjana del sector es queda a l’11%. Per entendre això, en primer lloc, cal explicar què és el ROE (Return on Equity) i quina informació proporciona.
En realitat, la fórmula del ROE és ben simple, atès que relaciona el benefici obtingut en un període determinat amb el capital que els accionistes han immobilitzat al negoci. Es miri com es miri, obtenir un 59% en un any és elevadíssim. El que es preguntava l’analista australià és si aquest alt ROE venia motivat perquè l’empresa estava molt endeutada. Això pot semblar una paradoxa, però també és senzill d’entendre, i és que per muntar un negoci es pot recórrer al capital propi o a capitals de tercers en forma de préstec (deute); si la proporció de capital propi és petita respecte dels deutes o passiu, podem obtenir un ROE elevat amb uns beneficis “normals”, perquè com hem vist, la fórmula de càlcul no té en compte els deutes. Però aquí l’analista es tornava a sorprendre, perquè l’endeutament de TUI és veritablement moderat.
Un cop hem sabut que aquesta empresa anomenada TUI és una màquina de generar beneficis, molts lectors es preguntaran a què es dedica -més enllà de saber que està enquadrada en el sector turístic- i qui hi ha al darrere. Això és el que explicarem a partir d’ara.
A TUI donen feina a més de 65.000 treballadors i disposen de 424 hotels, 126 avions i 16 creuers
La firma alemanya TUI (Touristik Union International) és considerada la més gran del món en l’àmbit d’oci, turisme i viatges, i opera amb aquest nom des de l’any 2002, quan va modificar la seva denominació i activitat que fins aleshores desenvolupava sota el nom de Preussag. En realitat, TUI existia des de molt abans, però era una empresa més del holding Preussag; el que va passar aquell 1997 és que el grup va prendre el nom de la filial. Viatjant enrere en el temps, fins al 1968, és quan trobem el moment zero del touroperador, producte de la fusió de quatre companyies de dimensió mitjana: Scharnow, Dr. Tigges, Hummel i Touropa. El nom que van triar per a la nova empresa va ser Unió Turística Internacional, el que donava una idea de la seva voluntat de dominar el mercat mundial del seu sector. Gairebé dues dècades després de la fundació de la societat, la firma Preussag es va convertir en accionista rellevant de TUI (30% del capital), per un parell anys després arribar a controlar-ne el 100%. La història de Preussag té poc a veure amb el turisme, perquè va ser fundada el 1923 com a companyia minera sota el nom de Preußische Bergwerks und Hütten Aktiengesellschaft, que vindria a significar “mina i foneria prussiana, societat anònima”. En el mateix moment en què Preussag entrava al capital de TUI, va comprar també un paquet accionarial a Thomas Cook, que arribaria a ser majoritari. Aquesta nova adquisició era una companyia nascuda a Anglaterra a mitjan segle XIX per gestionar desplaçaments per via fèrria i que es va fer molt popular per l’emissió de travel checks amb la seva pròpia marca.
El darrer pas de la història és el que hem esmentat unes línies enrere, quan el grup Preussag va decidir modificar el seu nom per treure profit del coneixement global de la marca TUI. L’empresa ha tingut sempre la seu a Alemanya, però el pes dels alemanys a l’accionariat s’ha anat diluint amb el pas del temps. L’any 2008, el magnat rus Alexei Mordashov va encetar la seva entrada al capital de l’empresa, fins a acumular l’11% que atresora avui i que el fa ser el màxim accionista de la companyia. Per sota trobem un grapat de fons d’inversió, com Helikon Investments (prop del 3% del capital), Union Investment i els fons dels bancs DWS, UBS, Goldman Sachs, així com el fons sobirà de Noruega. Per sota d’aquests trobem una participació interessant, com és la de la cadena hotelera Riu, de caràcter familiar i amb seu a Mallorca. Posseeixen un 1,1% del capital de TUI (fins a la pandèmia, TUI era un accionista de referència de la cadena i comparteixen una empresa de gestió d’establiments hotelers).
L’any 2023, últim exercici tancat, TUI va tenir una facturació de gairebé 21.000 milions d’euros, amb un resultat positiu de 455 milions
Si donem un cop d’ull a les xifres de TUI, comprovem que en aquella casa tot és gegantí. L’any 2023, últim exercici tancat, van tenir una facturació de gairebé 21.000 milions d’euros, amb un resultat positiu de 455 milions. Donen feina a més de 65.000 treballadors i disposen de 424 hotels, 126 avions i 16 creuers. Els hotels estan agrupats sota quatre marques diferents, que són Robinson, TUI Magic Life, TUI Blue i TUI Suneo, als que cal sumar les joint ventures amb Riu, Atlantica, Blue Diamond i Grupotel. Tot plegat és dirigit per Sebastian Ebel (1963), un economista alemany que està vinculat a Preussag des dels inicis de la seva carrera, tot i que ha tingut algunes etapes professionals a fora del grup. Ben segur que l’estiu vinent tornarem a sentir a parlar sovint d’aquesta empresa.