12
de Maig
de
2016
Act.
12
de Maig
de
2016
Foment del Treball ha considerat que 2016 tornarà a ser un "any perdut" en matèria d'infraestructures i ha apressat les administracions públiques a recuperar inversions, i alhora ha posat de manifest la necessitat d'augmentar les col·laboracions públic-privades i el finançament a través del pagament per ús.
En roda de premsa aquest dijous, el president de la Comissió d'Infraestructures de Foment del Treball, JoaquimLlansó, i el director d'Economia de la patronal, SalvadorGuillermo, han presentat l'actualització del catàleg de 100 infraestructures (CAT100) que consideren "bàsiques" per pal·liar el dèficit en aquesta matèria que pateix Catalunya i que es va presentar el 10 de juny del 2015 per primera vegada.
"La licitació pública cau de manera alarmant", ha dit Guillermo, i és que l'any passat la licitació oficial d'obres a Catalunya va caure un 34%, situant-se en 1.157,9 milions d'euros, de manera que es converteix en el tercer pitjor any després del 2012, quan la licitació ha pujat a 784,9 milions, i del 2013 (1.084,7 milions) i suposa un descens del 87% respecte als 8.618,4 milions licitats el 2008.
Llansó ha advertit del "perill" que suposa aquest continu descens, i ha recordat que, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), l'augment en un punt percentual del PIB en la inversió en infraestructures eleva la producció en un 0,4% el mateix any i en un 1,5% els pròxims quatre, i és que a Espanya la inversió de l'1% del PIB en infraestructures genera 180.600 llocs de treball i una tornada fiscal del 62% de la inversió.
Per aquesta raó, ha defensat la necessitat del pagament per ús, malgrat que als polítics els costa entrar en aquest debat, segons ha dit, i ha lamentat que el pagament diferit tingui compromès el 70% del pressupost de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat: "Avui estem pagant encara obres anteriors. És pa per avui i fam per demà".
Infraestructures necessàries
D'aquest centenar d'infraestructures bàsiques, el Corredor Mediterrani és un dels projectes que es troben més endarrerits, ja que hauria d'estar finalitzat des de la frontera fins a Almeria al 2017, i Foment del Treball ha lamentat l'escassa informació detallada sobre l'estat de les obres i el calendari d'actuacions.
Altres obres que avancen a un ritme molt lent són el desdoblament de la N-II a Girona i la N-340 -incloent la variant de Vallirana-, la finalització del Quart Cinturó (B-40) i Rodalies, que rep una inversió "insuficient" per garantir la qualitat del servei.
Altres de les 100 obres bàsiques per a Foment del Treball són els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, la A-27 Tarragona, Montblanc-Lleida, l'estació intermodal de La Sagrera, la finalització de les L9 i L10 de Metro i la prolongació de les L1, L2 i L4, entre d'altres.
Agències d'infraestructures
La patronal catalana ha proposat la creació d'una Agència d'Infraestructures de Catalunya, un ens independent de composició públic-privada que faciliti el canvi de model en gestió d'infraestructures i que s'encarregui de seleccionar les inversions més productives i de més retorn social.
Estaria integrada per un consell assessor d'un màxim de deu experts --cinc procedents de l'administració i altres cinc del sector privat--, i comptaria amb les figures d'un director i secretari, i es recolzaria en un departament tècnic.
El pes de Catalunya
Foment del Treball ha recordat que per Catalunya circulen el 15% de les mercaderies que es mouen per carretera a Espanya, el 25% del trànsit ferroviari, el 20% d'aeronaus i passatgers dels aeroports i el 17% del trànsit portuari de mercaderies, i considera que la comunitat catalana hauria de rebre "com a mínim" aquests mateixos percentatges de la inversió estatal.
Tot i això, en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2016 consta una inversió estatal a Catalunya del 10,6% del total regionalitzat, la meitat del seu pes al PIB d'Espanya, que és un 19%, i inferior a la població (16%).
Alhora, la inversió total real pressupostada en la comunitat catalana per al període 2002-2015 ha estat l'equivalent al 4% del PIB: la feta per l'Estat va ser un 1,3% del PIB, la de la Generalitat un 1,6% i la dels ens locals un 1%.
En roda de premsa aquest dijous, el president de la Comissió d'Infraestructures de Foment del Treball, JoaquimLlansó, i el director d'Economia de la patronal, SalvadorGuillermo, han presentat l'actualització del catàleg de 100 infraestructures (CAT100) que consideren "bàsiques" per pal·liar el dèficit en aquesta matèria que pateix Catalunya i que es va presentar el 10 de juny del 2015 per primera vegada.
"La licitació pública cau de manera alarmant", ha dit Guillermo, i és que l'any passat la licitació oficial d'obres a Catalunya va caure un 34%, situant-se en 1.157,9 milions d'euros, de manera que es converteix en el tercer pitjor any després del 2012, quan la licitació ha pujat a 784,9 milions, i del 2013 (1.084,7 milions) i suposa un descens del 87% respecte als 8.618,4 milions licitats el 2008.
Llansó ha advertit del "perill" que suposa aquest continu descens, i ha recordat que, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), l'augment en un punt percentual del PIB en la inversió en infraestructures eleva la producció en un 0,4% el mateix any i en un 1,5% els pròxims quatre, i és que a Espanya la inversió de l'1% del PIB en infraestructures genera 180.600 llocs de treball i una tornada fiscal del 62% de la inversió.
Per aquesta raó, ha defensat la necessitat del pagament per ús, malgrat que als polítics els costa entrar en aquest debat, segons ha dit, i ha lamentat que el pagament diferit tingui compromès el 70% del pressupost de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat: "Avui estem pagant encara obres anteriors. És pa per avui i fam per demà".
Infraestructures necessàries
D'aquest centenar d'infraestructures bàsiques, el Corredor Mediterrani és un dels projectes que es troben més endarrerits, ja que hauria d'estar finalitzat des de la frontera fins a Almeria al 2017, i Foment del Treball ha lamentat l'escassa informació detallada sobre l'estat de les obres i el calendari d'actuacions.
Altres obres que avancen a un ritme molt lent són el desdoblament de la N-II a Girona i la N-340 -incloent la variant de Vallirana-, la finalització del Quart Cinturó (B-40) i Rodalies, que rep una inversió "insuficient" per garantir la qualitat del servei.
Altres de les 100 obres bàsiques per a Foment del Treball són els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, la A-27 Tarragona, Montblanc-Lleida, l'estació intermodal de La Sagrera, la finalització de les L9 i L10 de Metro i la prolongació de les L1, L2 i L4, entre d'altres.
Agències d'infraestructures
La patronal catalana ha proposat la creació d'una Agència d'Infraestructures de Catalunya, un ens independent de composició públic-privada que faciliti el canvi de model en gestió d'infraestructures i que s'encarregui de seleccionar les inversions més productives i de més retorn social.
Estaria integrada per un consell assessor d'un màxim de deu experts --cinc procedents de l'administració i altres cinc del sector privat--, i comptaria amb les figures d'un director i secretari, i es recolzaria en un departament tècnic.
El pes de Catalunya
Foment del Treball ha recordat que per Catalunya circulen el 15% de les mercaderies que es mouen per carretera a Espanya, el 25% del trànsit ferroviari, el 20% d'aeronaus i passatgers dels aeroports i el 17% del trànsit portuari de mercaderies, i considera que la comunitat catalana hauria de rebre "com a mínim" aquests mateixos percentatges de la inversió estatal.
Tot i això, en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2016 consta una inversió estatal a Catalunya del 10,6% del total regionalitzat, la meitat del seu pes al PIB d'Espanya, que és un 19%, i inferior a la població (16%).
Alhora, la inversió total real pressupostada en la comunitat catalana per al període 2002-2015 ha estat l'equivalent al 4% del PIB: la feta per l'Estat va ser un 1,3% del PIB, la de la Generalitat un 1,6% i la dels ens locals un 1%.