12
de Maig
de
2016
Act.
13
de Maig
de
2016
Són el 99,8% de les empreses del continent. Les pimes representen arreu d'Europa la immensa majoria de les empreses i ofereixen prop del 70% dels llocs de treball. Segons les darreres dades de les que disposa Eurostat, hi ha cinc pimes per cada quilòmetre quadrat de territori comunitari. Dins del concepte pime s'engloben totes les empreses de menys de 250 treballadors. Ara bé, si precisem la lupa descobrim que les empreses a Europa no és que siguin petites, són micros. El 92,6% dels més de 22 milions d'empreses europees tenen menys de 10 treballadors. Un percentatge que a Catalunya s'enfila per sobre del 93% i que a Espanya arriba al 94,4%.
Per què costa créixer?
Josep González, president de Pimec, enumera diversos factors que condicionen la mida tan reduïda de les empreses. "A Espanya mai no hi ha hagut polítiques fiscals ni financeres que ajudin al creixement de les empreses", denuncia en declaracions a VIA Empresa. Com a exemple, lamenta que tan sols faci un parell d'anys de la primera mesura que estimula la capitalització dels beneficis empresarials, una norma que, a més, considera "molt lleugera". Per González, facilitar la capitalització de les companyies afavoriria "tenir més tresoreria i poder fer més coses".
El president de Pimec també apunta a la morositat que pateixen les pimes per part de les grans empreses. "El sistema de pagaments no és que no ajudi a créixer, és que gairebé obliga a tancar", evidencia. González assenyala que el sistema de control de les empreses també provoca un autocontrol del creixement. "Quan arribes a sis milions de facturació tens un control d'Hisenda molt més exigent. L'empresari potser no deixa de facturar, però crea una altra empresa".
Unes característiques, les del mercat espanyol i català, que incideixen en fer encara més petites les seves microempreses respecte altres països del continent. Un dels mateixos Observatoris de Pimec constatava com la mitjana de treballadors que tenen les empreses a Europa és de 4,2. Una xifra a mig camí dels 3,5 de Catalunya i els 7,6 d'Alemanya.
"La mida del país també condiciona la mida de les empreses", matisa González. "El mercat al qual hem tingut accés abans durant molts anys era el que era", aclareix. A més a més, el president de Pimec recorda que aquí "hem sortit als mercats exteriors amb un cert endarreriment respecte d'altres països". Un factor important atès que la internacionalització "provoca una reacció en la mida de l'empresa, ja que requereix una certa estructura".
Motor de creixement
El darrer informe anual sobre pimes de la Comissió Europea evidencia que les pimes han ajudat al creixement econòmic del continent en aquest intent de sortida de la crisi, especialment a partir del 2014. Les pimes del sector serveis són les que més han tirat del carro, per davant de les manufactureres i de la construcció. En aquest sentit, assenyala l'informe, les mitjanes són les que millor han tirat endavant, evidenciant de nou els avantatges d'adquirir una certa mida.
Així mateix, les que més ràpid s'han recuperat són les intensives en coneixement, innovació i tecnologia. A més, com que l'escenari macroeconòmic afecta més a les pimes que a les grans empreses, aquelles que s'ubiquen en països amb millors índexs de recuperació se n'han beneficiat per davant de les originàries de països amb més dificultats.
Sigui com sigui, la Comissió Europea assegura que vol promoure les pimes a través de cinc factors clau: promoció d'emprenedoria i habilitats, millora de l'accés de les pimes als mercats, reduint la burocràcia, millorant el seu potencial de creixement, i enfortint el diàleg amb les pimes i els seus stakeholders.
Josep González, que també és vicepresident de UEAPME, l'associació que representa els interessos de les pimes en l'àmbit europeu, explica que des d'aquesta institució treballen per posar en marxa i complir les Small Business Act, un decàleg europeu d'intencions per prioritzar l'actuació de les pimes. "Són les que generen el PIB i l'ocupació", insisteix González; que reivindica "prioritzar el seu accés al finançament i a la contractació pública".
Impuls a la innovació
Una de les eines europees per al desenvolupament de les pimes és el SME Instrument, finançament a l'abast d'aquestes companyies en el marc de l'Horizon 2020. Els projectes tecnològics i innovadors són els prioritaris en aquesta línia. Una de les companyies catalanes que se n'ha beneficiat és Nektria, start-up de vuit treballadors fundada el 2015 que ha rebut 50.000 euros corresponents a la fase 1 del programa. Un dels seus fundadors, Oriol Serra, explica a VIA Empresa que el requisit fonamental per rebre aquesta empenta econòmica és "tenir un projecte que aporti valor i tingui un model escalable a Europa".
Nektria ha desenvolupat un software anomenat RECShipping que pretén revolucionar la logística de l'última milla, amb un servei premium per a l'e-commerce que permet al consumidor escollir el dia i la franja horària exacta per rebre la seva compra. Una tecnologia que aviat començaran a utilitzar companyies líders del comerç electrònic com Ulabox.
"Vam enfocar la fase 1 en l'àmbit de la logística, que és on tenim el software disruptiu", afegeix Serra. Amb aquests diners, assegura, "t'ajuden a desenvolupar i redactar el pla de negoci". Ara a Nektria opten a la fase 2 del SME Instrument, on "ja tens una sèrie de fites que has d'assolir lligades als plans de la fase 1. És un pas de la idea cap a la comercialització".
Serra destaca la voluntat de créixer que han de tenir les noves companyies. "Les start-ups disrupten en un mercat tradicional amb una solució que els fa canviar. Quan trobes aquesta finestra de mercat ho has d'utilitzar, i la innovació és una de les millors eines", reflexiona, tot i reconèixer que "la mida dificulta molt l'accés a aquests mercats".
El dirigent de Nektria lamenta les barreres administratives que limiten aquest creixement. Per exemple, diu, "és molt difícil rebre inversió estrangera a la teva start-ups pels processos burocràtics que implica. A Europa, amb tants països, llengües i administracions diferents, perdem avantatge competitiu amb els Estats Units".
Per què costa créixer?
Josep González, president de Pimec, enumera diversos factors que condicionen la mida tan reduïda de les empreses. "A Espanya mai no hi ha hagut polítiques fiscals ni financeres que ajudin al creixement de les empreses", denuncia en declaracions a VIA Empresa. Com a exemple, lamenta que tan sols faci un parell d'anys de la primera mesura que estimula la capitalització dels beneficis empresarials, una norma que, a més, considera "molt lleugera". Per González, facilitar la capitalització de les companyies afavoriria "tenir més tresoreria i poder fer més coses".
El president de Pimec també apunta a la morositat que pateixen les pimes per part de les grans empreses. "El sistema de pagaments no és que no ajudi a créixer, és que gairebé obliga a tancar", evidencia. González assenyala que el sistema de control de les empreses també provoca un autocontrol del creixement. "Quan arribes a sis milions de facturació tens un control d'Hisenda molt més exigent. L'empresari potser no deixa de facturar, però crea una altra empresa".
Unes característiques, les del mercat espanyol i català, que incideixen en fer encara més petites les seves microempreses respecte altres països del continent. Un dels mateixos Observatoris de Pimec constatava com la mitjana de treballadors que tenen les empreses a Europa és de 4,2. Una xifra a mig camí dels 3,5 de Catalunya i els 7,6 d'Alemanya.
"La mida del país també condiciona la mida de les empreses", matisa González. "El mercat al qual hem tingut accés abans durant molts anys era el que era", aclareix. A més a més, el president de Pimec recorda que aquí "hem sortit als mercats exteriors amb un cert endarreriment respecte d'altres països". Un factor important atès que la internacionalització "provoca una reacció en la mida de l'empresa, ja que requereix una certa estructura".
Motor de creixement
El darrer informe anual sobre pimes de la Comissió Europea evidencia que les pimes han ajudat al creixement econòmic del continent en aquest intent de sortida de la crisi, especialment a partir del 2014. Les pimes del sector serveis són les que més han tirat del carro, per davant de les manufactureres i de la construcció. En aquest sentit, assenyala l'informe, les mitjanes són les que millor han tirat endavant, evidenciant de nou els avantatges d'adquirir una certa mida.
Així mateix, les que més ràpid s'han recuperat són les intensives en coneixement, innovació i tecnologia. A més, com que l'escenari macroeconòmic afecta més a les pimes que a les grans empreses, aquelles que s'ubiquen en països amb millors índexs de recuperació se n'han beneficiat per davant de les originàries de països amb més dificultats.
Sigui com sigui, la Comissió Europea assegura que vol promoure les pimes a través de cinc factors clau: promoció d'emprenedoria i habilitats, millora de l'accés de les pimes als mercats, reduint la burocràcia, millorant el seu potencial de creixement, i enfortint el diàleg amb les pimes i els seus stakeholders.
Josep González, que també és vicepresident de UEAPME, l'associació que representa els interessos de les pimes en l'àmbit europeu, explica que des d'aquesta institució treballen per posar en marxa i complir les Small Business Act, un decàleg europeu d'intencions per prioritzar l'actuació de les pimes. "Són les que generen el PIB i l'ocupació", insisteix González; que reivindica "prioritzar el seu accés al finançament i a la contractació pública".
Impuls a la innovació
Una de les eines europees per al desenvolupament de les pimes és el SME Instrument, finançament a l'abast d'aquestes companyies en el marc de l'Horizon 2020. Els projectes tecnològics i innovadors són els prioritaris en aquesta línia. Una de les companyies catalanes que se n'ha beneficiat és Nektria, start-up de vuit treballadors fundada el 2015 que ha rebut 50.000 euros corresponents a la fase 1 del programa. Un dels seus fundadors, Oriol Serra, explica a VIA Empresa que el requisit fonamental per rebre aquesta empenta econòmica és "tenir un projecte que aporti valor i tingui un model escalable a Europa".
Nektria ha desenvolupat un software anomenat RECShipping que pretén revolucionar la logística de l'última milla, amb un servei premium per a l'e-commerce que permet al consumidor escollir el dia i la franja horària exacta per rebre la seva compra. Una tecnologia que aviat començaran a utilitzar companyies líders del comerç electrònic com Ulabox.
"Vam enfocar la fase 1 en l'àmbit de la logística, que és on tenim el software disruptiu", afegeix Serra. Amb aquests diners, assegura, "t'ajuden a desenvolupar i redactar el pla de negoci". Ara a Nektria opten a la fase 2 del SME Instrument, on "ja tens una sèrie de fites que has d'assolir lligades als plans de la fase 1. És un pas de la idea cap a la comercialització".
Serra destaca la voluntat de créixer que han de tenir les noves companyies. "Les start-ups disrupten en un mercat tradicional amb una solució que els fa canviar. Quan trobes aquesta finestra de mercat ho has d'utilitzar, i la innovació és una de les millors eines", reflexiona, tot i reconèixer que "la mida dificulta molt l'accés a aquests mercats".
El dirigent de Nektria lamenta les barreres administratives que limiten aquest creixement. Per exemple, diu, "és molt difícil rebre inversió estrangera a la teva start-ups pels processos burocràtics que implica. A Europa, amb tants països, llengües i administracions diferents, perdem avantatge competitiu amb els Estats Units".