El Parlament Europeu ha donat llum verda a les noves normes perquè els serveis audiovisuals que obligaran a plataformes com Netflix, HBO o YouTube, a més dels canals tradicionals, a oferir, com a mínim, el 30% de la producció europea en els seus catàlegs.
De fet, a Espanya, els grans canals de televisió sobrepassen aquest percentatge, mentre que les plataformes citades no només ofereixen contingut europeu, sinó que també el produeixen, tot i que no volen revelar quin percentatge perquè no tenen clar si la directiva europea es refereix a la xifra de títols del catàleg o a les hores de contingut real.
Ara, a més els serveis de retransmissió en directa hauran de complir amb aquesta regulació. Tot i que el percentatge mínim és del 30%, cada Estat membre pot fixar aquest llindar en el 40% i hi podran afegir una subquota de contingut nacional, com ja fa Alemanya.
Canvis més responsables
Les noves normes també donen l'opció als països a exigir a les plataformes que contribueixin amb el finançament a la creació i desenvolupament de produccions audiovisuals europees, ja sigui invertint directament en contingut o contribuint a fons socials. Si decideixen aplicar-ho, les aportacions hauran de ser proporcionals als ingressos que recapten al país en què s'exigeixi la taxa.
Aquesta normativa millorarà la protecció dels espectadors infantils ja que les plataformes estaran obligades a actuar per frenar el contingut que inciti a la violència, l'odi i el terrorisme. La violència gratuïta i la pornografia estan subjectes a normes escrites i les plataformes on s'hi comparteixen vídeos seran les responsables de reaccionar quan els usuaris detectin l'existència de contingut perjudicial.
També hi haurà noves normes sobre publicitat i posicionament de productes en els programes infantils. De fet, els anuncis només podran representar un màxim del 20% de la programació diària entre les sis del matí i les sis de la tarda i un 20% entre les sis de la tarda i les dotze de la nit.
Tot apunta que la mesura entrarà en vigor abans del 2021 perquè els països tenen 21 mesos per traslladar els canvis a la legislació nacional.