Joan Uriach i Feliu (1824) era el segon fill d'un moliner de Sant Andreu del Palomar. Com que no era el hereu, el 1838 va entrar a treballar amb el droguer Rafael Vilaclara Euras al nº6 del Passeig del Born de Barcelona, on dormia al taulell, “a l'hivern a sota i a l'estiu a sobre”. Va llogar i després va comprar el negoci perquè l’únic fill viu del propietari no el volia seguir. Es va casar amb Josefa Uriach Vallès, una cosina seva, amb dispensa eclesiàstica, amb la que va tenir onze fills dels quals només quatre varen arribar a edat adulta. Era un home d'idees fixes i clares, va intuir que el negoci aniria capa la farmàcia i al 1864 es va associar amb el farmacèutic Joaquim Alomar fundant el que seria el segon laboratori farmacèutic més antic d’Europa, després de Merk. Van traslladar-se al Palauet Dalmases, del carrer Montcada nº20. Al 1889 en un incendi varen morir dos treballadors.
L’hereu, Joaquim Uriach i Uriach, va seguir els passos del pare com a droguer i deia: "a la feina s'ha de venir menjat, cagat i pixat". El segon i el tercer, Francesc i Trinitat, van ser farmacèutics. La germana va quedar apartada dels negocis. Francesc va dirigir el laboratori, i el petit era molt bon comercial i va ajudar a obtenir vora de cent representacions. Les instal·lacions es varen quedar petites i es van traslladar al carrer Bruch 49. Els germans treballaven molt junts, però també es divertien. Durant la primera Guerra Mundial varen guanyar molts diners. El 8 de març de 1891 es va constituir J.Uriach i Cía. El 1925 es va convertir en SA, després de la mort de Joaquim Alomar.
"La Generalitat va col·lectivitzar Uriach el desembre de 1936, amb una tresoreria de dos milions de pessetes"
La tercera generació va tenir molt mala sort; la guerra civil va provocar una diàspora. La Generalitat va col·lectivitzar l'empresa el desembre de 1936, amb una tresoreria de dos milions de pessetes. Les obreres varen escollir com a director a l'hereu Joan Uriach i Tey. L'avi Quim es va tornar molt pessimista i no volia sortir del negoci de la drogueria, però el seu primogènit tenia clar que calia fer uns laboratoris més importants, perquè els representats que tenien volien establir-se directament. Van animar a la següent generació a obrir-se. La quarta generació va tenir clar que el futur estava en el turisme i com que les carreteres eren molt dolentes calia apostar per anti-marejos en lloc de per laxants, així va aparèixer la Biodramina (1952), que va arribar a significar més del 50% de les vendes.
Memòries del Doctor Biodramina
Quan el seu fill Joan Uriach i Marsal (1929) es va incorporar al negoci familiar el 1955 es va adonar que no estaven suficientment preparats, "llavors no existien les escoles on t'ensenyen a ser empresari", assegura. "Eren vuit Uriach dins l'empresa i tothom manava. Vaig decidir que havia de comprar accions, perquè coneixes el que compres molt millor que si compres una altra empresa. Seguir la llei sàlica (les filles no reben negoci) i no deixar entrar als afegits va ajudar a mantenir el patrimoni. Al 1974 vàrem entrar al Brasil, on es guanyaven moltíssims diners (que després es menjarien les devaluacions), un cosí va dir que hi veia molt futur i va proposar que li comprés el seu 25%. Li vaig poder comprar amb els meus estalvis, perquè -des del fundador- els Uriach hem sigut sempre molt estalviadors. A la resta els hi vaig haver d'oferir molts diners que no tenia, pel que vaig haver de demanar termini de pagament llarg. Em vaig dir: has de repetir els encerts però no els errors; molts negocis desapareixen perquè no s'organitzen, tot són accionistes cridant."
Joan Uriach: "M'agrada que les empreses tinguin cara, ulls i oïdes; això no passa a les multinacionals”
"En una empresa familiar es poden tenir relacions millors o pitjors, però un no es pot barallar. S’ha de donar exemple. S’ha de ser flexible per adaptar-se als canvis, s’han de tenir les idees clares i saber transmitir-les, creant il·lusió i unió, suant la samarreta. Cal envoltar-se d'un bon equip. Un altre valor molt important és el de la sobrietat, com Amancio Ortega. Si t’associes ha de ser amb una bona empresa equivalent més o menys a la teva. M'agrada que les empreses tinguin cara, ulls i oïdes; això no passa a les multinacionals”.
Va estar a la junta del Barça, al Cercle d'Economia i al Liceu. És premi extraordinària de carrera i doctor en farmàcia i va ser el refundador de Laboratoris Uriach. Qui vulgui saber més de la seva història pot llegir la seva autobiografia Memòries del Dr Biodramina, en la que porta a terme la recomanació del seu avi de deixar la història escrita. S'ha declarat partidari de "treballar a la catalana: no estirar més el braç que la màniga; ser molt seriós amb la paraula, que ha de ser sagrada; tirar endavant i no defallir mai, la vida de l'empresa és com la de les persones amb moment bons i dolents; i finalment saber evolucionar. Per ell la feina ha sigut més un hobby que una càrrega. Amb una capacitat per fer vuit coses a la vegada. Josep Pla el va qualificar en una dedicatòria com "persona de gran curiositat i generositat".
Amb 91 anys encara visita el seu despatx, si bé apartat de la direcció i govern; i és que potser encara que es tinguin altres moltes aficions, pot costar per a un empresari allunyar-se d'una de les seves filles més estimades.
Entre Consells
"Al comprar el pare les participacions es va envoltar d'un consell assessor, que l'ajudés a prendre decisions. Va facilitar fer el relleu generacional amb temps, deixant espai i responsabilitat a la següent generació; donant un pas enrere amb generositat i confiança", diu el seu fill Joaquim. L'experiència prèvia del consell assessor va servir de molt, per agafar l'hàbit d'informar i compartir temes estratègics; i per formar als continuadors, que assistien d'oients.
El perfil dels assessors era molt bo: Francesc Granell, que aportava una visió europea, Antoni Negre, relacionat amb la Cambra de Comerç, i Antonio Barrera de Irimo, expresident de telefònica, ministre d'hisenda amb Carrero Blanco i exvicepresident amb Arias Navarro. El mateix consell assessor va dir al 1999 que tocava convertir-se en consell d'administració.
"La família empresària Uriach, juntament amb altres com els Esteve, Gallardo (Almirall), Grego (Letti) i Reig Jofre, entre d’altres, formen un clúster"
Respecte als sobrevinguts, els Uriach afegits són conscients de la importància de la formació i transmissió de valors a la següent generació, però "mengen totalment a banda". Només se'ls convida a actes socials de l'empresa que són rellevants, com inauguracions i aniversaris. L'objectiu és la cohesió dels de sang, la vida de parella avui en dia és molt voluble.
La família empresària Uriach, juntament amb altres com els Esteve, Gallardo (Almirall), Grego (Letti) i Reig Jofre, entre d’altres, formen un clúster. En el cas dels Uriach, cada generació ha fet una important evolució en el model de negoci: la primera drogueria, la segona farmàcia industrial, la tercera laboratori i llicencies, la quarta investigació (I+D); i la cinquena ha decidit centrar-se en els productes de Health Care (OTC). Al 2006 es varen adonar de que el món de les receptes mèdiques estava canviant, ja que tots els governs europeus volien reduir despesa sanitària, i la recerca cada cop era més cara, a llarg termini i arriscada. Els OTC són productes d’autoconsum i preu lliure.
A la propera entrega d’aquesta nissaga veurem la cinquena generació d’aquesta família empresària, que utilitza el seu cognom com acrònim dels valors que la guien: Unitat, Ressonància, Il·lusió, Ambició, Confiança i Història.