La cinquena generació Uriach està formada per Joan (1958) farmacèutic, Marta (1959) interiorista, Xavier (1960) empresarials, Enric (1962) empresarials i Joaquim (1966) advocat. És una cinquena generació de germans a parts iguals, després que el pare comprés les participacions minoritàries dels seus cosins segons, i decidís trencar amb la tradició familiar del “mayorazgo” en virtut de que el major dels fills rebia més que la resta. Marta està inclosa ja que els germans varen dir, quan feien el protocol familiar que era injust mantenir la tradicional catalana llei salica que exclou a les dones del negoci familiar.
El protocol familiar surt a la llum l'any 2000, per “posar orde a la família dins l’empresa. El més important és el procés de creació del protocol, l’important és la comunicació, aprendre a consensuar. Es treu el que portes dins, amb l’ajut d'un bon consultor de dinàmica familiar; els advocats han de venir al final” diu en Joaquim. Creen un consell de família, i organitzen l’empresa en quatre direccions funcionals amb un germà al capdavant de cadascuna.
El consell assessor, que existia des de principis dels 90, és substituït per un consell d’administració que realment pren decisions (“van a missa” diuen) format per tres germans escollits pel consell de família en representació de tots (no per branques) i tres externs. Van definir els perfils necessaris i encarregar un headhunter a la recerca de candidats. Entre els requisits estava l'experiència en gestió empresarial, l’empatia amb l'empresa familiar i no necessàriament relació amb el món sanitari (aquest ja el coneixia prou bé la família).
Els tres primers consellers van ser Joaquim Agut Bonfills, que després de vendre la seva pròpia empresa familiar a General Electric s’havia incorporat a aquesta empresa arribant a la presidència de GE Europa sota la direcció de Jack Welch; Carlos Iniesta, DG de Puig i ex Sara Lee; i Alfonso Mery del Val, de Continente. Actualment són Agut, que encara continua; Lluis Cantarell, exvicepresident de Nestle; Francisco Belil, alt directiu de Bayer i Siemens.
Joaquim Uriach: "Externalitzar la direcció no vol dir que les etapes anteriors fossin dolentes, sinó que arriba un moment en què es necessita una persona no familiar"
Després de reduir la presència familiar a dos germans, al capdavant de dos direccions generals per àrea de negoci, decideixen institucionalitzar l’empresa familiar separant propietat de gestió i deixant només a un germà, Enric, al dia a dia com a CEO. El següent pas consisteix en externalitzar totalment la direcció anomenant un conseller delegat no familiar. "És un tema d'evolució. Ja se sap que és el bo, però és un tema de tempus de saber quan arriba el moment; no de planificació en un paper com diuen molts savis. Externalitzar la direcció no vol dir que les etapes anteriors fossin dolentes, sinó que arriba un moment en què te n'adones que el que es necessita és una persona no familiar", diu Joaquim.
Un executiu no familiar
A l’octubre de 2010 s’incorpora per primera vegada a l’història d'Uriach un primer executiu no familiar. No va tenir èxit, com el 80% dels primerencs no familiars, perquè la família continua pensant molt com a gestora i no ha fet encara el canvi de mentalitat cap a un model on t’has de concentrar més en el govern que no pas en la direcció. Havien viscut sempre la direcció i administració de l’empresa i ara calia governar-la. Al gener de 2012, Enric Uriach Torelló torna a agafar les seves funcions executives. La presidència del consell passa a Joaquim, que tenia menys història d’implicació en el negoci operatiu. Varen evitar la temptació de mantenir el govern reconquerit perquè estaven convençuts que no s'havien equivocat de model. Havia sigut un problema de novells, amb culpes al 60/40.
En el segon CEO, la família ja tenia més experiència. Al setembre de 2012, Oriol Segarra Montaner entra com a nou conseller delegat, provenint de l'industria farmacèutica i amb reconegudes capacitats de lideratge i autor d'alguns llibres sobre vi, la qual cosa parla de la seva vessant cultural i humana. És clau que hi hagi una gran confiança mútua, acompanyada de bons resultats.
Pels membres de la família, als voltants dels 50 anys, passar de gestors a propietaris és un sacrifici personal. Ser propietari responsable és una feina, però no dona l'adrenalina 24/7 de l'empresari implicat en la direcció.
Actualment, la presidència del consell d’administració família recau en Joaquim Uriach Torelló. Diu que va ser sotmès a explotació infantil al "començar a treballar a l'empresa familiar als tres anys d'edat, sortint en un anunci de Biodramina. Tots hem mamat l'empresa des de petits, al sopar s'explicaven els temes de l'empresa amb neguits i il·lusions". Va estudiar dret en lloc de farmàcia o comercial i va exercir com advocat de dret penal econòmic.
Uriach: "Anar a la presó i tractar gent és molt formatiu per a qui a nascut entre bolquers. Veus que un empresari ho pot ser tot i de sobte res"
"Anar a la presó i tractar gent és molt formatiu per a qui ha nascut entre bolquers. Veus que un empresari ho pot ser tot i de sobte res". Després de cinc anys el pare li va plantejar anar a l'empresa; va fer un MBA a ESADE. Va ser l'últim en incorporar-se. "Tots ho hem fet de forma voluntària, atrets per un projecte de cinc generacions i per la passió del pare".
El llegat consanguini, no polític
Expert i apassionat en temes d'empresa familiar, diu que “és important la narrativa, traslladada de generació en generació. Una companyia familiar pot tenir una visió a llarg termini, que les empreses que cotitzen en borsa no tenen. I els accionistes no només volen dividends. Aferrar-se només a la continuïtat i tradició és un error. Cada generació ha d'assumir la seva responsabilitat de transformar l'empresa. Volem continuar sent una empresa familiar controlada per la família, però no volem tancar-nos a incorporar altres socis. La saga es troba unida perquè treballem units amb una única idea: el llegat. Hi ha dos elements per controlar una empresa familiar: reduir la complexitat accionarial i establir normes. Els titulars de les accions en el cas d'Uriach són sempre consanguinis, no polítics. Molts diuen que l’empresa familiar és un oxímoron (combinació de dues paraules oposades): mentre la família mira per la igualtat, l’empresa ho fa per la meritocràcia. No obstant això, crec que encara que hi ha zones de conflicte existeixen valors comuns."
Respecte al trasllat de seus per als fets d’octubre 2017 va dir "hem passat per dues repúbliques, dues dictadures, dues guerres mundials i una guerra civil. La situació actual durarà el que duri, però nosaltres som d'aquí i aquí ens quedem."
Uriach: "Hem passat per dues repúbliques, dues dictadures, dues guerres mundials i una guerra civil. La situació actual durarà el que duri, però nosaltres som d'aquí i aquí ens quedem"
Diu que “les claus de l'èxit en el govern de l’empresa familiar són: calma, adaptabilitat, suport extern, disposar d'un consell que funcioni, aprendre a governar com accionistes actius, respectar els valors, no creure's amb dret a res, evolucionar i passió. Es fa camí al caminar, l’important es anar donant passes adaptant-se a les circumstàncies”, diu que en el cas de la família Uriach “no hi ha hagut planificació formal”.
La sisena generació (dotze cosins d’entre 17 i 32 anys) ha mamat el negoci d’una altra manera,. Per evitar la desafecció, un dels dimonis que ataquen a les famílies empresàries, fan diferents accions amb l'objectiu d'assolir la cohesió generacional: que es coneguin, es tinguin estima, sàpiguen treballar en equip i prendre decisions conjuntes a pesar de les diferencies d'edat, que amb el pas del temps perden pes. Els envien productes; converses amb l'avi; tenen un equip de futbol; el dinar de Sant Esteve és d'aquesta generació; fan una versió reduïda del MUA (Master in Uriach Administration), programa de formació i team-building dissenyat per al personal intern d'Uriach amb potencial. Participen en les sessions semestrals de l'Assemblea Familiar. Anomenen dos observadors per a la Family Office. A les instal·lacions de Palau de Plegamans tenen un Museu de l'empresa familiar, i una biblioteca de ciències mèdiques amb incunables i manuscrits quasi únics. Això ajuda també a generar orgull de pertinença.