24
de Febrer
de
2015
Act.
24
de Febrer
de
2015
"Que si val la pena fer un MBA? Doncs mira, a mi ni l'empresa me'l va pagar, ni em va ascendir després del màster. Puc respondre que almenys val la pena per trobar nòvio?". Aquesta va ser la primera resposta – mig de broma - de la Júlia, una executiva catalana de 39 anys, del sector farmacèutic, que fa cinc anys va decidir pagar-se de la seva butxaca un Executive Master in Business Administration (EMBA) a l'escola de negocis Iese. Després de 18 mesos compaginant la feina amb les classes (divendres i dissabtes) i un munt de vespres destinats a fer projectes i treballs en grup, la Júlia ja pot presumir en el seu currículum d'haver cursat un MBA en una de les millors escoles de negocis del món.
A les aules de l'Iese va ser també on va conèixer el seu futur marit, un enginyer europeu de la seva edat, consultor en el sector dels materials de la construcció, amb qui està a punt de tenir un segon fill. Tant la Júlia com el seu marit són exemples de persones amb perfils acadèmics allunyats del món de la gestió que després d'una llarga experiència laboral dins una companyia van decidir pagar-se de la seva butxaca els prop de 60.000 euros que costa un MBA per adquirir nous coneixements en direcció i administració d'empreses i aconseguir un salt en l'àmbit curricular i professional.
Més enllà de la satisfacció personal, els ha servit d'alguna cosa aquesta inversió? "L'era daurada dels estudis d'administració i direcciód'empreses transcorre entre 1950 i el 2000, quan era condició gairebé indispensable tenir un MBA per accelerar la teva carrera; aquesta necessitat de tenir un MBA ha canviat. Fins i tot consultories com McKinsey aposten per fitxar perfils amb Doctorats o d'altres sectors, i prefereixen formar-los ells mateixos. Si ara vas a un banc d'inversió, et diran que si et quedes, podràs arribar a ser gerent, sense tenir un MBA", explicava recentment el director de la Harvard Business School, Nitin Nohria, al diari The Wall Street Journal. Segons explica Nohria, la demanda del programa MBA full time (dos anys) per part d'estudiants nord-americans a l'escola de negocis de Harvard ha caigut en un 20% en els últims 15 anys, mentre que la demanda de màsters específics – de duració més curta i preus més assequibles, en comparació als 100.000 dòlars que costa un MBA – ha anat en augment.
Tot plegat té molt a veure amb la crisi i la transformació del mercat laboral, cada cop més competitiu i volàtil. Fins fa uns anys, un MBA era una bona eina d'incentiu o de retenir el talent i moltes companyies estaven disposades a finançar aquests programes als seus empleats més talentosos, especialment en el sector de la consultoria estratègica i la banca d'inversió.
Entrar al club dels Top 20
L'MBA de l'Iese, el de IE Business School i el d'Esade se situen entre els 20 millors del món, segons la classificació elaborada pel diari econòmic Financial Times. "És cert que amb la crisi ha caigut el nombre d'alumnes europeus en els nostres programes de MBA a temps complet, però la demanda s'ha compensat amb un increment de matrícules de països emergents, com la Xina", explica Carme González, career management associate director d'Esade.
González explica que a l'escola de negocis amb seu a Barcelona, els estudiants més joves o amb poca experiència laboral es decanten més pels màsters específics (com Marqueting, Finances, etc.). En canvi, els perfils més senior "segueixen preferint un MBA, ja que et permet obtenir una visió més holística de l'empresa i de la presa estratègica de decisions". Entre els estudiants de MBA d'Esade, els perfils són diversos: enginyers, advocats, gestors culturals... "Sol ser gent que vol adquirir una visió estratègica de l'empresa, orientada a la gerència", diu González.
El cost d'un MBA en una escola de negocis de prestigi sol oscil·lar entre els 60.000 i els 90.000 euros, en funció de la duració del programa. A Esade, per exemple, ofereixen programes de vuit fins a 18 mesos a dedicació completa, incloent-hi un intercanvi acadèmic i pràctiques en una empresa.
"En la situació actual, els estudis de màster i d'especialització són bons, sobretot si van acompanyats de pràctiques laborals, preferiblement en l'àmbit internacional", comenta Juan Carlos Riba, director general de la consultora Agrupa i president de l'Associació d'Empreses de Busca i Selecció (ByS). No obstant això, Riba creu que tot i que els màsters continuaran sent rellevants en un currículum, les dificultats posteriors a l'hora de buscar una feina recauen en la precarietat dels contractes pels joves al nostre país. "Han de canviar les formes i els models de treballar, això generarà moviment i més llocs de feina, malgrat que la seguretat en el treball no tornarà", comenta el consultor.
Adaptar-se a les necessitats del mercat
Actualment a Esade hi ha 160 estudiants d'MBA de 46 nacionalitats diferents, i només un 5% són espanyols, explica González. En el programa full time – de 18 mesos a temps complert- la majoria dels estudiants han pagat ells mateixos el curs. Són gent que desitja fer un gir en la seva vida professional i poden permetre's passar gairebé dos anys sense treballar", comenta González. En altres programes més flexibles, com l'Executive MBA, els perfils solen ser persones entre 30 i 40 anys, amb una feina estable.
És el cas d'en Mark, un executiu europeu de 37 anys, que treballa des de fa deu anys en una destacada companyia espanyola del sector de la construcció. En Mark, que prefereix no dir el seu nom real, és llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i admet que va cursar l'Executive MBA "perquè tenia ganes de trencar amb la meva rutina diària, veure coses noves, obrir nous horitzons. Pels que ja vam estudiar en una escola de negocis, un MBA és una mica com bufar i fer ampolles, tot i que serveix de reciclatge professional i és una oportunitat per fer networking o per emprendre", afegeix l'executiu, resident a Barcelona i pare de tres fills. A la seva promoció hi havia 44 estudiants – dels quals només cinc eren noies –, la majoria entre 30 i 40 anys, i de perfils diversos. "Alguns s'ho prenien més seriosament, i a d'altres només els interessava fer contactes. Està clar que podies optar per acabar un treball fent un copy-paste o esforçar-te per fer-ho bé, com a tot arreu", bromeja.
En Mark va ser un dels darrers empleats de la seva empresa a beneficiar-se que la companyia li financés el màster com a part d'un incentiu laboral. "Abans de la crisi era freqüent que l'empresa pagués un MBA als executius amb més potencial de creixement, però seria incoherent que ho fessin ara, quan han estat congelant o abaixant sous", comenta. "Obviament, si algú paga avui de la seva butxaca 60.000 euros en un MBA, vol dir que espera una recompensa, almenys en l'àmbit personal".
En les pròximes setmanes, en Mark espera un important ascens a una posició directiva dins de l'empresa. No sap del cert si l'ascens està relacionat amb haver cursat un MBA, però de totes maneres està satisfet amb l'experiència d'haver cursat el màster. "Al final un MBA és un plus en el teu currículum, una forma de diferenciar-te de la resta. Perfils com els meus -llicenciats en ADE, que passen per auditoria i després entren com a financers en una empresa- n'hi ha milers", admet en Mark. "En la decisió de fer el màster hi havia una part d'ambició i d'autoexigència: volia demostrar-me a mi mateix que era capaç de fer un MBA, de mesurar-me amb els altres", conclou.
A les aules de l'Iese va ser també on va conèixer el seu futur marit, un enginyer europeu de la seva edat, consultor en el sector dels materials de la construcció, amb qui està a punt de tenir un segon fill. Tant la Júlia com el seu marit són exemples de persones amb perfils acadèmics allunyats del món de la gestió que després d'una llarga experiència laboral dins una companyia van decidir pagar-se de la seva butxaca els prop de 60.000 euros que costa un MBA per adquirir nous coneixements en direcció i administració d'empreses i aconseguir un salt en l'àmbit curricular i professional.
Més enllà de la satisfacció personal, els ha servit d'alguna cosa aquesta inversió? "L'era daurada dels estudis d'administració i direcciód'empreses transcorre entre 1950 i el 2000, quan era condició gairebé indispensable tenir un MBA per accelerar la teva carrera; aquesta necessitat de tenir un MBA ha canviat. Fins i tot consultories com McKinsey aposten per fitxar perfils amb Doctorats o d'altres sectors, i prefereixen formar-los ells mateixos. Si ara vas a un banc d'inversió, et diran que si et quedes, podràs arribar a ser gerent, sense tenir un MBA", explicava recentment el director de la Harvard Business School, Nitin Nohria, al diari The Wall Street Journal. Segons explica Nohria, la demanda del programa MBA full time (dos anys) per part d'estudiants nord-americans a l'escola de negocis de Harvard ha caigut en un 20% en els últims 15 anys, mentre que la demanda de màsters específics – de duració més curta i preus més assequibles, en comparació als 100.000 dòlars que costa un MBA – ha anat en augment.
Tot plegat té molt a veure amb la crisi i la transformació del mercat laboral, cada cop més competitiu i volàtil. Fins fa uns anys, un MBA era una bona eina d'incentiu o de retenir el talent i moltes companyies estaven disposades a finançar aquests programes als seus empleats més talentosos, especialment en el sector de la consultoria estratègica i la banca d'inversió.
Entrar al club dels Top 20
L'MBA de l'Iese, el de IE Business School i el d'Esade se situen entre els 20 millors del món, segons la classificació elaborada pel diari econòmic Financial Times. "És cert que amb la crisi ha caigut el nombre d'alumnes europeus en els nostres programes de MBA a temps complet, però la demanda s'ha compensat amb un increment de matrícules de països emergents, com la Xina", explica Carme González, career management associate director d'Esade.
González explica que a l'escola de negocis amb seu a Barcelona, els estudiants més joves o amb poca experiència laboral es decanten més pels màsters específics (com Marqueting, Finances, etc.). En canvi, els perfils més senior "segueixen preferint un MBA, ja que et permet obtenir una visió més holística de l'empresa i de la presa estratègica de decisions". Entre els estudiants de MBA d'Esade, els perfils són diversos: enginyers, advocats, gestors culturals... "Sol ser gent que vol adquirir una visió estratègica de l'empresa, orientada a la gerència", diu González.
El cost d'un MBA en una escola de negocis de prestigi sol oscil·lar entre els 60.000 i els 90.000 euros, en funció de la duració del programa. A Esade, per exemple, ofereixen programes de vuit fins a 18 mesos a dedicació completa, incloent-hi un intercanvi acadèmic i pràctiques en una empresa.
"En la situació actual, els estudis de màster i d'especialització són bons, sobretot si van acompanyats de pràctiques laborals, preferiblement en l'àmbit internacional", comenta Juan Carlos Riba, director general de la consultora Agrupa i president de l'Associació d'Empreses de Busca i Selecció (ByS). No obstant això, Riba creu que tot i que els màsters continuaran sent rellevants en un currículum, les dificultats posteriors a l'hora de buscar una feina recauen en la precarietat dels contractes pels joves al nostre país. "Han de canviar les formes i els models de treballar, això generarà moviment i més llocs de feina, malgrat que la seguretat en el treball no tornarà", comenta el consultor.
Adaptar-se a les necessitats del mercat
Actualment a Esade hi ha 160 estudiants d'MBA de 46 nacionalitats diferents, i només un 5% són espanyols, explica González. En el programa full time – de 18 mesos a temps complert- la majoria dels estudiants han pagat ells mateixos el curs. Són gent que desitja fer un gir en la seva vida professional i poden permetre's passar gairebé dos anys sense treballar", comenta González. En altres programes més flexibles, com l'Executive MBA, els perfils solen ser persones entre 30 i 40 anys, amb una feina estable.
És el cas d'en Mark, un executiu europeu de 37 anys, que treballa des de fa deu anys en una destacada companyia espanyola del sector de la construcció. En Mark, que prefereix no dir el seu nom real, és llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i admet que va cursar l'Executive MBA "perquè tenia ganes de trencar amb la meva rutina diària, veure coses noves, obrir nous horitzons. Pels que ja vam estudiar en una escola de negocis, un MBA és una mica com bufar i fer ampolles, tot i que serveix de reciclatge professional i és una oportunitat per fer networking o per emprendre", afegeix l'executiu, resident a Barcelona i pare de tres fills. A la seva promoció hi havia 44 estudiants – dels quals només cinc eren noies –, la majoria entre 30 i 40 anys, i de perfils diversos. "Alguns s'ho prenien més seriosament, i a d'altres només els interessava fer contactes. Està clar que podies optar per acabar un treball fent un copy-paste o esforçar-te per fer-ho bé, com a tot arreu", bromeja.
En Mark va ser un dels darrers empleats de la seva empresa a beneficiar-se que la companyia li financés el màster com a part d'un incentiu laboral. "Abans de la crisi era freqüent que l'empresa pagués un MBA als executius amb més potencial de creixement, però seria incoherent que ho fessin ara, quan han estat congelant o abaixant sous", comenta. "Obviament, si algú paga avui de la seva butxaca 60.000 euros en un MBA, vol dir que espera una recompensa, almenys en l'àmbit personal".
En les pròximes setmanes, en Mark espera un important ascens a una posició directiva dins de l'empresa. No sap del cert si l'ascens està relacionat amb haver cursat un MBA, però de totes maneres està satisfet amb l'experiència d'haver cursat el màster. "Al final un MBA és un plus en el teu currículum, una forma de diferenciar-te de la resta. Perfils com els meus -llicenciats en ADE, que passen per auditoria i després entren com a financers en una empresa- n'hi ha milers", admet en Mark. "En la decisió de fer el màster hi havia una part d'ambició i d'autoexigència: volia demostrar-me a mi mateix que era capaç de fer un MBA, de mesurar-me amb els altres", conclou.