Germans, germanes, pares, mares, avis, cosins, tiets, nebots, parelles... molts d'ells no només es troben en ocasions especials, com ara les vacances escolars, sinó que també formen part del dia a dia de la gestió de moltes empreses catalanes. De fet, Catalunya és catalogada com la "reina" de les empreses familiars del sud d'Europa, ja que en aquests moments el 88% de les empreses són estrictament familiars, generen prop del 68% del PIB català i són responsables del 75% de llocs de treball. Una vocació catalana, segons alguns experts consultats per VIA Empresa, que ve d'una tradició comercial, amb el valor del treball, la constància i l'esforç per sobre de tot. I això sí, amb una mirada exportadora a tot el món seguida d'una visió emprenedora. Adjectius i xifres positives a part, cal preguntar-se el següent: quines són les principals empreses familiars de Catalunya? Per què mirem a Alemanya com a referent? Què diferencia Puig de Danone, Fluidra, Codorniu o una pime? I per quin motiu perdre-les és un dels grans mals empresarialment parlant?
El 88% de les empreses són estrictament familiars, generen prop del 68% del PIB català i són responsables del 75% de llocs de treball
Si es fa una retrospectiva al passat, la història de les empreses familiars a Catalunya es remunta a fa molts segles. Una ubicació privilegiada i la facilitat de comunicacions amb França i la resta d'Europa, va permetre a moltes famílies que es dedicaven a l'agricultura i al comerç acumular molt capital i a expandir-se a altres sectors econòmics, com la indústria tèxtil i la metal·lúrgia. Ja al segle XIX, Catalunya va ser la primera regió del sud d'Europa a industrialitzar-se i a convertir-se en el gran motor econòmic del moment.
Un segle després, era fàcil veure grans nuclis de població al voltant de les grans ciutats, la costa i els rius que movien els telers i els molins de les fàbriques industrials. Es van construir noves vies de ferrocarril i, amb elles, la benvinguda a empreses relacionades amb l'automoció, l'alimentació, la química i les telecomunicacions. I, del naixement de les primeres empreses internacionals, com és el cas de la companyia de làctics Danone o Mango, que malauradament ha patit recentment la mort accidental del seu impulsor, Isak Andic.
Qui és qui entre les nissagues més reconegudes?
Possiblement, entre els noms més mediàtics hi ha José Elías (Audax Renovables), Joan Font (Bon Preu), Marc Puig (Puig) o Thomas Mayer (Desigual), que també encapçalen recurrentment la llista dels catalans més rics de l'any a Forbes. Ara bé, també hi ha cognoms únics com els Daurella, exactament el cas de Sol Daurella. L'empresària, nascuda a Barcelona el 1966 deu la seva bonança, per una banda, a la seva herència familiar: els seus avantpassats van fer fortuna important bacallà i el seu avi Santiago va obtenir la primera llicència per embotellar Coca-Cola a Espanya. De l'altra, al seu lloc de presidenta de Coca-Cola European Partners, empresa que va integrar el 2016 les tres principals embotelladores que fins aleshores operaven al continent (Sol era presidenta executiva d'una, Coca-Cola Iberian Partners).
Altres dinasties força reconegudes són les dels germans Gallardo Ballart, que van liderar la creació dels laboratoris Almirall i generen un benefici de més de 1.000 milions d'euros l'any. Un altre cas mediàtic és el de la família Grifols, que fa un any que està al peu del canó després de l'atac de Gotham City Research, tot i ser líder en el desenvolupament de medicaments derivats del plasma sanguini. O els Puig, que el maig de 2024 van sortir en borsa. Pels que ho desconeguin, el 1914, Antoni Puig Castelló va fundar l'empresa de perfums i cosmètics que porta el seu primer cognom i, 111 anys després, encara continua en mans de la família.
També hi ha el cas dels Carulla, que s'han convertit en la quarta fortuna de Catalunya amb un patrimoni de 350 milions, segons la llista Forbes. Agroalimen està controlada al 100% per la família, a través de mitja dotzena de societats patrimonials de cadascuna de les branques familiars de la segona generació, i mitjançant dues societats establertes als Països Baixos. Sense oblidar tampoc, els Rodés, la nissaga pionera de la publicitat a Catalunya.
No obstant això, també hi ha nissagues empresarials com ara els Roca, els reis dels sanitaris; els Serra a Catalana Occident, els Lara amb Planeta i Atresmedia o els Molins, que recentment han tornat la seu social a Catalunya, després de marxar la tardor del 2017 a Madrid. Fa poques setmanes, va morir Joan Planes, fundador de Fluidra, que va encapçalar la sortida a la borsa de l'empresa de piscines i el 2013 va rebre la Creu de Sant Jordi. Encara més, l'octubre del 2024 va ser reconegut per la patronal Cecot com la personalitat de l'any gràcies a una trajectòria professional única.
Germans que han aixecat grans corporacions
Actualment, també hi ha nissagues úniques per diversos motius. Des de germans i germanes que han aixecat supermercats, farmacèutiques, immobiliàries, equips de futbol o els "reis de la piscina", esmentats anteriorment. Entre l'exemple de tàndems que han canviat i, molt, l'ecosistema empresarial català hi ha el cas dels germans Joan i Josep Font de Bon Preu, que s'ha convertit en el segon supermercat amb seu a Catalunya en nombre de facturació, per darrere de BonÀrea.
Amb seu a les Masies de Voltregà (Osona) Joan Font i Josep Font van impulsar el primer establiment a Manlleu el 1974. Ràpidament van ampliar la xarxa de botigues fins a l'imperi que és ara. Tanmateix, la seva relació es va transformar al llarg del temps. El 2019 van separar-se i van posar punt final al litigi formalitzant l'acord de compravenda per part de Bonpreu Holding, propietat de Joan Font, a Espai d'Inversions, propietat de Josep Font, del 50% de les accions del Grup Bonpreu. De moment mantenen una destacada activitat inversora, si bé ara ho fan per separat, a través de les seves respectives patrimonials, fons i societats de capital risc.
Joan Font i Josep Font van impulsar el primer establiment del Grup Bon Preu a Manlleu el 1974
També hi ha el cas de les germanes Amat, que són unes de les empresàries més conegudes del sector immobiliari català, juntament amb empreses familiars com Forcadell. Es tracta d'una empresa familiar fundada el 1948 per Joan Amat i dirigida des de 1952 per Concepció Amigó, vídua d'Amat. El 1990 la direcció va passar a Immaculada Amat i Joana Amat i ja el 2010 s’incorpora la tercera generació: Guifré i Martina Homedes Amat, i Nadia Massagué Amat. Com a curiositat, han format part d'una empresa que durant dècades només contractava dones. De fet, la llei d’igualtat del 2008 les va portar a incorporar homes a la plantilla.
Un altre exemple té a veure amb el futbol. Pere Guardiola ha deixat de ser el germà "desconegut" de Pep Guardiola, l'exfutbolista i entrenador de futbol del Barça i ara a les files del Manchester City. L'any 2017 va passar a tenir el 16% de les accions del Girona i des del 2020 és el president del Consell d'Administració. Amb ell, el creixement del club gironí ha estat espectacular. L’any 2009 va fundar Media Base Sports, una agència de representació de futbolistes global, per la qual han passat aquesta darrera dècada entrenadors i jugadors de primer nivell com Pep Guardiola, Andrés Iniesta, Luis Suárez o Thiago Alcántara.
En aquesta suma també hi hauria el cas d'Eloi Planes i Eulàlia Planes de Fluidra, mencionats anteriorment, a més de Jordi Ametller i Josep Ametller, juntament amb els germans Almirall.
Més enllà de les grans corporacions: el repte de les pimes i el concepte de les EPI's
"A les empreses familiars catalanes els uneix tres vectors", explica Jaume Alsina, president de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF), a VIA Empresa. El primer vector fa referència a les arrels, ja que totes elles compten amb un compromís amb el territori i la seva gent; a més d'una mirada a llarg termini on el més important és continuar construint llegat per traspassar a les següents generacions. En tercer lloc, fa referència a la personalitat dels empresaris, que es caracteritza per una inquietud innovadora amb cert incorformisme, tenen passió i ganes de nous reptes i busquen ser solvents per competir i excel·lir a escala mundial.
Les empreses familiars catalanes són "ambicioses" perquè, a parer d'Alsina, han de presentar un triple compte de resultats: amb el seu equip humà (clau de l'èxit de la companyia), l'impacte positiu sobre el planeta en termes de sostenibilitat i treure rendiment econòmic.
A Catalunya hi ha 400 empreses ETI's, la majoria d'elles familiars, que tenen el centre de decisió al territori i facturen entre 50 i 500 milions d'euros
Una de la modalitat empresarial a tenir en compte és el cas de les anomenades ETI'S, és a dir, les organitzacions de format mitjà, amb uns ingressos que van des dels 50 als 500 milions i poden comptar entre 250 i 3.000 col·laboradors. A parer del president de l’ASCEF n'hi ha al voltant de 1.800 a Espanya i a Catalunya poden ser unes 400 amb centre de decisió al territori. Segons detalla Alsina, la majoria d'elles són familiars i "han de ser la palanca pel desenvolupament de les diferents cadenes de valor".
Per altra banda, a l'organització que lidera Alsina i, la més representativa del seu àmbit, a Catalunya, compten amb 170 empreses familiars on gairebé la totalitat d'elles s'ubiquen en aquesta franja de facturació. L'empresari explica que l'edat mitjana de la majoria de les organitzacions familiars és de 72 anys i moltes d'elles es troben en la transició entre la segona i la tercera generació. "Són moments delicats en alguns sentits i és molt rellevant tenir un model de governança ben treballat i consolidat", puntualitza.
La necessitat de més suport institucional
Isabel Nogueroles, consellera especialitzada en empresa familiar, en una línia similar a Alsina, té clar que entre els punts forts de les organitzacions familiars hi ha la cultura emprenedora, molt vinculada al territori i el sentit històric d’elles. En contraposició amb la resta d’Espanya, moltes de les entitats catalanes aposten per la internacionalització i la innovació, tot i que algunes ho han fet fruit d’una crisi interna. En canvi, a la resta de l’Estat el model de negoci està més enfocat al mercat intern.
Entre els principals reptes de l’empresa familiar hi ha el de la gestió empresarial a llarg termini, la integració de la tecnologia i la sostenibilitat, a més d'una transició familiar adequada, ja que segons Nogueroles, el 50% de les empreses familiars no tenen una planificació consensuada.
També és vital comptar amb consellers externs. Hi ha el govern de família, que es coneix com el Consell de Família. És a dir, decidir i estipular quan pot entrar algú de la família a la companyia o com han d'estar retribuïts cada membre.
El 50% de les empreses familiars no tenen una planificació consensuada
L'experta en lideratge fa una crida per millorar la fiscalitat i la regulació de les organitzacions familiars, sobretot des de l'administració pública. "Fa falta més suport institucional i polítiques de suport i instruments per ajudar-les", destaca. "Tenim organismes com Acció que ajuden les companyies a internacionalitzar-se, o diverses incubadores de startups, així que també hauria de ser el moment de centrar-se en les empreses familiars que conformen el 88% de les tipologies empresarials existents a Catalunya”, conclou.
L'altra cara de la moneda: la pèrdua de grans gegants familiars com ara Codorniu, Freixenet i Ficosa
Fins fa poc Codorniu era l'empresa familiar més antiga de Catalunya i d'Espanya, ja que es va fundar el 1551. Malauradament, ja no ho és. Ara és un actiu més del fons d'inversió Carlyle, que la va comprar per 390 milions d'euros. El mateix ha succeït amb Freixenet, que el març de 2018 Henkell va comprar el 50,7% d'ella per 220 milions. Caves i vins a part, hi ha adquisicions similars com el cas de Pastas Gallo, que el 2019 va ser comprada per Proa Capital per 227 milions d'euros. També hi va haver fa anys el cas de la família Bernat, que es va vendre Chupa Chups a la italiana Perfetti.
O, abans de la crisi financera del 2008, Alstom va comprar Ecotecnia, líder del sector eòlic. El mateix va succeir amb Ficosa, que va ser adquirida per Panasonic. O, fins i tot, Pronovias, que va ser venuda a BC Partners per 550 milions d'euros. Què hi ha a darrere d'aquestes novetats? Moltes d'elles tenen a veure, segons els experts, amb la transformació del seu model de negoci, sucoses ofertes de la competència o d'altres actors internacionals, apostes pels family office o el problema de successió, esmentat anteriorment. Hi ha hereus que no en volen formar part.
La mirada al Mittelstand alemany
Finalment, moltes empreses familiars catalanes sovint miren a Alemanya per un concepte únic: el cèlebre Mittelstand, que s'ha convertit en la columna vertebral i pilar de l'economia alemanya. Moltes de les organitzacions es troben repartides per les valls i pobles del país, però la seva vocació és internacional i els seus productes es venen a tot el món, alimentant el desequilibri de la balança comercial alemanya que ha posat sota el punt de mira els aranzels del mandatari nord-americà, Donald Trump arreu del món.
El terme Mittelstand es refereix a aquelles pimes que encara que gairebé ningú no hagi sentit el seu nom, ocupen la primera posició al seu sector. A França, els Estats Units o el Japó tenen un nombre molt més elevat de grans empreses, però respecte a les pimes, Alemanya se situa al capdavant i aquest és precisament la clau de l'èxit de la seva economia.
El terme Mittelstand fa referència a empreses de nínxol, hiperespecialitzades, tenen pocs treballadors, exporten molt i inverteixen una part considerable dels seus beneficis en R+D
Al voltant del 99% de les empreses alemanyes pertanyen al Mittelstand, que comparteix una mateixa cultura corporativa. Són empreses de nínxol, hiperespecialitzades, tenen pocs treballadors, exporten molt i inverteixen una part considerable dels seus beneficis en R+D, cosa que els permet innovar i situar-se sovint com a líders al seu mercat. Ja sigui venent un tipus d'acoblament que només fabriquen ells a tot el món o una peça única que permet que funcioni el gallet de les mànegues de les benzineres.
El 58,5% dels llocs de treball que es creen a Alemanya procedeixen d'aquestes empreses familiars, on a més es forma el 81,8% dels aprenents educats en el sistema de formació professional germànic famós. I, ja per acabar, el 56% de la riquesa que es genera al país surt d'aquestes empreses.