• Empresa
  • Font: "El CEO del Barça hauria de ser el de Disney o el Cirque du Soleil"

Font: "El CEO del Barça hauria de ser el de Disney o el Cirque du Soleil"

El CEO de Delta Partners explica la seva trajectòria professional i el seu model Barça a Esade

Victor Font i Antoni Bassas durant els Matins Esade. | Cedida
Victor Font i Antoni Bassas durant els Matins Esade. | Cedida
Victor Costa
Exdirector de VIA Empresa
Barcelona
01 d'Octubre de 2019
Act. 01 d'Octubre de 2019

"Hi ha hagut esdeveniments casuals que han marcat la meva vida". Fa més de 20 anys que el CEO i cofundador de Delta Partners, Víctor Font, es dedica al negoci de les telecos, mitjans i tecnologia (TMT) amb indústries d'arreu del món. Ja sigui a Europa, Àfrica, Àsia, Estats Units o Orient Mitjà. La seva lliga és el món i el seu món es mou entre consultoria, fusions i adquisicions (M&A) o fons de private equity, però també entre diaris i futbol. Font té un 20% de l'ARA i és precandidat a la presidència del Barça a les eleccions de 2021. "El club està en situació de risc econòmic", alerta. Aquest cop, la pilota corre al terreny de joc d'Esade Alumni. A jugar!

 

Font: "Sempre he sigut un ciutadà corporatiu compromès amb la causa. Si m'haguessin donat una petita pastanaga potser encara seria soci d'Oliver Wyman"

Abans de cofundar Delta Partners, Font va ocupar diferents càrrecs fins a convertir-se en soci a Oliver Wyman (llavors encara era DiamondCluster) a Sao Paolo, Barcelona i Dubai. "El novembre de 2004 em van dir que marxava a Dubai i la gent em va donar el seu condol", recorda entre riures del públic a l'auditori principal d'Esade Pedralbes. Allà va fer un MBA i alhora, també s'ha format a la Georgetown University de Washington DC. 

En només 10 mesos, Dubai estava generat el 15% del negoci mundial de Diamond Cluster. Però, Font considerava que la seva prima de 10.000 euros era baixa i va anar a la seu de Chicago per presentar un nou pla de negoci i incrementar així l'exposició de la companyia en nous mercats. "Afortunadament, em van dir que no", explica. 

 

La roda de la fortuna emprenedora 

I la roda de la fortuna el va portar a emprendre. "Sempre he sigut un ciutadà corporatiu compromès amb la causa. Si m'haguessin donat una petita pastanaga potser encara seria soci d'Oliver Wyman", afegeix. Però, Font volia la seva pròpia pastanaga i el gener de 2006 va cofundar Delta Partners com a plataforma global de consultoria, banca d'inversió i especialització en el negoci TMT.

 

Per aquell llavors, Font tenia 32 anys i Joan Laporta presidia un Barça a punt de guanyar el seu divuitè títol de la lliga espanyola i la segona Champions League de la seva història. Frank Rijkaard era l'entrenador i aquella va ser la temporada del 0-3 al Bernabeu amb grans aplaudiments a la màgia de Ronaldinho o de la victòria contra l'Arsenal a París amb remuntada i gols d'Eto'o i Belletti. 

Més enllà de l'hemeroteca futbolística, el CEO de Delta Partners afirma que a la companyia és "filla de la bombolla de Dubai perquè allà tot és molt fàcil: es paga bé, no hi ha pràcticament impostos, vius còmodament... Cultura d'empresa? Hi ha molta herència de clúster". I remata a boca de gol: "Ens diferenciem de la competència perquè som l'única boutique TMT amb perspectiva global". 

Font: "Ens diferenciem de la competència perquè som l'única boutique TMT amb perspectiva global"

Tan global com que Delta té seu a Dubai i oficines a Barcelona, San Francisco, Nova York, Johannesburg, Bogotà o Singapur, entre d'altres. I qui diu boutique, diu també "artesà que se centra generar qualitat i valor més que volum. Hem de ser molt millors que McKinsey o JP Morgan per competir". 

Tiqui-taca entre Bassas i Font 

Moment ideal per al tiqui-taca entre Antoni Bassas que ha escrit un llibre sobre Víctor Font i el protagonista en qüestió:

B: En què et fixes de la gent?

F: En les habilitats, l'encaix cultural i social és fonamental en un negoci de persones. 

B: Exigeixes esperit de soldat corporatiu! [Riu]

F: Això s'ha perdut amb els millennials. El nivell de compromís que teníem nosaltres de desviure's ja no passa... 

Els "esdeveniments casuals" tornen a escena. Font coneixia Ferran Soriano i Marc Ingla d'Oliver Wyman i quan Soriano era president de Spanair (ara, és director executiu del Manchester City) el va trucar perquè formés part de la candidatura d'Ingla per presidir el Barça a les eleccions de 2010. No va guanyar, però d'allà va sortir tant l'oportunitat de ser accionista de l'ARA de la mà de Bassas així com també la llavor per implicar-se encara més dins el club de futbol.  

El Barça, model i visió versus "tempesta perfecta" 

Font defensa que "el CEO del Barça hauria de ser el CEO de Disney o el Cirque du Soleil". I d'un somni d'infància tenyit de blaugrana neix també una visió empresarial: "El repte que el Barça té en els pròxims 10 anys és la tempesta perfecta: s'ha de substituir la generació perfecta amb Messi, hi ha competència, el negoci està canviant i s'ha d'afrontar la inversió més gran de la nostra història que són els 1.000 milions d'euros de l'Espai Barça". 

El cofundador de Delta Partners prepara l'estratègia per presidir el club des de 2013 i té molt clar que Maquiavel no és la solució: "El fi no justifica els mitjans". De moment, ja ha guanyat el primer partit a la directiva actual encapçalada pel president Josep Maria Bartomeu amb més de 5.000 signatures a favor del vot electrònic aconseguint així que aquesta mesura es presenti a l'ordre del dia de l'Assemblea de Compromissaris del club del pròxim 6 d'octubre. 

En aquest sentit, Font té molt clar que s'ha de repensar el model de governança del club: qui i com s'han de prendre les decisions? Decisions que afectin la simbologia del Barça com poden ser l'escut, el nom del Camp Nou o retirar samarretes, entre d'altres qüestions. "S'ha de preguntar al soci en temes que afectin la simbologia del club i s'ha d'utilitzar la tecnologia del vot electrònic", insisteix. 

En clau empresarial, el CEO de Delta Partners explica que "el Barça és la institució esportiva que més ingressa del món, però també la que més gasta. Només generem 4 milions d'euros de beneficis i per una operació comptable amb el porter". I també és una marca mundial, però "hi ha 80 empreses de Catalunya que facturen més que el Barça".

Font: "El Barça està en situació de risc econòmic"

La crítica és de tribuna: "Els clubs no s'han gestionat professionalment. El negoci dels clubs de futbol es cobreix amb pocs contractes com Nike o la televisió... Però, s'ha d'anar directament al fan i vendre productes i serveis. S'ha de crear continguts exclusius perquè la gent vulgui pagar". 

L'herència de Cruyff serveix per a tot

En clau esportiva, Font té molt clar d'on ve per saber així cap a on va. "Som hereus de Cruyff i això ens ha permès convertir-nos en el millor equip de la història". L'herència de Cruyff de la qual pràcticament tothom se'n vol disputar la seva hegemonia inclou, en el seu cas, el talent de la Masia, l'esport femení o crear noves seccions esportives.   ​

En el torn de preguntes, els directius d'Esade li pregunten pel Barça. El futbol mou masses, fins i tot entre les elits empresarials. Però també, li demanen que doni alguns consells directius. Font té molt clara la fórmula d'èxit: "No especialitzar-se massa aviat" o "com més generalista ets millors", "la cultura de l'esforç i la dedicació són fonamentals", "s'han d'eliminar els intermediaris" i "potenciar el treball en equip". 

Lliçons empresarials que serveixen tant per a la vida com per al futbol.