Fer un perfil sobre Víctor Font fa uns mesos implicava pràcticament escriure ja el perfil del futur president del Barça. Fins a l'irrupció de Laporta, ningú ho dubtava massa. Parlem d’un precandidat que porta treballant set anys per ser president del Barça. Parlem d’un presidenciable que porta dos anys voltant arreu de Catalunya per presentar el seu projecte. En algunes presentacions s'hi ha vist Josep Maldonado, l'exsecretari general de l'Esport i exsenador per Tarragona, en altres paraules, una presència eterna a la llotja blaugrana durant els últims vint anys. Bona carta de presentació. D'aquest polític retirat sabem també que és un barcelonista molt de Rosell i Bartomeu i molt contrari a Laporta. Serveixi això de simbolisme com a part de l'afició que ha vist Font com el mur de contenció a la tornada del laportisme.
Parlar de Font és referir-nos al grup de Diamond Cluster -rovell de l'ou del "dedicarem els millors anys de la nostra vida"- quan treballava a les ordres de Marc Ingla, i al qual va acompanyar a la candidatura del 2010. L'aventura de Cluster, acabada en una venda multimilionària segons estàndards del 2000, va fer que Font s'establís a Dubai per posar en marxa Delta Partners, projecte personal empresarial i consultora de tecnologia, telecomunicacions, estratègia i finances.
Al llarg de 14 anys, l'empresari vallesà Víctor Font (Granollers, 1972) va fer créixer Delta Partners fins assolir una facturació de 100 milions d'euros i una plantilla de 200 treballadors. Una aventura que també va acabar en venda, en aquest cas a FTI Consulting, una de les consultories financeres més grans del món. Tot i que no ha transcendit quin és el preu que van pagar els estatunidencs, sí que s'ha fet públic que Víctor Font romandrà al capdavant de la gestió durant un temps.
La venda de Delta va significar el senyal definitiu de què l'empresari de Granollers hi anava de debò. L'any 2015 es va retirar de la campanya electoral blaugrana explicant que ho feia per preparar-se per guanyar les eleccions del 2021.
La venda de Delta Partners va significar la mostra definitiva de què l'empresari de Granollers hi anava de debò
Aquesta no és l´única aventura empresarial a la qual s'ha apuntat Font. També forma part de l'equip fundador del Diari Ara de 2010. Es va presentar com una iniciativa de país i el va relacionar amb una part del món de la comunicació i la cultura catalana. Aquells més maliciosos diuen que va forjar complicitats amb el catalanisme pragmàtic, una mirada a l'horitzó sense perdre mai els peus de vista. El que està clar es que aquesta iniciativa el va connectar amb persones que avui són importants per l'assalt a la presidència culé. Per exemple, amb Antoni Bassas, el número dos i un dels puntals de la seva candidatura, així com Xavier Bosch, que ha donat públicament la seva signatura a la precandidatura.
I si parlem de Víctor Font també ho hem de fer de Xavi Hernández i Creus, migcampista del Barça durant 17 anys, el metrònom del Barça de Guardiola. No descobrim massa res si diem que Xavi és la gran aposta de Font per convèncer els socis blaugranes sobre la seva idoneïtat per exercir el càrrec de president els pròxims sis anys.
"Xavi és patrimoni del barcelonisme i no pot ser de cap candidat", ha dit Font. "Vull romandre a Qatar fins a 2022 i viure l'organització del Mundial", ha dit el mateix jugador. A Xavi el volen tots perquè ningú vol renunciar a un dels actius i valors més segurs del Barça en un moment de crisi com aquest. Paper mullat. Xavi és del Barça i Xavi és de Font.
Com, sinó, faria un "Florentino" prometent que si és escollit president i Xavi no ve, els socis no hauran de pagar el seu abonament?
Per deixar-ho clar, la relació de Xavi i Víctor Font és molt estreta, molt díficil d'imitar per a qualsevol dels altres candidats. És una relació cultivada des de fa anys, compartint espais geogràfics -els últims cinc anys han viscut a una distància inferior a la que hi ha entre Madrid i Barcelona- i fins i tot, compartint negocis. Tots dos són socis a Optima Sports Systems, una societat basada en l'aplicació del Big Data dins el món de l'esport i que a través de la marca kogniasports.com ha posat en marxa una startup dedicada a la creació de software per a l'anàlisi del rendiment esportiu amb intel·ligència artificial. Models matemàtics per guanyar partits de futbol.
Xavi Hernández i Víctor Font són socis a Optima Sports Systems dedicada a l'aplicació del Big Data dins el món de l'esport
Estem davant, doncs, d'una companyia orientada a la professionalització dels staffs tècnics dels equips de futbol, una volta més, del clàssic vídeo i l'anàlisi de dades fins a l'aplicació de l'IA per preveure rendiments. Això ja ho fa el Barça des de fa algun temps -un alt executiu del Club em deia fa poc més d'un any que a la Ciutat Esportiva treballaven més matemàtics que entrenadors esportius. Potser ja s'està pensant en el relleu.
Si encara falta alguna dada per dir, al board d'Optima i Kogniasports hi trobem també Javier Gómez, director general corporatiu de la LPF fins a finals de l'any passat. Traçant complicitats amb La Liga de Tebas? Ni idea, potser és el següent pas que fa el consultor d'estratègia, acostumat a mirar l'horitzó alhora que contempla el caminar de Font.
De l’equip de Font, han transcendit un bon grapat de noms, de prestigi i i molta experiència en el món de l’empresa i l’emprenedoria: Òscar Pierre (Glovo), Iñaki Ecerrano (Trovit), Carlota Pi (Hola Luz), Luis de Val (YouPlanet), Xavier Carbonell (Palex), José M. Villanueva (Privalia), Joaquim Uriach (Uriach) i el fitxatge que ha d'ocupar la posició de CEO: català i culé. Actualment, treballa als Estats Units i té experiència en tecnologia, telecomunicacions i gestió de grans comptes de resultats. Se m'acudeix un nom. I noms d’indubtable impacte mediàtic com Bassas, Nadal i el Dr. Cugat.
També és un dels presidenciables que ha presentat un programa econòmic més treballat, concretant l’actuació durant els cent primers dies de mandat i el model de negoci que proposa pel seu particular sí al futur. Curt termini i estratègia. Es nota que porta molt temps pensant el Barça del futur i que ha estat atent a tot allò que ha passat dins el Club. No engega mar endins el llegat econòmic de Bartomeu, tant l’Espai Barça com el Barça Corporate li semblen bones idees. Això, però, no significa una adhesió sense matisos: posarà en marxa una auditoria sobre els plans de l’Espai Barça, redefinint timing i renegociant les condicions del préstec de Goldman Sachs; i cercarà un soci estratègic per a l’explotació de continguts que aporti molt més que l’objectiu dels 100 milions de l’anterior directiva.
Experiència, notorietat, igualtat, preparació i idees clares de cap a on ha d’anar el Club. El candidat Font recorda molt al candidat Bassat de 2003.
Bassat com Font, tenia l'experiència d'unes eleccions perdudes, va forjar un equip on professionalitat i coneixement del Club es donaven la mà, va atreure un mite del barcelonisme, Guardiola, i era el gran favorit per aconseguir la victòria. Les similituds no acaben aquí... El seu principal oponent també era Laporta i l'avantatge a l'inici de la campanya era important. Res semblava que pogués pertorbar la proclamació de Bassat, ningú amb prou capacitat per tombar-lo.
Fa 17 anys, l'anunci del fitxatge de Beckham per part de la candidatura de Laporta va ser el punt d'inflexió de la campanya i ara ha estat el torn d'una pancarta al costat del Bernabeu que ha despertat tothom. Laporta is back. Ironia en estat pur: Florentino Pérez que tenia signat a Beckham pel Madrid va pactar amb Rosell, el segon de Laporta, que l'anunci oficial del fitxatge no seria fins després de les eleccions. Llavors va pensar, com tothom, que l'activista Laporta seria la cirereta del gran pastís d'autodestrucció culé engegat per Gaspar. Font i el seu equip haurien de repassar la campanya de 2003 i treure'n conclusions.
El bon govern, la projecció dels joves talents de la Masia i la recuperació de jugadors emblema com Xavi, Puyol, incrementar la participació dels socis en les decisions, retornar UNICEF a la samarreta, donar suport al futbol femení, prometre que tornarem a omplir el Camp Nou de socis, revisar el projecte Espai Barça per assegurar la seva viabilitat, són proclames benintencionades però que no suposen cap gran diferència respecte altres precandidats. És un comportament conservador.
Guanyar la presidència pot implicar més audàcia, qui no arrisca no pisca. El món de futbol té els seus propis codis i no perdona aquell que no s'hi adapta, potser els set anys que Font porta preparant el seu assalt a la presidència li han servit per tenir-ho tot sota control, potser ara és l'hora de mostrar quines són les seves cartes guanyadores. Deixem les especulacions a banda, la realitat és que les enquestes donen avantatge a Laporta. I no és petit.