Tens la vida que vols? Aquesta és la primera pregunta que la fundadora de Coaching & Media, María Fernández, proposa al lector en El pequeño libro que hará grande tu vida (Alienta Editorial, 2018). El títol és pràcticament tan ambiciós com el seu objectiu: "Canviar la teva vida". Fàcil de dir però no tant de fer, tot i que ja ho ha aconseguit amb personatges públics o alts directius de l'Ibex 35. La diferència d'aquest llibre respecte el clàssic desenvolupament personal és com passar de la teoria a la pràctica. "S'assembla molt a un procés de coaching, et pregunto on vols estar, de quines creences t'has de desfer i com vols construir el futur que desitges", explica Fernández a Via Empresa.
-Participa en el SORTEIG d'aquest llibre al final de l'article-
Com si es tractés amb el geni d'Aladdin, tot comença per un desig "responsable, desafiant, concret, mesurable i genuí". Llavors s'inicia un viatge metafòric amb globus aerostàtic on el lector ha d'anar llançant "l'abric de les creences limitants", la por tant a l'èxit com al fracàs, la por a què diran, les excuses, el pessimisme o la manca de força de voluntat. Tot fora, fins i tot "els conflictes interiors que t'empenyen en direcció contrària al teu progrés". Tampoc serveix fer-se "pel·lícules mentals" per eximir-se de la responsabilitat d'assolir allò que ja has desitjat.
El déjà-vu de Rafa Nadal
La màgia de tot plegat té un dels seus moments més àlgids amb el canvi de llenguatge. Segons Fernández, "és un reflex de com pensem, si és pobre i derrotista vol dir que el nostre pensament també ho és. En canvi, si és constructiu i inspirador som capaços de transmetre força i empenta". Això implica dir adéu a les paraules "però, impossible o fracàs" i donar la benvinguda al "encara, és la meva responsabilitat o hi he de treballar més".
El llenguatge també juga i com el lector ha vingut a jugar, la coach pregunta de nou: "A què et dedicaries si només poguessis centrar-te en una única cosa al llarg de tota la vida? Què faries si no t'importés el judici dels altres?" Pregunta, resposta.
Fernández: "La motivació és com l'aspirina efervescent i el compromís és com la mossegada del pit-bull"
El moment déjà-vu no és només l'argument principal d'una pel·lícula protagonitzada per Denzel Washington sinó també una tècnica utilitzada per esportistes d'elit com Michael Jordan, Michael Phelps, Rafa Nadal o Fernando Alonso. Es tracta de visualitzar l'objectiu o el procés d'arribar-hi amb tanta freqüència, intensitat i claredat com sigui possible. Utilitzar sempre una mateixa cançó també ajuda. Entre el somni i la realitat, només hi ha una diferència: la motivació i el compromís. Totes dues són cares d'una mateixa moneda però al cap i a la fi, són diferents cares: "la motivació és com l'aspirina efervescent i el compromís és com la mossegada del pit-bull".
Ser un obsessiu compulsiu
El camí escrit per Fernández està plegat de metàfores, ja que considera que "tenen el poder d'arribar a l'hemisferi dret de les emocions i quedar-se ancorades". Una fletxa d'autoajuda directa al cor. El més curiós de tot és que el més important del llibre és allò que encara no està escrit. Qui ho diria. Sembla una estafa però pot arribar a ser un privilegi. De la mateixa manera, "la conversació més perillosa és aquella que no es té". És l'anomenat efecte bola de neu que té lloc quan ens guardem allò que ens molesta i no ho comuniquem o el també conegut efecte olla exprés on si es manifesta però més tard del que convindria.
"El moment clau és quan el lector escriu la seva pròpia resposta perquè té una idea pròpia que es defineix molt millor que l'exterior. Jo no et diré què has de fer, si respons a una pregunta hauries d'actuar en conseqüència per un sentit de coherència cap a tu mateix", afegeix. De fet, tanta és la coherència que l'autora fins i tot recomana al lector que es converteixi en un obsessiu compulsiu del seu objectiu i assenyala el camí per passa del mode off al mode on: re-il·lusionar-se, formar-se i preparar-se pel canvi, sortir abans que quedar-se a casa, canviar de cercles socials, parlar d'un mateix i no dels altres, ajudar, afegir bogeria a la vida i interès per l'aprenentatge.
Per acabar aquest viatge personal, només quedar descobrir "el tresor més ben guardat". És a dir, "el descobriment que un mateix fa a través de la seva pròpia superació i és que el límit és només una il·lusió dins el nostre cap". Aquesta última frase també l'hauria pogut signar el mediàtic broker Josef Ajram parafrasejant allò de "tu ets el teu propi límit". I com el límit de la vida és la mort, Fernández també aconsella tenir una conversació amb un mateix utilitzant "la mort com a font d'il·luminació". Al final de tot, sembla que només ens queden tres paraules màgiques: "Estimar, perdonar i agrair".
Vols un exemplar del llibre? Entra al sorteig i participa-hi, regalem un llibre entre els lectors de VIA Empresa.