"Paga tu i et faig un bizum després", aquesta és una de les frases que més s'escolten a les trobades entre amics, parelles i familiars. Bizum, llançat al mercat el 2016, és el gran èxit de la banca catalana i espanyola. Un servei de pagament instantani que recentment ha celebrat una fita històrica: més de 26,6 milions d'usuaris ho fan servir, és a dir, més de la meitat de la població espanyola. I també, amb rècord d'operacions, 3,4 milions de bizums al dia, amb una mitjana per segon de 40. Ara bé, enmig de l'"eufòria", la plataforma viu una època de "canvis" amb tres culpables: la competència europea, la nova invenció d'Apple i l'opa hostil de BBVA a Banc Sabadell.
Si anem a pams i es fa un breu recorregut per la història de Bizum, la solució de pagament no destaca principalment per la tecnologia, sinó en ser capaç d'unir els principals bancs del país gràcies a un directori compartit de dades. En concret 38 entitats bancàries en formen part. És tant el creixement, que té una quota de mercat del 99% i de mitjana, els catalans, fan 28 bizums l'any per persona.
De la competència "ferotge" a un nou model europeu
En aquests moments, els bizums tan sols es poden fer a Espanya i Andorra. Des de fa anys que no hi ha un model semblant en l'àmbit europeu, però fa pocs mesos que els bancs s'"estan posant les piles" i estan treballant en diferents propostes per crear un sistema europeu. El Banc Central Europeu (BCE) també està desenvolupant l'euro digital, tot i que ho vol fer sense entorpir la iniciativa privada. Per això, una de les propostes consisteix que el moneder virtual d'euros no pugui tenir més de 3.000 euros, per no substituir els comptes corrents ni els sistemes de pagaments interbancaris.
Fa setmanes que Bizum està mirant de reüll a Wero, que es defineix com una bitlletera digital que permet transferències immediates de diners entre els comptes bancaris europeus que s'adscriuen a ella. El gran valor afegit, però, és que mentre la plataforma espanyola només permet les transferències de diners entre comptes creats dins del territori nacional, Wero brinda la possibilitat de fer-los entre comptes de diferents països europeus.
Wero és la "bitlletera digital" que permet transferències immediates de diners entre els comptes bancaris europeus que s'adscriuen a ella
Qui hi ha a darrere? Molt senzill, la Iniciativa Europea de Pagaments (EPI) i recolzada pels principals bancs del centre d'Europa (BCE). ABN Amro, Belfius, Crédito Mutuel, BNP Paribas, Groupe BPCE, Crédito Agricole, Deutsche Bank, DZ Bank, ING, KBC, Banque Postale, Nexi, Rabobank, Societe Generale i Worldline, són els principals bancs que hi ha a darrere de Wero.
A més, ja fa mesos que els països del sud d'Europa, entre els quals hi ha Espanya, Portugal i Itàlia, volien formar una aliança per fer front a Wero. També es rumoreja que Bizum podria intentar arribar a algun tipus d'acord amb les entitats bancàries que hi ha darrere d'aquest nou sistema de pagaments. De fet, el mateix Ángel Nigorra, director general de la plataforma Bizum, espera materialitzar abans de final d'any una solució tecnològica que permeti realitzar transferències instantànies amb usuaris de bancs a Itàlia i Portugal.
Adéu a Bizum per culpa d'Apple?
Que Apple és el gegant de la tecnologia no és cap novetat. Però, i si és capaç de desbancar el "poderós" Bizum? Són molts els particulars que fan servir aquest mètode, ja sigui pels comptes personals, l'oci, els viatges i, fins i tot, els propietaris de negocis, que ja són més de 63.500. El més curiós, però, és que el passat dilluns 10 de juny es va celebrar la Conferència Mundial de Desenvolupadors d'Apple. I atenció: el pròxim setembre la companyia nord-americana presentarà l'iPhone 16.
Amb Tap to Crash es podran enviar diners de manera molt més senzilla i còmoda del que es fa a través de Bizum
També es va anunciar que es llançaria un sistema que per la seva part podria fer "tremolar" Bizum. Es tracta de Tap to Cash. A través seu es podran enviar diners de manera molt més senzilla i còmoda del que es fa a través de Bizum. Es podrà fer apropant simplement el telèfon, molt similar als pagaments que fem a establiments amb el nostre dispositiu si està vinculat a la targeta bancària. A més de ser més còmode, és més segur que Bizum perquè no necessita números de telèfon ni altres dades com el compte bancari que són vitals per Bizum. Només apropant un iPhone a un altre es farà la transferència en segons.
Qui és qui entre els accionistes de Bizum?
Bizum acaba de celebrar la junta ordinària de socis per aprovar els comptes del 2023 i renovar la cúpula. Tot i que no han volgut desvelar encara els resultats de l'últim exercici, molts d'ells aventuren que podrien superar els 2,7 milions d'euros obtinguts el 2022. A hores d'ara, el consell de Bizum està format per 12 membres. Els que tenen més capital (CaixaBank, Santander, BBVA i Sabadell) tenen dos membres i a més es van rotant la presidència i la vicepresidència del consell cada exercici. Per la seva part, Bankinter, Unicaja, Abanca i Kutxabank tenen una butaca en el consell cadascun.
Actualment, CaixaBank és el soci majoritari amb el 24% del capital, després hi ha Banc Santander i BBVA amb un 18,2% cadascú i Banc Sabadell, per la seva part, frega el 12%. Per sota del 4% hi ha Kutxabank, Banco Cooperativo Español (Grup Caixa Rural), Ibercaja, Banco de Crédito Cooperativo (Grup Cajamar), Abanca, Bankinter i Laboral Kutxa. Per sota de l'1% també tenen participacions, entitats com ara Banca Pueyo, Banc Mediolanum, Banca March, Cajalmendralejo, Eurocaixa Rural, Caixa d'Enginyers, Evo Banco, Cecabank, BNP Paribas o Singular Bank.
CaixaBank és el soci majoritari de Bizum amb el 24% del capital, després hi ha Banc Santander i BBVA amb un 18,2% cadascú i Banc Sabadell, per la seva part, frega el 12%
Ángel Nigorra és el conseller delegat de l'empresa, que fa pocs anys que se sosté al voltant de menys de 10 treballadors. Un dels grans èxits de la companyia, també esmentats anteriorment, tenen a veure amb l'experiència d'usuari, que situen de mitjana les transaccions en tan sols 22 segons. Nigorra és enginyer de telecomunicacions i va estar durant 15 anys al capdavant de la xarxa de caixers automàtics Europa 6000.
Pel que fa a la resta de l'organigrama, Fernando Rodríguez és el director de desenvolupament de negoci, seguit d'Alicia Fernández i Ana Saavedra, com analistes de desenvolupament de negoci. Lorena Poza és la responsable de màrqueting i comunicació, acompanyada de Teresa de Arce i Celia Vargas-Machuca. Martín Zcue és el responsable de projectes i innovació i Silvia Meco, l'actual assistent de projectes i innovació.
Per què la partida de ping-pong entre BBVA i Banc Sabadell pot afectar Bizum?
Des de VIA Empresa fa setmanes que seguim l'opa hostil de BBVA a Banc Sabadell amb un especial. I si, finalment hi ha una fusió, també pot impactar a Bizum. Pel que s'ha pogut saber, cap soci no pot superar el 24% de capital. I, tal com va succeir, amb la fusió entre CaixaBank i Bankia, hauran de vendre el percentatge de participació excedent. Però si el banc que presideix Carlos Torres compra el que presideix Josep Oliu assoliran el 30%, per la qual cosa s'han de desprendre almenys d'un 6%.
A Bizum, cap soci pot superar el 24% de capital
Veurem el que succeeix durant les pròximes setmanes a Bizum. Però, sense cap mena de dubte, "bufen temps de canvi". Això sí, els objectius són ambiciosos: el director general, Ángel Nigorra, s'ha marcat com a objectiu assolir 28 milions d'usuaris i arribar fins als 85.000 comerços. I una anècdota més, que la teva marca formi part del "diccionari del carrer" ja demostra, una vegada més, el gran recorregut que té.