Els ateneus cooperatius estan de moda arreu del territori català. En aquest context, Barcelona és amb diferència, la zona que més recursos ha rebut dels diferents projectes de foment de l'economia social i cooperativa impulsats per la DG d'Economia social i el Tercer Sector amb un total d'1,2 milions d'euros. Concretament, un dels projectes estrella és el recentment inaugurat, Coòpolis, una cooperativa per fomentar l'economia social i solidària que farà d'incubadora d'empreses socials, ubicada al recinte de Can Batlló. "Està demostrat que els llocs de feina que es creen a les cooperatives són més estables i que la crisi ha afectat menys a aquest model", afirma Laie Vidiella, responsable de comunicació de Coòpolis i membre d'Impuls Cooperatiu i la cooperativa Kop de Mà.
Com neix el projecte Coòpolis?
En el moment en què es va ocupar l'espai de Can Batlló el 2011. Hi va haver un procés participatiu al barri on es va mirar quins usos se li volia donar i es va decidir que volíem un ús econòmic i dedicat a l'ocupació. Coòpolis és un equipament de promoció d'economia solidària. Hi farem formació i assessorament a projectes que volen convertir-se en cooperatives, hi trobaren eines i acompanyament.
Una mena de Barcelona Activa?
Si, però lligada a l'economia solidària.
Quin paper van jugar administracions com la Generalitat i l'Ajuntament en tot aquest procés?
Coòpolis va sorgir com una iniciativa ciutadana i amb el temps s'ha lligat a les institucions. És a dir, inicialment ho va impulsar el moviment ciutadà i cooperatives del barri. A Sants hi ha moltes cooperatives! Les primeres que van pensar el projecte van ser La Ciutat Invisible i La Col. El 2015 es decideix crear una associació per unir les cooperatives del barri, Impuls Cooperatiu. El 2016 la Generalitat obre les subvencions per fer un ateneu cooperatiu a 15 municipis de Catalunya. Dins aquest projecte que teníem al cap ens vam presentar a la subvenció, i així es va vincular a les administracions. Ara mateix estem en cessió d'ús de l'Ajuntament. La Generalitat va posar continguts i l'Ajuntament l'espai.
Foto: Àngel Bravo
La posada en marxa de Coòpolis és un indicador que el món cooperatiu està travessant un bon moment?
Et puc respondre amb dades. Nosaltres vam començar l'activitat sense tenir seu al desembre-gener i ja tenim 40 projectes que ens han demanat assessorament, per tant creiem que hi ha la necessitat. Hi ha projectes nous de gent que tenen feines precàries i es volen organitzar però també associacions que ja tenen activitat econòmica i que s'acaben constituint en cooperativa.
El cooperativisme és una tendència a l'alça?
Hi ha tendència a créixer, des de l'inici de la crisi però també perquè institucionalment, tant des de la Generalitat com des dels ajuntaments, s'està apostant per aquesta economia. Està demostrat amb dades que els llocs de feina que es creen són més estables i que la crisi ha afectat menys a les cooperatives.
Com ho valoreu des del moviment cooperatiu?
Veiem que hi ha un boom, les administracions inverteixen en això i des del sector s'aprofita, però també es vol evitar que això sigui una bombolla. Està molt bé fer un Coòpolis però també volem evitar que es faci molta estructura i d'aquí a un any no hi hagi recursos per mantenir-ho. Volem que creixi a poc a poc.
Quin paper creieu que ha de tenir l'administració en el desenvolupament de projectes com Coòpolis i altres similars?
El nostre objectiu és arribar a la gestió comunitària cooperativa, en què l'administració posi recursos per garantir que el servei serà universal, ajudant a mantenir els espais, etc, on el sector posa el coneixement i la societat es pugui aprofitar dels resultats.
Quina mena de projectes heu rebut fins ara?
Hi ha de tot, des d'una llibreria vegana que està a Poblesec (La Raposa) a uns nois que desenvolupen una xarxa oberta de bitcoins, una app per a les persones cegues. En aquest sector molts cops es troben que desenvolupen les apps a la universitat i llavors una empresa els compra i els privatitza, i aquests nois volen mantenir la xarxa oberta. El que troben aquí és que els ajudem amb coses que potser no saben fer, com elaborar els estatuts, tota la part empresarial que els enfoca cap a l'economia solidària. També ens trobem molts autònoms, gent del sector de la comunicació, del disseny, etc.
Teniu projectes de cooperatives d'habitatge?
A Coòpolis directament no perquè estem centrats en cooperatives de treball, i les d'habitatge no creen llocs de feina. Però a Can Batlló hi ha La Borda, que tenen un solar en cessió d'ús per 75 anys i ara l'estan construint. El problema a Barcelona és que no hi ha sòl en cessió d'ús, hi ha moltes idees però hi ha un problema d'oferta d'espais.
Foto: Àngel Bravo
Quina relació teniu amb projectes relacionats amb el consum solidari?
Des del nostre projecte hi ha vincle amb el Pam a Pam, de la Setem, que treballen per detectar iniciatives d'altres consums, de consum cooperatiu i solidari. També volem tenir un mapa amb totes les iniciatives de Barcelona on pots consumir productes d'economia solidària. S'està intentant crear un mercat social, perquè la gent sàpiga on pot consumir les coses de manera solidària, que s'hagin fet sense explotar persones i el medi.
Teniu algun model o referent internacional en el qual emmirallar-vos?
S'han mirat experiències concretes a França, però en general arreu del món hi ha models molt diferents. Per exemple, a Llatinoamèrica hi ha molt moviment d'economia solidària, però no es formalitzen en cooperatives, en canvi a França tot està més organitzat. Catalunya té un perfil propi, sempre hi ha hagut tradició de cooperativisme i ve de les necessitats de les persones de classe treballadora de resoldre qüestions com l'habitatge o l'alimentació.