"Quan un parla d'emprenedoria social de seguida s'associa a una ONG o a una fundació. Però si parlem d'emprendre ens referim a un projecte", defensa a VIAempresaCatalina Hoffmann, creadora de Vitalia, després d'una trobada amb joves emprenedors en el marc del Fòrum Impulsa.
Hoffmann té clar que l'emprenedoria social "és el futur. Hi ha molts àmbits amb possibilitats perquè gent que vulgui transformar idees en models de negoci i projectes assistencials ho pugui fer". I afegeix, "el més bonic de l'emprenedoria social és que canvies la vida de les persones". Per això, diu, "quan més conegut sigui i més impuls tingui, tindrà molt més ressò i aconseguirem que la gent emprengui".
Innovar i emprendre en geriatria
El seu és un exemple d'emprenedoria social i innovació en la posada en marxa de centres de dia per a la gent gran. El que va començar amb un primer centre a Madrid, ara ja és una xarxa de franquícies de més d'una trentena i en ple procés d'internacionalització al Brasil i Mèxic.
Aquest nou concepte de centre de dia per a gent gran, on l'objectiu "no és tenir-los distrets mirant la tele, sinó mantenir i millorar la seva qualitat de vida"; es basa en el valor afegit del Mètode Hoffmann. Creat per la mateixa emprenedora arran de la seva formació en estimulació cognitiva i l'experiència professional amb la tercera edat, està registrat com a Obra Científica en el Registre de la Propietat Intel·lectual.
Procés llarg
El camí fins aquí, però, ha estat llarg. "Porto 10 anys i encara estic en un continu creixement i desenvolupament", reconeix Hoffmann; que assegura que va trigar "entre dos i tres anys a posar en marxa Vitalia. De fet, fins al cinquè any no va ser un projecte consolidat com cal". Segons Catalina Hoffmann, "tot el que és social costa molt perquè per aconseguir que la gent ho vegi com un projecte empresarial necessites emfasitzar-ho molt més de l'habitual".
Un exemple són els sis mesos que va necessitar per visitar 800 oficines bancàries a la recerca de finançament per engegar el projecte. "Va ser molt dur, amb moments on llençaries la tovallola. Però quan tens tantes ganes de demostrar-li a tothom que et diu que no, que almenys ho vols intentar, d'allà treus forces", recorda.
Hoffmann reconeix que "he plorat molt, però sempre aparec amb un somriure; i quan després veus com millora la gent gran i que les famílies te'n donen les gràcies, és el millor motor que podria tenir".
La franquícia, via de creixement
Incapaç d'assumir la demanda, Hoffmann va decidir apostar per la franquícia per fer créixer el projecte. "Em vaig trobar amb molta gent que volia fer coses en el món de la gent gran però no sabia com", explica. "Jo ja havia tingut l'experiència de què fer, què no, on perdia diners, on m'equivocava... i podia traslladar-los aquesta millora".
La manca de capacitat inversora per tenir centres propis la va fer decantar per la via de la franquícia. "Era la manera de créixer d'una manera ràpida i controlada i poder atendre quantes més persones millor", assegura Hoffmann.