En esperanto, Voc Doni vol dir Donarveu. La tria de l'idioma és gairebé tan important com la tria de paraules. Les aspiracions d'universalitat de la Lingua Internacia d'L.L. Zamenhof acompanyen els nous horitzonsdemocràtics d'una infraestructura tensa, conflictiva, com és aquest web3. Les reserves són innegables. Després de la prop de fallida de bitcoin i la caiguda del valor de les monedes associades a diverses blockchains, el rebuig de moltes DAOs a les iniciatives més marcadament mercantils a la blockchain pren un gran sentit. Si bé les reticències no són davant la tecnologia mateixa, sinó davant alguns dels seus usos. Com ja va passar amb el web social, les empreses més especulatives, amb menys valor cap a l'usuari, van esclatar amb la bombolla de les puntcom, i els col·lectius aspiren a un procés similar. Que esclatin les bombolles crypto i quedin vius els projectes que estiren les possibilitats de la cadena de blocs amb objectius innovadors i de valor afegit. Vocdoni, a més d'esperanto, n'és un exemple.
L'emergent pretén aportar un nou model de participació ciutadana, basat en la transparència i la descentralització que ofereix la tecnologia blockchain. Com explica un dels seus cofundadors, Pau Escrich, tant ell com el seu acompanyant XavierVives "surten de l'activisme pro-democràcia i de les llibertats digitals", un nínxol social i de mercat amb especial rellevància a la Catalunya de finals de la passada dècada. Les tecnologies descentralitzades i la sobirania digital guanyen adeptes i ocupen un lloc ferm al debat públic davant el perill de la reacció i de les retirades autocràtiques d'algunes de les grans potències del planeta, i Escrich i Vives veuen en aquesta tecnologia la capacitat d'enfrontar-s'hi. "Veiem que el vot digital pot fer de palanca per canviar la societat cap a un futur més just", explica el cofundador, que hi veu un gran potencial en un mecanisme de decisió col·lectiva que no passi pels opacs canals de la gestió i auditoria del vot físic.
Escrich: "Veiem que el vot digital pot fer de palanca per canviar la societat cap a un futur més just"
A diferència d'altres processos de votació que es fan a la blockchain, el de vocdoni no requereix una inversió prèvia en tokens. Els processos decisoris que es porten directament en una blockchain pública, com Ethereum, requereixen petites inversions per cada vot, quelcom que Escrich i Vives eviten mitjançant l'ús de la seva pròpia cadena de blocs. Els processos de votació operen al seu propi camp, i només fan servir Ethereum com a prova de veritat –és a dir, la votació passa a la blockchain de Vocdoni, però es registra a eth–. L'aposta tecnològica de l'emergent permet votacions ràpides i segures sobre una infraestructura transparent i fàcilment consultable. A més, com que les dades imprescindibles –registres i resultats de votacions– queden a Ethereum, la blockchain específica de Vocdoni es pot netejar sense més problemes, quelcom que agilitza els procediments.
Si bé els principals usuaris de Vocdoni són DAOs i altres organitzacions que operen amb Ethereum, l'aplicació desenvolupada per la companyia –integrada ara dins el projecte Aragon, una entitat suïssa que pretén assistir a la creació d'entitats descentralitzades– alguns gegants de la societat civil a Catalunya han fet servir Vocdoni.app per als seus processos interns. Entre els més destacats consta Òmnium Cultural, un ens amb 180.000 socis que, com reconeix Escrich, "ha servit per testar una gran escalabilitat, amb uns 800 o 1.000 vots per minut". A més d'organitzacions del seu sector, han fet servir la tecnologia de Vocdoni el Barça, el Centre Excursionista o els Enginyers industrials de Catalunya, una base de clients que atorga autoritat a una plataforma que, si bé s'ha construït sobre una història d'entrebancs, encara té molt camí a recórrer i decisions estratègiques a prendre.
Del crowdfunding a Aragon
Gràcies a l'adveniment de la tecnologia de coneixement zero, el vot digital guanya ritme en la segona meitat de la passada dècada com a eina per a afers oficials. Al 2018, després d'una prova privada comunicada a diverses entitats del sector, Vocdoni neix sobre la base d'un crowdfunding de 30.000 euros, amb un petit equip de tres treballadors "molt activistes". Durant el primer any, Vocdoni sosté un creixement que permet ampliar l'equip fins a les sis persones, i l'estiu del 2019 s'enfronta al seu primer seedfunding. Tot i que el projecte té potencial, l'appeal social de la iniciativa l'apropa a petits inversors, i el seed round es completa amb uns 180.000 euros aixecats i una inversió mitjana de 2.000 euros per participant. El camí continua en una trajectòria estable fins al 2020, si bé amb una velocitat moderada, ja que "el vot digital és molt difícil de vendre". "És una tecnologia a 10 anys vista, i encara que als inversors els agradi la idea, volen retorns més immediats".
"Cada sis mesos canvia el panorama blockchain amb noves tecnologies, noves necessitats, nous hypes"
La pandèmia i la retirada d'un projecte de finançament europeu que ja els havia estat concedit suposen un important sotrac per a Vocdoni, tot i que la transició cap al digital de moltes entitats porta nous clients a la iniciativa. Llavors opten per buscar inversió al món del capital blockchain, un entorn que havien rebutjat pel seu caràcter marcadament especulatiu. "No volíem que se'ns veiés com un projecte de fum dins la bombolla: la blockchain és l'eina, però rebutgem les dinàmiques especulatives". Per aquest camí troben Aragon, un soci similar dins la web3. L'empresa, dedicada a materialitzar les eines tècniques per a la creació de DAOs, integra una part de Vocdoni tot i que permet conservar la "identitat del projecte" amb, fins i tot, serveis i aplicacions separades. "Som dos equips diferents que s'entrellacen", explica Escrich.
A la primavera del 21 es concreta la integració tècnica amb Aragon Voice, la primera eina que uneix la plataforma amb la tecnologia de Vocdoni. Voice complementa la Vocdoni.app perquè la base de clients és diferent: la primera es dedica a organitzacions que ja operen al món ethereum; la segona executa les votacions d'organitzacions tradicionals. L'aposta per una app dirigida a usuaris fora de l'entorn blockchain pretén deslligar el nus que la cadena de blocs encara suposa per al públic general. "Hi ha feina a fer a l'experiència d'usuari, perquè la blockchain és molt críptica", explica el fundador. Per això, molt del treball ha estat dirigit a una UX senzilla que operi per a qualsevol entitat. "L'usuari final no veu la blockchain, la impressió que dona és que podria ser un producte de Google", celebra Escrich.
Futur dinàmic
Pensar el futur del web3 no només és una tasca estratègica d'una empresa que hi operi, en tant que transcendeix qualsevol iniciativa concreta. Els llargs horitzons de la tecnologia descentralitzada, combinats amb el seu ràpid desenvolupament, dificulten pensar a un o dos exercicis vista per a una empresa com Vocdoni. "Cada sis mesos canvia el panorama amb noves tecnologies, noves necessitats, nous hypes", explica Escrich, que lamenta que les marxes de l'entorn on operen no els ha permès "fer una estratègia des del principi fins al final". Tot i això, la base d'usuaris de Vocdoni permet frenar sobre uns bons fonaments i plantejar els reptes que venen un cop la tech s'ha estabilitzat.
El principal repte, explica el fundador, és la monetització. Tot i la "base d'usuaris sòlida", el format sense cost del vot de Vocdoni fa complicat extreure beneficis del seu ús. De fet, recorda Escrich, els guanys en molts casos s'han generat en la customització de les votacions –l'adaptació estètica de la plataforma a l'empresa o entitat que la contracta–. "Si afegeixes cost necessites un discurs molt ben construït", argumenta el fundador, que preveu que la pròxima parada de l'emergent és la de la infraestructura. La nova via, explica, passa per "potenciar una API perquè tercers integradors amb producti ens puguin fer servir"; és a dir, que altres iniciatives amb plataformes de votació digital puguin operar mitjançant l'estructura sobre la que ja funciona Vocdoni, amb els beneficis en transparència i agilitat que aquesta aporta. Com en tants altres sectors, el que importa no és la propietat, és l'ús. Voting as a service.