Com passa de manera periòdica, aquest volcà que és el Barça i el seu entorn ha entrat en erupció. La setmana passada el diari La Vanguardia publicava en exclusiva alguns detalls sobre un nou grup opositor que fa temps que treballa a l’ombra per mirar d’evitar la conversió del club en societat anònima i que té com a líder a l’enginyer Joan Camprubí Montal. Fins a la data, l’únic avís que havíem tingut de la possible existència d’aquest grup eren unes breus aparicions a la premsa de la figura de Camprubí -net i besnet de presidents del Barça- on manifestava la seva preocupació per la situació del club. Com seria lògic pensar, aquest grup hauria d’evolucionar cap a candidatura quan es donin les circumstàncies adequades perquè això succeeixi.
El que resulta realment rellevant de les paraules de Font és la convicció mostrada en relació amb una possible unitat de les forces opositores
D’aquest col·lectiu que acaba de mostrar-se a la llum pública en parlarem en profunditat pròximament, però la seva sortida de l’armari no sembla desconnectada d’una nova aparició als mitjans -un dia després- de l’antic candidat Víctor Font Manté, que informalment és considerat com el cap de l’oposició. El que resulta realment rellevant de les paraules de Font és la convicció mostrada en relació amb una possible unitat de les forces opositores, com a mínim del grup de Camprubí amb ell mateix, però amb la possibilitat de donar cabuda també a altres adhesions.
I és que l’entorn del Barça s’ha començat a moure, però no només Camprubí i Font, sinó que aquesta mateixa setmana dos grups més han fet al·locucions públiques: dimarts passat es va dur a terme una compareixença de stakeholders barcelonistes per parlar de la situació general del club. Va ser a l’hotel Avenida Palace i amb una combinació ben curiosa de ponents: el segon pitjor president de la història del Barça, que no és cap altre que Joan Gaspart Solbes, va compartir taula amb el qui fins fa poc ha estat vicepresident econòmic del Barça, Eduard Romeu Barceló; també hi van intervenir els exdirectius de l’era Bartomeu Emili Rousaud Parés i Xavier Vilajoana Eduardo.
Com ja havíem vist en altres ocasions, Gaspart es va mostrar fidel al president actual del club com si fos un laportista de primera hora. Per cert, el mateix Gaspart va reconèixer uns fets de la seva època que la història oficial mai no havia explicat de manera correcta i que nosaltres sí que hem posat sobre la taula algun cop: a Maradona se’l va vendre perquè no es podia fer front als pagaments associats al seu fitxatge, i no pas per altres qüestions vinculades a la seva vida privada. Sorprenent. Per la seva banda, Vilajoana (constructor de professió) va posar en dubte la qualitat de les obres de la firma turca Limak i Romeu va assegurar que el deute brut del club se situa al voltant dels 1.000 milions d’euros (exclòs Espai Barça).
Finalment, el ja reconegut com a futur candidat Marc Círia Roig va organitzar dijous una roda de premsa a la Barcelona Finance School per analitzar les xifres del club, amb protagonisme també d’un dels seus estrets col·laboradors en els assumptes blaugranes com és Iván Cabeza, economista especialitzat en les finances del negoci del futbol. L’acte va portar per títol Solucions financeres pel FC Barcelona [sic] i es va centrar, més enllà de presentar un diagnòstic de la situació, en proposar una reestructuració del deute del club aprofitant la conjuntura actual de tipus d'interès a curt termini a la baixa i de corba de tipus invertida (els tipus a llarg estan més baixos que els tipus a curt). Fora dels grups esmentats, i en un àmbit molt més difús, hi ha mitjans que reporten que existeix un grup de professionals de “la banca, l’advocacia i la construcció” que estan pressionant a l’antic vicepresident Javier Faus Santasusana perquè lideri una candidatura.
Tot sembla indicar que el retorn parcial al coliseu blaugrana quedarà per al gener del 2025
Tots aquests moviments es produeixen enmig d’un final de temporada on el primer equip de futbol ha transitat per un desert pel que fa a títols i amb l’expectativa de tornar al Camp Nou una mica més lluny. En aquest sentit, si temps enrere el president Laporta havia promès que el dia del 125 aniversari del club hi hauria un aforament del 60% al coliseu blaugrana, ara tot sembla indicar que el retorn parcial a la llar quedarà per al gener del 2025. Però, sens dubte, una de les coses que més han de preocupar al màxim mandatari blaugrana aquests dies és com tancar l’exercici comptable -que finalitza el pròxim 30 de juny- sense pèrdues ordinàries. A més, la fugida del fons Libero del capital de Barça Vision (l’evolució de Barça Studios) ha deixat un forat patrimonial que serà difícil de cobrir.