La setmana passada vam explicar que l’Entorn barcelonista començava a agitar-se, tot i la distància que hi ha encara amb les pròximes eleccions, que haurien de ser el 2026. Un dels moviments centrals va ser la sortida a la llum d’un grup que fins al moment havia treballat en silenci i que lidera l’enginyer de telecomunicacions Joan Camprubí Montal, net i besnet de presidents del Barça. Que aquesta nova cara visible tingui un clar ADN barcelonista sembla una bona notícia en un moment en què el club dona mostres de certa manca de control enmig d’una situació financera molt compromesa.
La posició actual de Camprubí en l’àmbit professional és la de soci mundial a la consultora Boston Consulting Group (BCG), una de les més influents del món. A tothom qui hagi passat per una facultat d’Economia li sonarà molt una matriu que qualifica els productes en vaca, gos, estrella i interrogant en funció del tipus de mercat on es desenvolupen i de la quota de mercat que posseeix l’empresa propietària del producte. Aquesta matriu va ser concebuda precisament pels tècnics de BCG. El grup no està pensat com a candidatura, sinó que la intenció és constituir-se en una plataforma per despertar consciències i influir, a fi de bé, en la vida del club. Amb una orientació d’aquest estil, estan disposats a donar suport i acollir tothom qui cregui que el Barça necessita reconduir el seu rumb. També tenen clar que la seva geometria ha de passar pels lideratges compartits més que no pas pels unipersonals -el Barça ja els ha patit prou- i que la feina ha de ser d’equip.
En els molts mesos que el grup porta existint, s’han fet servir els noms Col·lectiu Remuntada o Ajudem a recuperar el Barça, però fins al dia 8 de juliol no se sabrà el nom definitiu. En aquella data pensen celebrar un gran acte de caràcter privat on reuniran un bon grapat de barcelonistes preocupats per la situació de l’entitat blaugrana, però també dotats de prou esma per revertir-ho.
En els molts mesos que el grup porta existint, s’han fet servir els noms 'Col·lectiu Remuntada' o 'Ajudem a recuperar el Barça'
A ningú se li escapa que el pal de paller que ha unit als membres del grup és la necessitat de conjurar un perill que plana sobre l’històric club català com és una eventual conversió en societat anònima, el que alteraria per sempre més una de les seves característiques més emblemàtiques, la propietat per part dels socis. Més enllà de Camprubí, els noms que han sortit fins ara a la premsa vinculats a aquesta plataforma són els següents:
- Sam Judez, màxima executiva de DDB Publicidad.
- Georgina Sánchez Reina, directora de l’agència de màrqueting More Amor Brands, filla del jugador del Barça dels vuitanta José Vicente Sánchez.
- Marta Pascual Torné, advocada.
- Gerard Birbe Estrada, productor musical.
- Albert Rosés Noguer, ex-soci de KPMG i consultor.
- Casimiro Molins Domingo, assessor financer.
- Jordi Roche Puigdevall, empresari i ex-president del Girona FC i de la Federació Catalana de Futbol.
- Ramon Térmens Navarro, l’empresari que va salvar Taurus de la fallida i que també va ser directiu del Barça.
- Carlos Galofré Maristany, director general de la socimi Sagax España.
- Joan Roca Sagarra, president del despatx RocaJunyent i fill de Miquel Roca.
Amb el pas del temps, encara aniran sortint més noms rellevants de la societat civil catalana amb, per descomptat, membres de molt de pes del sector tèxtil, de gran tradició a Can Barça.
El grup es pot definir com un col·lectiu de persones preocupades pel Barça, però que fins ara havien preferit mirar-se el dia a dia del club des d’una distància prudencial per la capacitat insòlita que té aquest club de triturar a tot aquell que s’hi atansa. La situació avui de l’entitat ha provocat que aquesta gent passi a l’acció, sobretot perquè han constatat que les esperances dipositades en Laporta a les eleccions del 2021 no s’han complert. Un factor determinant en la decisió presa té relació directa amb la fugida de persones de pes dels òrgans de govern del club des que Laporta va muntar la candidatura (Jaume Giró, Ferran Reverter, Eduard Romeu, etc.), una circumstància que sembla que els preocupa molt.
Com hem indicat abans, encara que la sortida a la llum del grup hagi estat recent, el recorregut acumulat en reunions internes i trobades amb barcelonistes al llarg de la geografia catalana és molt ampli. El projecte pensa aglutinar a socis i seguidors amb talent, vocació de servei al club i que vulguin trencar la dinàmica guerracivilista de les darreres dues dècades, on els enfrontaments entre els dos bàndols que s’han disputat el control del Barça ha deixat pel camí un bon grapat de decisions preses a partir de fílies i fòbies i que no han ajudat gens al club. Entenen que ara és el torn de gent nova, barreja de generacions i de sensibilitats.
El 7 de juny passat van celebrar un dinar de germanor al restaurant Vraba del Port de Barcelona, que va servir per estrènyer llaços entre els membres i també per donar la benvinguda a noves incorporacions al grup. Per cert, aquest establiment, molt vinculat a la Copa Amèrica, té com a xef a Albert Ventura, màxim responsable del restaurant Coure del Passatge Marimon de Barcelona. Si aquell dinar va ser una bona manera d’enfortir les relacions entre els membres del grup, el que va passar cinc dies després -l’aparició a les planes de La Vanguardia- ho va desfermar tot. Molts culers preocupats que es miraven les coses des del sofà de casa, van trobar en el grup de Camprubí la taula de salvació que estaven buscant i, per descomptat, la seva porta a col·laborar en la tasca ingent de redreçar el rumb de l’entitat. Per aquest motiu, des d’aquell dia les adhesions al grup s’han disparat (i no només de socis preocupats, sinó també de professionals del món del futbol que coneixen la casa per dins i voldrien posar-hi el seu granet de sorra).
En els molts mesos de feina efectiva que porta acumulat el grup, un dels punts estrella ha estat diagnosticar la situació financera i patrimonial del club, alhora que han plantejat internament possibles solucions perquè l’entitat recuperi l’equilibri de la seva economia. També s’han treballat aspectes esportius i de caràcter social. Sembla que tenen tots els flancs coberts. Així les coses, resulta fàcil apostar per aquest col·lectiu com el que es constituirà en el pal de paller en el trajecte que resta fins a les eleccions i també com el que tindrà més capacitat de tracció per aconseguir adhesions i moviments a l’Entorn barcelonista. Caldrà seguir-ho de prop.
Víctor Font ha assegurat que cada cop més gent l’atura pel carrer a demanar-li que “salvi el Barça”
Per altra banda, aquest dijous, un altre dels futurs candidats, com és Víctor Font, ha ofert una roda de premsa per analitzar la situació del Barça. El considerat cap de l’oposició ha reiterat la seva preocupació per la situació del club i ha assegurat que cada cop més gent l’atura pel carrer a demanar-li que “salvi el Barça”. Un dels motius que fan que vegi un futur complicat és que, segons ell, una trentena de directius i executius han abandonat les estructures de l’entitat durant el mandat de Laporta, deixant les regnes del Barça en mans d’amics i familiars del president. També ha afirmat que s’havien acabat les compareixences anuals per valorar la salut del club, perquè defensa que ara toca fer un seguiment i una fiscalització molt més acurada sobre el dia a dia. Sense esmentar a Camprubí en cap moment, ha valorat molt positivament que els socis comencin a moure’s i a organitzar-se i, com ja ha manifestat en algunes ocasions anteriors, ha apostat per un corrent transversal que uneixi esforços per reconduir la situació, sense que els lideratges siguin el més important. Finalment, també ha negat que l’objectiu sigui dur a terme un vot de censura contra Laporta, però tampoc l’ha volgut descartar com a eina límit quan es travessin determinades línies vermelles.
Amb un entorn organitzat i amb ganes de lluitar, no sembla pas fàcil que Laporta pugui assegurar-se la reelecció l’any 2026 (en el cas que les circumstàncies li permetin de presentar-se en aquella contesa que ara sembla llunyana). El màxim mandatari blaugrana tampoc no està vivint els seus millors moments al capdavant del club, entre altres coses perquè a molts socis els sembla més alineat amb els interessos de Florentino Pérez que no pas amb els de la seva afició. Sense anar més lluny, diumenge passat es va produir un gran escàndol quan un jugador del Córdoba CF va ofendre greument tot el poble català en acabar un partit contra el Barça Atlètic, però no s’ha pogut sentir cap resposta ni cap crítica per part del primer dels barcelonistes. Sembla que les seves guerres ara són unes altres.