Són les vuit del matí de dilluns i la Irina surt a buscar el pa. Aviat haurà de portar l’Slava a l’escola.
“Bon dia! Què voldràs?” li pregunta la fornera amb un somriure. “Una barra de pan, por favor”, li respon. “És clar, seran vuitanta-cinc cèntims”, diu la fornera mentre fa relliscar la barra per la bossa de paper. La Irina treu una moneda de dos euros i la deixa sobre el taulell. “No he entès res, espero que n’hi hagi prou”, pensa. Fa només uns mesos que viu a Terrassa i encara li costa entendre el català.
Marxa del forn amb pressa. Quan arriba a casa, prepara l’esmorzar i entra a l’habitació de l’Slava per despertar-lo. Després d’esmorzar plegats, l’ajuda a vestir-se i tots dos surten cap a l’escola.
A la porta s’hi troben la mestra amb un got de cafè a la mà. “Deu cremar. Veig el fum des d’aquí”, pensa la Irina. “Bon dia, Slava!”, el saluda la mestra amb entusiasme. “Hola, Maria!” respon el nen. De seguida veu els seus amics i amigues de classe. Es gira cap a la mare, se n’acomiada amb un petó a la galta i se’n va amb els companys. La Maria es queda xerrant amb la Irina. Primer s’hi adreça en català, però quan adverteix la cara de desconcert de la Irina, canvia a l’anglès. Li comenta que el seu fill és molt bon jan i que, malgrat l’esforç, li costa seguir alguna matèria.
Li crida l’atenció la guia “Anem per feina”, elaborada per la Cecot, i la comença a fullejar
Havent dinat, la Irina té una cita amb el servei d’orientació de la Cecot. Fa unes setmanes que cerca feina d’administrativa. Al seu país s’hi va dedicar gairebé quinze anys. Malgrat que s’inscriu a moltes ofertes, mai no li truquen per fer entrevistes.
Hi arriba deu minuts abans i s’acomoda a la sala d’espera. Al costat, hi té una taula amb revistes i fulletons informatius. Li crida l’atenció la guia “Anem per feina”, elaborada per la Cecot, i la comença a fullejar. Es tracta d’un recull de recursos i serveis de la ciutat de Terrassa en els àmbits de l’ocupació i la formació. S’atura amb atenció al punt “On i com aprenc català”.
Un home gran seu al seu costat. Sembla distret amb el telèfon mòbil, però de tant en tant la Irina l’enxampa mirant de reüll la guia. La veu greu de l’home sorprèn la Irina. Amb paraules i gestos, li fa entendre que gràcies a les recomanacions de la guia va aprendre català, i que pot fer classes en línia o a diferents llocs de la ciutat, com a la mateixa Cecot, al CPNL, a les escoles d’adults, a les biblioteques publiques...
La Laia, l’orientadora, saluda la Irina i la convida a entrar al seu despatx. S’hi dirigeix en català i, quan veu que no l’entén, li ho repeteix en català de forma pausada. A la sessió, revisen el currículum i l’estratègia de cerca de feina. La Laia li insisteix en la importància d’aprendre el català, no només per afavorir la seva inserció laboral sinó també per facilitar la seva integració a la vida quotidiana de la ciutat.
“En la guía Anem per feina he visto que hay algunos cursos de catalán, pero no tengo dinero”, li diu la Irina, amoïnada. “Per això no t’has de preocuparar, tots els cursos que recomanem a la guia són subvencionats”, respon la Laia.
La Irina decideix que s’apuntarà a un curs de català aquesta mateixa setmana. Per fi podrà saber, abans de pagar a la fornera, si el preu del pa s’ha apujat.