Ni la bombolla de les .com, ni la crisi financera del 2008, ni cap de les guerres d’Estats Units. Res es pot comparar amb tot el que s’ha viscut aquesta setmana. Ha sigut una bogeria. Hem tingut dos dies negres. La cotització de l’índex americà S&P 500 s’ha arribat a aturar fins a tres vegades per l'alta volatilitat, cosa que no passava des del 1997. L’Íbex va marcar un record històric de pèrdues. A escala global hi han hagut baixades en picat generalitzades. Però, anem pas a pas.
"Hem tingut dos dies negres. La cotització de l’S&P 500 s’ha arribat a aturar fins a tres vegades per l'alta volatilitat, cosa que no passava des del 1997. L’Íbex va marcar un record històric de pèrdues"
Com ja portem dient des de fa dues setmanes, les borses han entrat en mode pànic a escala global. Això s’ha mantingut durant aquesta setmana. Dilluns va ser un dia dolent pels mercats. Les borses van caure en picat induïdes pel pànic per culpa del coronavirus. Però el detonant no va ser el COVID-19, sinó l'Aràbia Saudita. Com ja vam comentar en l’anàlisi de dilluns, l'Aràbia Saudita va decidir fer-li la guitza a Rússia, previsiblement perquè els soviets acceptessin l’acord de l'OPEP sobre retallades a la producció. Ho va fer “inundant” el mercat de petroli ajustant la seva producció fins a màxims històrics. Això va provocar que el seu preu, que ja portava setmanes baixant a causa d'una demanda inferior pel virus, baixés encara més i en picat. Les borses es van trobar arrossegades pel petroli i van caure a escala global.
El S&P 500 ja havia caigut un 7% només tres minuts després de començar la sessió de dilluns, i es va activar un Circuit Breaker, que bàsicament és un mecanisme preventiu que atura la cotització quan la baixada de l’índex arriba al 7%. Això es fa per a frenar la volatilitat, cosa que dilluns es va aconseguir a mitges. Aquest mecanisme no s’activava des de 1997. Ni tan sols amb la crisi del 2008 es va activar. A escala mundial totes les borses van acompanyar l’S&P 500 en les caigudes. Ja ho va dir Warren Buffet, dilluns vam assistir a un one-two punch, que vindria a ser com una “bufetada a doble costat”, cosa que el magnat americà va assegurar que no havia vist en els seus 89 anys de vida. La volatilitat es va apoderar dels mercats, i tot es movia molt i ràpid. La mateixa tònica va seguir dimarts, però les borses van tancar en positiu, recuperant part del que havien perdut el dia anterior.
Dimecres no va passar gaire cosa als mercats. Va ser com l’ull de la tempesta. Veient això, Donald Trump va decidir posar llenya al foc. Al vespre, quan els mercats americans ja estaven tancats, va decidir llençar una bomba anunciant que prohibiria tots els vols procedents de qualsevol país d’Europa excepte del Regne Unit. Com era d’esperar els mercats van reaccionar dijous. L’Íbex, que va ser un dels índexs més volàtils de la setmana, va baixar un 14% en un dia històric. L’índex espanyol va aconseguir una baixada que mai havia tingut en tota la seva història. A nivell europeu tot va tornar a caure igual o més que dilluns, i als Estats Units es va haver de tornar a aturar la cotització a causa de la volatilitat. Recordem que des de 1997 només havia passat una vegada, i al llarg d'aquesta setmana ja havia passat fins a dues vegades abans de dijous. L’índex de referència d'Estats Units, l’S&P 500, també va tenir un dia històric. Va caure més d’un 9.5%. Des del Black Monday del 1987 no queia tant, fa més de 30 anys.
També va ser dijous quan el Banc Central Europeu va anunciar que injectaria 120.000 milions d’euros més a l’economia. També va deixar clar que si fes falta, disposava de diners il·limitats per afrontar la crisi del COVID-19. A Europa, però, no és l’únic lloc on la màquina d’imprimir bitllets està traient fum, ja que la Reserva Federal també injectarà 1,5 bilions (si, 12 zeros) a l’economia per prevenir “trastorns inusuals” als mercats. La diferència entre els dos bancs és que la Reserva Federal pot abaixar els tipus d’interès mentre que el BCE no ho pot fer. Això es deu a què els Estats Units han estat pujant gradualment els tipus d’interès en els últims anys, però el BCE segueix tenint el tipus d’interès al 0%. Ara els ha enganxat el toro amb les banyes pel COVID-19 i no poden abaixar-los, donant la raó a molts economistes que deien que els haurien d'haver pujat des de fa temps.
"Des de 1997 que la cotització dels Estats Units no s'aturava i al llarg d'aquesta setmana, ha passat tres cops!"
Divendres, tot semblava que anava a pujar, de fet, en alguns moments del dia la majoria d’índexs estaven pujant al voltant d’un 10%. Cal dir que l’Íbex va ser impulsat per la CNMV prohibint les operacions en curt (operacions que fan baixar les cotitzacions). Durant el dia, tots els índexs es van anar desinflant i finalment, no van pujar tant. Curiosament, i per tercera vegada en una mateixa setmana, vam veure els mercats americans pausats de nou. Aquesta vegada no era per una caiguda en picat, sinó per una pujada en picat! En línia amb els altres dies, divendres va resultar un dia molt volàtil.
Finalment, fem un repàs de quant han caigut els principals índexs internacionals al llarg d'aquesta setmana: L’Íbex (-20%), l’Eurostoxx (-20%), el Dow Jones (-15%), l'S&P 500 (-14%) i el DAX (-19%).
"El pandèmia que estem vivint i la incertesa que genera han acabat fent un K.O. a les borses"
Amb totes aquestes caigudes a la borsa, seria fàcil preguntar-se si estan justificades, i la veritat és que la resposta més probable és que no. El problema amb les borses, com ja he comentat en articles anteriors, és que la incertesa és allò que genera volatilitat i xocs com el d’aquesta setmana, moltes vegades pitjors que els xocs generats per les males notícies. El pandèmia que estem vivint i la incertesa que genera han acabat fent un K.O. a les borses. Esperem que es tornin a aixecar, però això ja ho deixem per a la setmana vinent.
Més que mai: Ull a la borsa!