El president honorífic de Palex, Werner Knuth, explica les claus de la companyia que proveeix productes i serveis als grans hospitals de l'Estat espanyol.
Com s'arriba a ser un líder empresarial?
El líder es porta a dintre; no és una cosa que s'aprengui amb el temps. En un grup de persones sempre hi haurà un líder. I en una empresa, el líder és qui dirigeix i exerceix aquest liderat pel càrrec que té. Estàs envoltat de persones i, evidentment, els èxits, si ets líder, els tens perquè tens un grup de gent al darrere. Crec que líder i grup van sempre junts.
El nom de Palex també té la seva història...
El meu pare era comerciant: venia del món de l'agricultura. El nom de Palex significa Patata, Lechuga y Exportación, perquè era al que ell es dedicava. Quan l'any 1963 vam començar no solament a exportar els productes de Braun, sinó també a comercialitzar-los a Espanya, Braun no pensava a muntar una empresa aquí. El meu pare va decidir fer-ho amb la seva empresa: Palex. En aquella època va ser molt divertit, perquè als concursos públics, quan s'obrien les pliques, quan deia "Patata, Lechuga y Exportación" la gent reia. Ens van suggerir canviar el nom, però vam decidir deixar-ho amb l'abreviatura, encara que l'origen fos curiós.
Tant vostè com el seu germà es van formar per seguir el negoci familiar.
Sí. Un dia el meu pare ens va preguntar què volíem fer amb la nostra vida. I jo, que evidentment era de ciències, li vaig dir que medicina, o alguna cosa així, i el meu pare em va proposar estudiar farmàcia, i així poder ser el director farmacèutic de l'empresa. I em va semblar bé. El meu germà va estudiar ciències econòmiques. Després ens vam incorporar a l'empresa, ell en la part comercial i jo en la part de la fàbrica.
Com va ser la transició?
Tot això de la venda a hospitals va agafar el meu pare una mica gran, i quan vam entrar els fills a l'empresa, tot i continuar al front de l'empresa familiar, ens va deixar molta llibertat per desenvolupar Palex Medical, i la fàbrica. I la transició va se gairebé sense voler. Es va anar retirant donant-nos cada cop més autoritat. Va ser una transició molt natural.
Palex distribueix a hospitals. Com els ha afectat la retallada en sanitat i la situació de crisi?
Com tothom, hem hagut de retallar costos per totes bandes. Hem hagut de prescindir de persones, i és molt trist. Però en l'àmbit de vendes tenim una situació molt complicada totes les empreses del sector, i és que els hospitals paguen molt malament. O les comunitats, perquè al cap i a la fi, el 80% dels hospitals són públics. Tenim hospitals, o autonomies, que han arribat a pagar a 1.050 dies, és a dir, pràcticament durant tres anys els anem subministrant però no ens paguen. En el millor dels casos paguen a 60 dies. La mitjana de totes les comunitats estava en 550 dies. A més, nosaltres tenim l'IVA del 10%, i l'Estat ens obliga al fet que, si avui subministrem aquest producte, al mes següent hem de liquidar aquest 10% a l'Estat. Portem anys demanant que ens permetin liquidar-ho quan cobrem la factura, però no hi ha manera.
I el finançament?
Si hi sumes que abans teníem com a sortida anar als bancs que et donaven crèdit, perquè sent diner que estava destinat a finançar pagaments pendents de les autonomies, consideraven que era molt segur, però ara ja no... Des que hem entrat a la crisi hem entrat a una tenalla terrible. Per una part, els clients no ens paguen, i per l'altra, els bancs no ens deixen diners. I això ha fet que, dins el nostre sector, com en molts altres que subministren productes o serveis a les administracions públiques hagin hagut de tancar perquè no han pogut aguantar.
Com han aguantat el cop?
Lluitant a mort. Tractant, per una part, d'aconseguir crèdit dels bancs, i per l'altra, fent moltes gestions als organismes oficials perquè paguin com a mínim una part.
Quina creu que seria la solució en el seu sector?
La primera, que es pagui a 30 dies, i la segona que s'apliqui la Llei de morositat. Si no, la càrrega sempre és per a l'empresa...