Home, de la generació boomer (1946-1964), jornada laboral diària de més de 12 hores, necessitat d'enviar whatsapps de feina a hores intempestives o durant el cap de setmana i amb una professió relacionada amb el món de la medicina, l'advocacia, la tecnologia, la informàtica i amb unes creences que glorifiquen l'excés de treball. Aquest és el prototip predominant d'una persona workaholica, és a dir, amb addicció a la feina. Un percentatge que s'ha incrementat a les oficines catalanes durant les últimes dècades, mentre un 10% dels professionals confessa que sent una "passió obsessiva" per l'àmbit laboral. Una addicció que ha estat objecte de recerca psicològica i que porta més d'un maldecap a la resta de treballadors de les organitzacions del nostre país. I la clau de tot plegat: com neutralitzar a un workaholic (i no tenir conseqüències)?
Els dies de vacances es poden convertir en un autèntic trasbals pels 'workaholics'
En primer lloc, l'addicció a la feina es caracteritza per treballar excessivament i dedicar molt temps personal a tasques relacionades amb la feina, així com trobar difícil desvincular-se d'ella. "Hem de considerar que el terme addicció no solament es refereix a la dependència de substàncies psicoactives com l'alcohol o la cocaïna, sinó que algunes addiccions també impliquen la incapacitat per deixar de fer determinades activitats, com ara jugar als videojocs, menjar, el telèfon mòbil, internet, treballar o el sexe", apunta Àngel Serra, psicòleg clínic i professor de la Universitat de Vic, a VIA Empresa.
Pot ser que part dels lectors se sentin identificats amb alguna característica esmentada anteriorment i això té a veure amb els símptomes. Des de treballar moltes hores -fins i tot durant els caps de setmana o en dies festius- a trobar difícil separar-se mentalment i emocionalment de la feina. A més, per a molts d'ells els dies de vacances es poden convertir en un autèntic trasbals. Constantment necessiten revisar els correus electrònics i se senten culpables o angoixats quan no estan treballant.
Tot i això, a parer de Serra, "s'està produint un canvi generacional que modifica la relació amb el lloc de treball. Hi ha una voluntat en els joves de donar menys importància a la feina i de dedicar més temps a l'àmbit personal". D'aquí que alts directius, com és el cas recent de Pol Codina, director general del sud-oest d'Europa de Pepsico, promoguin poder anar a buscar els fills a l'escola i compartir la tarda amb ells, a dins de la seva atapeïda jornada laboral.
Més enllà del prototip del workaholic
És genètic l'addicció al treball? O es pot desencadenar a causa d'una situació concreta? L'expert de la Universitat de Vic té clar que ser workaholic no es produeix de manera espontània, sinó de forma progressiva, on intervenen factors biològics, emocionals, psicològics i socials. Per exemple, cada vegada que aconseguim alguna fita, sigui una tasca laboral o un objectiu personal, el nostre cervell allibera dopamina. Encara més, una personalitat perfeccionista, pot conduir a un excés de treball, juntament amb problemes d'autoestima que busquen la validació a la feina.
Un altre efecte que pot induir a la intensa immersió laboral poden ser els problemes personals o emocionals difícils, com pot ser el trencament d'un vincle o la mort d'algú molt proper. Serra també té clar que en moltes cultures hi ha una admiració per aquells que "sempre estan ocupats", la idea d'estar perpètuament compromesos amb l'empresa, com pot ser el tarannà de gran part de la societat japonesa. D'aquí, que fins i tot es pagui a agències que els ajudin a renunciar al seu lloc de treball.
El risc de compartir el dia a dia amb un workaholic
L'addicte al treball pot tenir bones intencions, però l'addicció pot generar malestar en l'individu i l'organització. Les seves relacions també pateixen i poden contagiar-se del seu nivell "inapropiat" d'implicació laboral, tal com destaca l'expert.
A més, segons precisa Maite Moreno, directora del programa del màster de recursos humans de l'EAE Business School i també directora de Happy Monday, la mateixa persona pot arribar a emmalaltir i que tingui una conseqüència quant a l'eficiència i productivitat de l'empresa. "El workaholic és el primer d'arribar a l'oficina i dels últims a tancar, a més els costa mantenir equips perquè senten que només ells fan bé les tasques requerides i els costa delegar", destaca Moreno. D'aquí que el missatge que acabin transmetent, si són directius o mànagers, és que "no ajuden els treballadors a créixer ni a fidelitzar-los".
Moreno: "El 'workaholic' és el primer d'arribar a l'oficina i dels últims a tancar, a més els costa mantenir equips perquè senten que només ells ho fan bé i els costa delegar"
Per a la directora de Happy Monday, en cas que algú es trobi "amb un cap que pateixi aquestes addiccions i l'impliqui patiment, és el moment d'actuar". "És el moment de deixar de rebre missatges de whatsapps els dissabtes a la nit i fora d'hora, i de guiar-se per la llei de la desconnexió digital". També valorar si posar-ho en coneixement dels membres de recursos humans i durant el dia a dia d'interacció amb el superior, demanar quines són les prioritats, marcar els límits i tenir en compte que "la normativa laboral està al teu costat".
El rol de l'empresari: ser un bon exemple
Finalment, un empresari pot ajudar a un treballador amb addicció a la feina valorant les seves contribucions, però també ajudant-lo a prioritzar les seves tasques diàries. També animar als treballadors a no fer hores extres, que puguin parlar sincerament sobre les càrregues de treball, fomentar el bon exemple i que els caps de setmana i festius permetin gaudir de l'art del descans a tota la plantilla. I una conclusió final de Serra, per tenir en compte: "cuidar-se a un mateix és el secret més productiu".