Xavier Panés és empresari del sector metal·lúrgic i actual president de la patronal catalana Cecot. També és vicepresident de Foment del Treball, vocal de la Junta Directiva de Cepyme i de la CEOE, president de Reempresa, de Business Angels Network Catalunya i president del Consell Territorial de la Pime de Foment. És un home empàtic, proper, senzill, que guanya amb les distàncies curtes, però que no s’acoquina pas en les llargues, que busca mantenir-se en el perfil baix i que defuig de les adoracions que de vegades desperten els càrrecs de lideratge i visibilitat com podria ser el de la presidència de la patronal. Assumeix aquest càrrec, de fet, amb la responsabilitat de representar les múltiples voluntats i realitats que hi ha en el llarg llistat de persones, entitats, empreses i gremis que formen part de Cecot, i per això, quan s’asseu al seu despatx del carrer Sant Pau de Terrassa o va a qualsevol acte o reunió amb el barret de la presidència de la patronal, deixa a un costat les seves altres dues empreses i el seu “jo”, per esdevenir quelcom més gran: la patronal.
“Cecot i el càrrec estan per sobre de mi”, assegura. I per això porta a sobre la responsabilitat i el pes de representar idees, demandes i realitats que van molt més enllà de les pròpies, una responsabilitat que assumeix amb fermesa, de franc i curosament: “No puc contaminar una institució amb el que jo pensi personalment”. Això sí, el que no abandona mai és la seva condició d’empresari: és la que li fa cada any a la Nit de l’Empresa de Cecot alçar la veu per exigir amb contundència als alts càrrecs les demandes del teixit empresarial. I no només a la nit de Cecot, a qualsevol trobada que té amb l’administració.
Convidat pel mateix Antoni Abad a ocupar la presidència de la patronal vallesana, Xavier Panés no serà dels que professionalitzarà el càrrec, ni el personalitzarà. De fet, en el seu tarannà es percep la voluntat d’aportar neutralitat a la presidència de Cecot: “Mai ser un reflex del que jo cregui o pensi, sinó un portaveu del que pensa la gent a qui represento”, explica.
Panés: “La sobrecàrrega burocràtica ha convertit les nostres administracions en maquinàries lentes i poc eficients”
I per què ho percep així? Perquè és un gran defensor i promotor de la societat civil activa, o mobilitzada, que en l’àmbit empresarial se li diu associacionisme; i l’entén d’una manera generosa i altruista. “Si nosaltres mirem la història del país, quan hi havia més força i més energia era quan la societat funcionava i s’interconnectava, quan la gent estava disposada a cedir quelcom del seu temps, dels seus diners o del seu benestar per un bé comú”, quan la tan anhelada societat civil estava activa i era coneixedora de la seva força i influència. Ara, però, l’escenari és diferent, perquè costa trobar aquesta societat civil, perquè la societat en si és més individualista i perquè ens trobem amb una administració, “un jugador molt important a les nostres vides”, que està posant massa pals a la roda, que està trencant el dinamisme.
De distribuïdor a fabricant i empresari
En el seu vessant d’empresari, Xavier Panés està al capdavant de dues empreses del sector metal·lúrgic, Heyac SL i Tecmesy Iberica SL. La primera, fundada fa més de tres dècades, es dedica a la comercialització de productes per a ferreteries, panys de seguretat i mosquiteres per a grans superfícies. La segona la va muntar, explica ell, “per casualitats que passen a la vida”. També per convicció i empenta, s’hauria d’afegir. Des de Tecmesy fabrica els mecanismes que fan que les làmines de les persianes mallorquines es moguin.
En el seu vessant d’empresari, Xavier Panés està al capdavant de dues empreses del sector metal·lúrgic, Heyac SL i Tecmesy Iberica SL
Vet aquí la història: abans de muntar Tecmesy, ell era distribuïdor en el sector metal·lúrgic, amb un peu a Itàlia i l’altre a Catalunya. En aquell moment, Panés comprava producte italià i el distribuïa al mercat català. Però un dia, ell, distribuïdor, va haver de donar una passa més i esdevenir fabricant: necessitava una peça concreta, el seu fabricant habitual ja tenia 78 anys i comptava amb un llistat de possibles socis italians amb qui aventurar-se a dur a terme el negoci. Això sí, les seves condicions per muntar l’empresa les tenia clares: volia tenir la seu a Catalunya, fabricar el producte a casa. I, de fet, no només va acabar fabricant aquell producte concret, sinó molts altres que acompanyen l’estructura de la mallorquina: frontisses, cremones, xerneries...; i per a diferents materials: alumini, fusta, PVC, plàstic, vidre... i malgrat que és una petita empresa, té clients arreu del món: Espanya, Itàlia, França i altres països d’Europa, Centre i Sud-amèrica, Algèria...
Com a empresari al capdavant d’empreses industrials recorda la covid-19 com a un moment “molt complicat”, perquè s’havia d’aturar la producció. Orgullós, afirma que van “tenir sort”, perquè van poder mantenir l’equip, tirant de recursos propis, fins que van acabar “aquelles llargues i desgraciades vacances”.
Cecot i l'encàrrec d'Antoni Abad
Xavier Panés es va afiliar a Cecot 7 anys abans d’assumir-hi la presidència. Va afiliar-se dins del seu gremi, el del metall, a través de la Unió Empresarial Metal·lúrgica i, en un moment determinat, Antoni Abad -en aquell moment president de la patronal i també de la UEM- li va demanar que entrés al comitè, i ho va fer. I quan temps després, l’any 2022, Abad li va proposar rellevar-lo en la presidència, ho va fer també, conscient dels esforços que comporta el compromís, “un compromís que assumeixes amb tu mateix i amb la gent que tens al costat”.
Fa tàndem a la presidència amb Oriol Alba com a secretari general; com Abad va fer tàndem amb David Garrofé durant dècades. Tant Oriol Alba com Xavier Panés, van assumir els nous càrrecs amb només un any de diferència, i malgrat ser continuistes i molt fi dels a l’essència de la casa, que els canvis es produïssin tan seguits va comportar l’inici d’una nova etapa en la història de la patronal.
La gran reivindicació: el paper de l'administració
Preocupat per la caiguda constant de la productivitat del nostre model econòmic, per l’increment de la població, el creixent absentisme laboral, la manca de treballadors en sectors clau i l’envelliment de la població, Panés reclama que la indústria torni a estar al centre de les estratègies de país, demana a l’administració que proporcioni un entorn que faciliti la inversió i la innovació a les empreses, i que no les penalitzi; demana també millorar el finançament de Catalunya i, sobretot, una reforma de l’Administració. De fet, el president de Cecot, com a president de la patronal, és un dels principals promotors del FERA, el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració: “L’excés de regulació i la sobrecàrrega burocràtica han convertit les nostres administracions en maquinàries lentes i poc eficients, incapaces de seguir el ritme de l’economia i de les necessitats de la ciutadania, esdevenint un fre a la transformació, al creixement i al progrés.” Aquesta és una de les grans denúncies que va fer a l’última nit de Cecot, amb un Salvador Illa, president de la Generalitat, i un Jordi Hereu, ministre d’Indústria i Turisme del Govern d’Espanya, escoltant atentament a pocs metres, compartint escenari. El seu discurs, com el de cada any, és digne de ser emmarcat. Una cita més: “Destinar més temps a omplir formularis que a produir és un disbarat en ple segle XXI, i suposa una important pèrdua d’oportunitats econòmiques.”
Panés: “L’excés de regulació i la sobrecàrrega burocràtica han convertit les nostres administracions en maquinàries lentes i poc eficients"
Critica i lamenta habitualment que la burocràcia i l’excés de lleis han provocat una desconfiança mútua entre l’administració i l’administrat, i un volum de personal excessiu en l’administració. “S’ha de reajustar la dimensió dels funcionaris. I això no vol dir reduir la qualitat dels serveis, sinó aplicar la tecnologia que no teníem 20 anys enrere”, explicava també a la nit de la patronal.
Ell, però, tot això ho denuncia com a president de Cecot, no com a Xavier Panés, malgrat que -encara que no ho assumeixi del tot- són la mateixa persona. És part de la seva humilitat i encant. I n’hi ha molts exemples: quan t’explica que va muntar Tecmesy, no ho ven com un cas d’èxit d’emprenedoria, que ho és, sinó que s’hi va trobar, “per casualitats de la vida”; que sap italià, sí, però “perquè tampoc és tan difícil aprendre’l”; i renega de qualsevol mèrit o reconeixement vinculat amb la creació del Consell Territorial de la Pime de Foment, malgrat ser-ne el president i que Cecot, juntament amb altres associacions, hagi sigut una de les principals promotores de la seva constitució i desenvolupament. És la fermesa de representar amb generositat quelcom més important que un mateix.