A la família Coll són xocolaters des del 1840. El primer a començar a escriure la seva història va ser en Simón Mestres, segon fill d’una família arrelada al món de la vinya i la viticultura. Ell, en ser el segon germà i veure com l’hereu ja continuava amb el negoci, va optar per muntar una cosa diferent i va obrir una botiga d’ultramarins. Allà va començar a vendre-hi de tot: cafè, espècies, cacao... i aquí va descobrir el potencial de la xocolata. Un producte que avui surt en massa de les seves dues fàbriques a Sant Sadurní d'Anoia, on els seus prop de 100 treballadors produeixen i mouen 1.500 tones anuals.
Així és com explica avui dia la directora comercial i sisena generació del negoci, Maria Coll, que el petit comerç de Mestres hagi esdevingut una de les principals companyies productores d’aquest dolç a Catalunya. “Un producte que en aquella època era gairebé més un servei que un producte i es prenia, bàsicament, begut. Es feia al moment i, fins i tot, s’anava a les cases importants a preparar-lo allà mateix”, afegeix a tall d’anècdota.
"La incorporació de maquinària per ampliar la fabricació ens va permetre crear la primera xarxa comercial a Catalunya"
El pas a la xocolata es va fer cap el 1880, quan també es va dissenyar l’embolcall que avui encara defineix la marca: un gravat amb un veler que representa el transport del cacau i el sucre des de l’altra punta de l’Atlàntic. I cap a mitjans del següent segle, segons Coll, es va fer un pas endavantpassant de l’artesania a la mecanització amb la tercera generació de la família: “La incorporació de maquinària per ampliar la fabricació ens va permetre deixar de vendre únicament al nostre mostrador i tenir un radi local a crear la primera xarxa comercial arreu de Catalunya”. I també va apostar pel màrqueting i es van sumar a la moda dels cromos col·leccionables i altres programes de fidelització populars a l’època.
Disseny de l'embolcall de les rajoles de Simón Coll | Simón Coll
Tot plegat va posar els fonaments per a l’ampliació del negoci amb nous productes al voltant de la xocolata. Especialment amb els de temporada, com ho poden ser els ous de xocolata per a la Pasqua o els clàssics paraigües, ampolles de cava o Reis d'Orient embolicats amb papers de colors que es donen als nens per Nadal. L’estratègia va posicionar Simón Coll com un proveïdor clau per a la pastisseria.
Ser industrials sense perdre l’essència
El pas a la mecanització es va fer aviat, però no va ser el definitiu cap a la industrialització. “Això vol dir crear una instal·lació i fàbrica per fer el producte amb un escalat i una serialització més grans. Es va començar a fer cap els anys 50, però ens vam quedar una mica a les portes. Ho va acabar de fer del tot el meu pare, qui també va avançar molt en tenir un R+D propi i en una maquinària pròpia per fer un producte que no fos corrent al mercat”, explica la directora comercial, qui afegeix que al llarg del temps sempre han apostat per la modernització i robotització de les seves plantes de producció.
Això va coincidir amb l’entrada de les multinacionals al mercat, a la dècada dels 70, quan el mercat “es va inundar de productes competitius i es va notar una pressió a la baixa de preus i moltes petites empreses van haver de tancar”. Aquí, apunta Coll, va ser important la seva aposta pels productes infantils: “Ningú feia monedes, ni paraigües, i nosaltres vam centrar-nos en això. Eren productes que demanaven molta capacitat de diversitat industrial i un packaging molt específic per a cada producte. És complicat trobar una manera industrial de fer-ho, però ho vam poder trobar”.
"El fet d’haver creat una marca forta en el temps ens ha portat un col·lectiu de consumidor que vol qualitat cada dia"
Encara avui dia aquesta és una de les principals fonts de negoci de l’empresa familiar. “Continuem sent bastant únics al mercat. Tenim una diferenciació important i un coneixement dins del canal que permet seguir operant i tenir una posició sòlida”, assenyala. Tot i l’estabilitat d’aquesta gamma, no voler aferrar-s’hi i dependre només d’ella: “Els últims 10 o 15 anys hem fet un esforç per impulsar productes tradicionals com la rajola o la xocolata a la tassa. Són segments molt madurs, però el fet d’haver creat una marca forta en el temps ens ha portat un col·lectiu de consumidor que vol qualitat cada dia”.
Monedes de xocolata per al Nadal | Simón Coll
Amb el temps han pogut fer-se un lloc en les grans superfícies i equilibrar la balança entre la venda a majorista i a la gran distribució. Precisament aquest segon és el canal que més creix i que els ajuda a tenir més visibilitat, un dels motius pels quals la seva facturació per a aquest 2017, preveuen, anirà a l'alça i superar els 18 milions d'euros de l'any anterior.
Una xocolatina per a cada època de l’any
Si fa 100 anys la xocolata es consumia sobretot de manera líquida, de mica en mica ha guanyat pes la tauleta, més especialment les fórmules que incorporen fruits secs, espècies o farcits i productes on el cacau té major presència. Aquesta és la principal diferència que la companyia ha notat al llarg dels seus 177 anys d’història en el paladar dels consumidors. I s’hi han adaptat amb la incorporació d’avellanes o ametlles a les xocolates o alts percentatges de cacau pur, tant en forma de tauletes com de torrons o dolços per als menuts.
“La xocolata té aquesta dimensió de regalar que ens lliga a certs moments de l’any, no només a un"
Precisament el Nadal és la campanya més important. Comença a finals de setembre i frega el 45% del total de la facturació. Això, lligat a les condicions de fred que faciliten la manipulació del producte, l’emmagatzematge i el transport podrien fer arribar a la conclusió que aquests mesos concentren l’activitat, però la companyia ha pogut solucionar l’estacionalitat. “La xocolata té aquesta dimensió de regalar que ens lliga a certs moments de l’any, no només a un. Tenim una punta important per Pasqua a Espanya, però també per Sant Valentí al Japó o als Estats Units”, exemplifica, i insisteix tot seguit que “la venda exterior permet tenir aquestes puntes al llarg de l’any”.
Rajola amb fruits secs, un clàssic dels torrons de Nadal | Simón Coll
Tot i que la competència és dura, la seva tradició i el tret afegit de torrar el seu propi cacau són el seu valor afegit. “No és habitual al sector que les empreses facin el torrat, s’ha anat traient perquè és complex tant de procediment com de finançament”, apunta Coll, “nosaltres no ho hem deixat de fer mai i ha fet que la nostra xocolata tingui un sabor propi i diferent”.
Xocolata catalana també a l’Àsia
Simón Coll exporta des de fa aproximadament 30 anys, pel que la directora comercial ho considera “part de l’ADN de l’empresa”. Aquesta venda internacional representa prop del 30% de la facturació i se sustenta, especialment, pel producte de temporada i el de Chocolates Amatller, marca nascuda a finals del segle XVII a Barcelona que l’empresa de l'Alt Penedès va adquirir als 70 per evitar la seva desaparició.
El mercat més fluid és la Unió Europea, tot i que el pes de països com el Japó, Rússia, la Xina, Austràlia, el Líban o Israel estan guanyant cada cop més pes.