• "Es confonen les coses serioses amb les avorrides"

"Es confonen les coses serioses amb les avorrides"

Joaquim Campa, director de Recursos Humans de Social Point, reivindica el paper del joc com a element de creixement personal i professional dins les empreses

Joaquim Campa va ser un dels ponents destacats del 2n Barcelona HR Conference
Joaquim Campa va ser un dels ponents destacats del 2n Barcelona HR Conference
Pau Garcia Fuster
12 de Novembre de 2015
Act. 13 de Novembre de 2015

"No ets prou bon professional perquè no jugues prou". Ho assegurava Joaquim Campa, director de Recursos Humans de Social Point, en la seva intervenció al 2n Barcelona HR Conference. Campa forma part d'una de les empreses amb major potencial del país. Una empresa que fa videojocs amb milions de seguidors arreu del món. I una empresa que, com ell mateix recorda, "té més perruqueries que impressores: una".

Aquesta setmana se celebra a Barcelona la Gamification World Congress. I és que el joc a l'oficina està de moda. A Social Point, per descomptat, saben de què va aquest món, i són capaços de convocar els seus treballadors en cap de setmana per competir a veure qui dissenya en 48 hores un joc millor. Una implicació i motivació que només entenen a través del concepte de joc. Campa reivindica la necessitat de jugar per créixer en tots els àmbits com a persona.

Tots els àmbits de l'empresa es poden gamificar?
Sí, tot es pot gamificar si tens creativitat. Això de posar-se barreres en parts de l'empresa... són barreres que s'han de saltar! Per exemple en el màrqueting online per adquirir nous usuaris, des del punt de vista de com escoltar bé els teus clients, com millorar els teus productes... Tot això, amb els elements bàsics del gaming, d'interacció, d'obtenir una recompensa, uns objectius i tornar-los socials per agafar aquesta informació i convertir-la en alguna cosa positiva; es pot arribar a fer quasi tot.

Quins avantatges té?
Els resultats, sobretot si són per millores de negoci. Si obres una competició a tots els treballadors dient que vols treure un nou producte però que tens alguns problemes; tots es posen a pensar. Qui ho millori i guanyi li pots donar un premi o recompensa. Amb això, un problema d'empresa que normalment es quedaria el consell de direcció, pots fer que tots els treballadors hi pensin per trobar la millor solució. Un altre exemple, aplicat a Recursos Humans, és amb l'aprenentatge. L'hem viscut a base d'acumular coneixement i memòria, però el que es consolida són les experiències. I no hi ha cap experiència més gratificant que jugar!

Tot i així, quan es parla de jocs s'acostuma a associar amb infantesa...
Sí, però és un bon exemple. Quan ets petit jugues a un joc com els escacs, on treballes el teu pensament estratègic. A l'escola no evoluciones en estratègia i hi ha un dia que t'has d'apuntar a un màster caríssim de qualsevol escola de negocis per saber alguna cosa d'estratègia. El sistema educatiu t'ha tret una cosa que et demanarà l'empresa, el pensament estratègic, perquè havies de memoritzar, escriure...

És a dir, que hem de recuperar l'essència del joc...
És que és absurd. Quan aprenem més coses és fins al quart any de vida, quan tenim el cervell més buit i ens hi caben més coses; però la forma d'estimular un nen es troba en el joc. Això que has de deixar de jugar perquè és una cosa poc seriosa, no té sentit. Només cal veure les professions més de risc. Per conduir un cotxe has de fer pràctiques durant setmanes, per pilotar un avió has de jugar a un simulador durant mesos, i si vols ser astronauta has de jugar en un simulador durant anys! En les coses més serioses el joc sempre és per allà. La gent confon les coses serioses amb les avorrides.

Estan guanyant terreny aquestes idees sobre el joc dins les empreses?
Sí, però és per com punxen les noves generacions, que se n'adonen molt més d'això. El model antic era correcte o s'entenia des del punt de vista que el coneixement el tenien les persones. Si acumulaves coneixement tenies un valor professional més gran. Però ara amb coneixement no pots guanyar a Google. Té més contingut i coneixement, i és a un clic del palmell de la mà. El que realment pot fer la diferència són les habilitats i les competències. Si la teva competència és com entrevistar una persona, necessites o la pràctica durant anys o el role play. Al final, una entrevista no deixa de ser un joc entre dos mentiders! Juguem molt més del que ens pensem. Les noves generacions, creuant-les amb el tema social i la tecnologia, aniran a més. De fet, ja és un negoci. Està creixent moltíssim i ja hi ha empreses que estan fent jocs de mòbil per ensenyar habilitats concretes.