Espanya lidera el rànquing dels 27 Estats de la Unió Europea en sobrequalificació. Això és quan una persona té una formació acadèmica superior al que requereix el lloc de treball que ocupa. Aquesta situació sol conduir a la desmotivació laboral, a no estar satisfet amb la feina. I les dones estan més sobrequalificades que els homes, segons apunta un informe que acaba de fer públic Eurostat, l’oficina d’estadística de la UE.
El 2022, la taxa de sobrequalificació dels treballadors en el conjunt de la UE es va situar en el 22,2%, amb un 21,4% per a homes i un 22,9% per a dones. Però, per Estats, Espanya ocupa el primer lloc amb una taxa propera al 36% (exactament, 35,9%), seguida de Grècia (32,4%), Xipre (31,8%) i Irlanda (28,5%). Els països on el nivell de formació s’ajusta més al lloc de treball que s’ocupa són Luxemburg (amb un 6,8% de desajust), Suècia (13,6%) i Dinamarca (14,3%).
| Posició | Estat | Mitjana | Homes | Dones |
| Unió Europea (mitjana) | 22,2 | 21,4 | 22,9 | |
| 1 | Espanya | 35,9. | 34,9. | 36,8 |
| 2 | Gràcia | 32,4. | 33,8. | 31,0 |
| 3 | Xipre | 31,8. | 27,5 | 35,5. |
| 4 | Irlanda | 28,5 | 27,7. | 29,3 |
| 5 | Àustria | 27,7 | 27,9. | 27,4 |
| 6 | Eslovàquia | 23,4 | 19,5. | 26,2. |
| 7 | Bèlgica | 22,6. | 21,5. | 23,6. |
| 8 | Itàlia | 22,3 | 18,2 | 25,4. |
| 9 | Lituania | 22,2. | 25,2 | 20,1 |
| 10 | França | 21,6 | 20,6 | 22,5. |
| 11 | Bulgària | 21,5. | 22,7. | 20,7. |
| 12 | Estònia | 21,4. | 23,6. | 20,1. |
| 13 | Alemanya | 20,0. | 19,6. | 20,5. |
| 14 | Polònia | 19,7. | 21,3. | 18,5. |
| 15 | Letònia | 18,9. | 21,1. | 17,6 |
| 16 | Malta | 18,5 | 13,1. | 23,9 |
| 17 | Eslovènia | 17,7. | 16,9 | 18,2 |
| 18 | Finlàndia | 17,2 | 14,4 | 19,3. |
| 19 | Romania | 16,6. | 15,9. | 17,1. |
| 20 | Croàcia | 16,4. | 15,1 | 17,2. |
| 21 | Països Baixos | 15,2 | 14,4 | 16,0. |
| 22 | Portugal | 14,9. | 11,9 | 16,7. |
| 23 | Txèquia | 14,4. | 11,7. | 17,0. |
| 24 | Hongria | 14,4. | 13,3. | 15,2. |
| 25 | Dinamarca | 14,3. | 13,3. | 15,1. |
| 26 | Suècia | 13,6. | 14,3. | 13,0. |
| 27 | Luxemburg | 6,8. | 6,0 | 7,6. |
Dades d'Eurostat, abril de 2023
En 19 dels 27 Estats de la UE, les dones presenten taxes de sobrequalificació més elevades que els homes. Les diferències més grans es donen a Malta (11 punts), Xipre (8 punts), Itàlia i Eslovàquia (els dos amb prop de 7 punts). En canvi, en 8 Estats els homes tenen taxes de sobrequalificació més altes, una situació que es detecta, especialment, als països bàltics: Lituània (5 punts), Estònia i Letònia (els dos amb prop de 4 punts).
En el cas concret de l’Estat espanyol, on hi ha la taxa més elevada de sobrequalificació de tota la UE tant en homes (34,9%) com en dones (36,8%), la bretxa de gènere es redueix a 1,9%, segons les dades d’Eurostat corresponents a l’any 2022. Curiosament, és un dels Estats amb la diferència per sexes més estreta.
Gràfic d'Eurostat sobre la taxa de sobrequalificació, amb les bretxes entre homes i dones en cada país
Eurostat no analitza la situació en les diverses regions europees, ni entra en les comunitats autonòmiques de l’Estat, però això sí que ho fa una recent memòria –si bé amb dades del curs 2019-2020– de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE), però els resultats no coincideixen amb els anteriors grafics. En el cas d’Eurostat, els resultats es calculen sobre la població activa, mentre que en el de la CRUE, es refereixen als titulats universitaris cinc anys després d’acabar la carrera. Així, la memòria universitària apunta que les comunitats amb menys sobrequalificació són, per aquest ordre, Navarra (13,9%), Catalunya (15,8%), Madrid (16,7%), Cantàbria (17,6%), Castella-Lleó (18,3%) i Aragó (19%), que són les que estan per sota del 20,2% de mitjana de l’Estat espanyol. Amb més sobrequalificació hi ha, per aquest ordre, Extremadura (28,3%), Canàries (26,4%), Andalusia (24,9%) i Múrcia (22,4%).
Un estudi de Funcas, el think tank de les fundacions bancàries que presideix Isidre Fainé, constata que Espanya és un dels Estats amb percentatge més alt de titulats universitaris en la seva força de treball, però també un dels que té taxes de sobrequalificació més elevades, entenent com a tal “la discrepància entre el nivell educatiu dels treballadors i el requerit pel lloc de treball que ocupen”. Aquest estudi (La transición de la universidad al trabajo y el fenónemo de la sobrecualificación en España, 2021) apunta que una mica més d’una tercera part dels titulats considera que està sobrequalificat en la seva primera feina, mentre que, cinc anys després, la proporció baixa a un de cada cinc.
Les titulacions en el camp de les ciències de la salut són les que presenten un desajust més petit, mentre que, en l’art i les humanitats, un 33% dels titulats estan sobrequalificats en la seva feina. Un 70% d’aquests treballadors cobraven salaris inferiors a 1.500 euros mensuals (amb dades de 2021).
L’estudi de Funcas detecta que la sobrequalificació és més habitual en les petites empreses, de fins a deu empleats, on un de cada tres pateix aquesta situació; que en les grans, de més de 250 treballadors, on el percentatge cau al 18%.