• Escampar les cendres per l'estratosfera per 3.000 euros

Escampar les cendres per l'estratosfera per 3.000 euros

El grup Mémora oferirà aquest innovador servei en qualsevol lloc del país a partir de l'1 de gener

El Tanatori de Sant Gervasi és un dels que gestiona Mémora | Cedida
El Tanatori de Sant Gervasi és un dels que gestiona Mémora | Cedida
EFE
27 d'Octubre de 2014
Act. 27 d'Octubre de 2014
Escampar les cendres d'un difunt en l'estratosfera serà possible a Espanya "des d'uns 3.000 o 4.000 euros", segons calcula el conseller delegat del grup Mémora, Juan Jesús Domingo.

Es tracta d'una iniciativa "pionera a Espanya i a l'estranger", segons Domingo, que Mémora, el primer grup espanyol de serveis funeraris, oferirà "en qualsevol lloc del país" a partir del pròxim 1 de gener.

El servei consisteix en un globus sonda d'heli que transportarà les cendres del ser estimat fins a uns 35.000 metres d'altura; en arribar a l'estratosfera, el globus es desintegrarà a causa de la falta de pressió atmosfèrica i les cendres quedaran en suspensió.

A més, els familiars podran seguir en directe, a través d'una pantalla, tota aquesta cerimònia de comiat, des de l'ascensió fins a la desintegració del globus, gràcies a una càmera incorporada.

I una vegada desintegrat el globus, la càmera baixarà des de les altures gràcies a un paracaigudes equipat amb un GPS que permetrà localitzar-la.

Nova modalitat de cerimònia
Mémora, que gestiona 125 tanatoris, 26 crematoris i 23 cementiris a Espanya i Portugal, encara no ha posat preu a aquest nou servei, però Domingo calcula que rondarà aquest preu, incloent-hi el llançament i una cerimònia bàsica.

Domingo assegura que, de la mateixa manera que hi ha cerimònies que permeten llançar les cendres al mar, o bé que en un enterrament clàssic s'enterra el taüt, en aquesta ocasió es "tornen les cendres al cel".

Aquest servei posa de manifest que la innovació s'ha instal·lat de ple també el sector funerari, un sector que demanda cada vegada més cerimònies "personalitzades", segons explica Joan Berenguer, director general de Serveis Funeraris de Barcelona.

En aquest afany per innovar i per adaptar-se a les noves demandes, Mémora també oferirà, a partir de l'1 de gener, un servei que permet seguir cerimònies per streaming.

D'aquesta manera, familiars que no han pogut desplaçar-se per assistir a cerimònia de comiat del difunt, ja sigui una missa o una de tipus laic, podran seguir-la a través d'Internet gràcies al codi que li faciliti la família que ha contractat el servei.

Innovació en el sector funerari
Això obligarà Mémora a adaptar tant la seva pàgina web com els tanatoris que gestiona a tot Espanya per equipar-los amb equips de gravació que permetran registrar i editar la cerimònia automàticament, de manera que la família que contracti el servei pugui tenir després una còpia de la gravació en alta definició.

També la família podrà aportar imatges i vídeos que després es projectaran en la cerimònia per contribuir al record de la persona que ha mort.

Però el reguitzell d'innovacions del sector no s'acaba aquí, ja que Mémora ofereix des de fa poc temps la recuperació de la memòria digital, això és, un servei per recuperar, cancel·lar i destruir la informació i les fotografies disseminades per la xarxa i les diferents xarxes socials d'una persona que ha mort, un servei que s'ha començat a oferir a Barcelona i que per ara han contractat 33 famílies.

També des de fa més de mig any, la mateixa empresa ha llançat un altre servei, denominat Electium i pensat per a més grans de 70 anys, que els permet deixar pagat el seu funeral i elegir en vida qualsevol detall del seu comiat.

El director general de Serveis Funeraris de Barcelona, empresa participada en un 85% per Mémora i en un 15% per l'Ajuntament, calcula que actualment el cost mitjà d'un servei funerari ronda els 3.400 euros.

I tot això sense incloure les despeses del cementiri, que poden suposar uns 700 o 1.200 euros més, en funció de si l'enterrament és tradicional o s'opta per la cremació, de manera que tots els serveis addicionals que comencen a oferir-se semblen demostrar que la dita que morir-se surt car és més que una evidència.