L'energia és al centre de l'actual crisi econòmica. Els preus de l'electricitat són mes rere mes el principal motor de l'espiral inflacionista que situa els mercats occidentals al precipici de la recessió de la mà de les polítiques monetàries escollides per controlar els preus de consum. La dependència energètica europea d'una Rússia en escalada bèl·lica a Ucraïna i cada cop més desconnectada políticament dels centres de poder de la Unió i els seus aliats, marcats pel consum de combustibles fòssils, s'ha revelat com una de les claus de volta de la crisi, i l'estratègia comunitària per fer-hi front, a banda de la importació de gas natural d'altres territoris i la regasificació, passa per la transició cap a les renovables. L'aposta per l'energia verda no només és una per la contenció de l'emergència climàtica, sinó també per l'autonomia estratègica: no tots els països europeus tenen prous fòssils per mantenir el seu mix energètic, però tots tenen vent, aigua i Sol. Així i tot, no és encara una tendència de consum estesa de manera uniforme als estats membres.
L'Estat Espanyol, però, és notòriament una de les puntes de llança de les renovables. Si bé nombrosos informes indiquen que el ritme de la transició no és prou elevat –Catalunya n'és exemple– en una taula comparativa amb la resta dels seus aliats europeus, Espanya surt com una de les grans guanyadores. És, de fet, el segon estat de l'Europa continental –i el tercer de la regió, si es tenen en compte les dades del Regne Unit– en consum de renovables. Segons el darrer informe energètic de la petroliera BP per a l'any 2021, l'Estat espanyol consumeix 0,97 exajoules input-equivalent –la quantitat de combustible necessària per generar aquesta energia a centrals tèrmiques– de renovables.Com a referència, el consum de gas natural durant el 2021 va ser d'1,22 exajoules. Així, l'Estat no és només un dels territoris continentals amb un consum més elevat d'energia provinent de fonts sostenibles, sinó que és una de le que més s'apropa en el seu mix energètic al consum de combustibles fòssils.
Si bé el resultat que registra BP per l'Estat és positiu queda lluny del líder regional, Alemanya, que tanca el 2021 amb un consum de 2,28 exajoules equivalents de renovables. Si s'observa també el resultat del Regne Unit, el seu consum també és lleugerament superior, fins als 1,24 exajoules input equivalent. Per sota del consum espanyol queden països com França, amb 0,74 exajoules, o Itàlia, que arriba als 0,76; així com Suïssa, que s'apropa a alguns dels líders de la taula elaborada per BP amb una xifra de 0,61. La suma regional, així, és una de les més altes del planeta, amb uns 10,14 exajoules input-equivalent; si bé encara queda lluny de la del gas natural, que la prop de dobla, amb un consum total d'unes 20,46 unitats energètiques.
Fora de les fronteres de la Unió, els líders en consum total de renovables són els grans centres de poder i producció globals: la Xina i els Estats Units. La federació nord-americana registra un consum equivalent de 7,84 exajoules, el que eleva la taxa regional fins als 8,44, en tant que Mèxic i el Canadà tanquen l'exercici 2021 amb un ús d'energies verdes al nivell de països com Noruega en el primer cas i Suïssa en el segon. Per la seva banda, el gegant asiàtic és el gran pol de renovables del continent, amb un consum superior al del conjunt de la Unió Europea, fins a 11,32 exajoules equivalents; si bé el Japó, amb un ús superior al del Regne Unit (1,32) o l'Índia, que frega els 1,8 exajoules, l'acompanyen en el procés.
Transició lenta
Si bé la majoria dels països europeus comparteixen una tendència ascendent en l'ús d'energies renovables, l'Estat espanyol no queda en el millor lloc pel que fa a l'evolució. Així, és cert que Espanya ja comptava a principis de la passada dècada, l'any 2011, amb un consum d'energies verdes molt elevat si es comparava amb els països del seu entorn, i, per tant, el punt de partida era elevat; l'augment, però, ha registrat un dels ritmes més lents de tot el continent. En comparació, per exemple, amb el Regne Unit, el consum energètic renovable espanyol ha crescut a un ritme de prop de nou punts percentuals menys: si l'Estat fa servir un 4,4% més d'energies d'origen renovable el 2021 que el 2011; les illes britàniques han crescut un 13,2% en el mateix període. Una tendència similar es troba en la comparativa amb Alemanya: per als prop de quatre punts i mig d'augment a l'Estat, la federació centreeuropea registra una alça del 6,3% en la darrera dècada.
Fins i tot països amb una quota de consum renovable molt més humil que l'espanyol poden presumir d'una evolució més positiva en aquesta magnitud. Entre els que tenen ràtios de renovables comparables, França ha cregut en els darrers 10 anys en un 9,4%, cinc punts més que Espanya; mentre que Itàlia ho ha fet en un 5,6%, per sobre del punt de diferència. De fet, entre tots els països de la regió, només la República Xeca presenta una ràtio de creixement de consum de renovables menor que l'espanyola, i amb prou feines: un 4%. Cal apuntar, però, que en un any 2021 en què molts estats van decidir apostar pels fòssils a causa de la pandèmia i les noves necessitats tècniques i industrials, l'Estat conserva la fletxa cap a dalt, amb un increment del consum global de renovables proper al 14% en termes interanuals.