És curiós com, en un context en què les empreses es troben en una contínua i intensa cerca de talent, les taxes d’atur juvenil a Europa són uns indicadors especialment alarmants en certs territoris, com ara l’Estat que, segons dades de l’Eurostat, va tancar el primer semestre de l’any amb una taxa del 27,1% liderant així, de lluny, aquest rànquing. És encara més curiós com a Catalunya, que disposa d’un hub d’innovació i talent de referència al sud d’Europa, l'indicador d’atur juvenil -en el mateix període- se situa en el 19,15%, lluny del 14,2% de la mitjana europea.
Cal recordar que per juvenil s’entén tothom qui no superi el quart de segle i, d’aquesta manera, malgrat que Catalunya redueix la mitjana estatal, continuaria situant-se a la part baixa de la classificació a Europa, ja que passaria a la vuitena posició entre els territoris amb més atur juvenil. Encara que hi ha qui atribueix l’indicador estatal a l’abandonament escolar, en aquest mateix rànquing es pot apreciar que, a priori, no existeix una correlació amb l’atur juvenil: Malta, que lidera el rànquing europeu d’abandonament escolar -seguit per Espanya, en segona posició- va tancar el primer semestre del 2023 amb un 8,8% d’atur juvenil, esdevenint el sisè país amb menys atur juvenil d'Europa i amb un indicador tres vegades inferior que el de l’Estat.
A Catalunya hi ha un 19,15% d'atur juvenil, quan la mitjana europea és d'un 14,2%
Els països mediterranis, al top
A la part superior del top10 dels països europeus amb més atur juvenil s’observa la presència de tres països mediterranis: Espanya (27,1%), Grècia (23,6%) i Itàlia (22,2%). Diversos estudis apunten que aquestes dades tenen lloc a causa de l’increment d’activitats no declarades o que formen part de l’economia submergida, algunes d’aquestes directament relacionades amb el sector turístic. D’altra banda, a països del nord o del centre d’Europa existeix un control superior i més estricte, que fa que aquest tipus d’activitats no declarades no existeixin.
País | Atur juvenil (%) |
Espanya | 27,1 |
Grècia | 23,6 |
Romania | 22,3 |
Itàlia | 22,2 |
Suècia | 20,7 |
Eslovàquia | 20,2 |
Croàcia | 20 |
Luxemburg | 18,7 |
Estònia | 18,6 |
Portugal | 18,3 |
* Dades extretes del darrer informe de l'Eurostat
Si observem el mateix període del 2022, observem que, tot i el descens general de l’atur juvenil a Europa, la situació era semblant: amb un indicador del 30,3%, l’Estat també liderava el rànquing, sent l’únic país amb una taxa superior al 30%, és a dir, gairebé un de cada tres joves es trobava sense feina. Per la seva banda, Grècia, que aleshores també ocupava la segona posició amb un 29,3% d’atur juvenil, en un any ha aconseguit reduir el seu indicador gairebé sis punts percentuals, davant dels 3 punts que ha rebaixat l’Estat.
En cinquena posició sorprèn Suècia amb una taxa del 20,7%, quan països veïns com ara Letònia, Lituània, Dinamarca o Noruega apareixen a la taula de països amb menys atur juvenil, amb uns indicadors del 8,8%, 9,3%, 9,4% i 10,3% respectivament. D’altra banda, Estònia, país proper a aquests darrers, disposa d’un indicador més similar al de Suècia, amb un 18,6%.
El cas d'Alemanya: és l'FP Dual la solució?
Relacionat amb l’abandonament escolar, el sistema educatiu juga un paper clau en la taxa d’atur juvenil. Per aquest motiu, als països referents en l’àmbit de l’educació, com ara Alemanya, Suïssa o Països Baixos, els indicadors són molt inferiors. De fet, en aquest ordre, tots tres països lideren el rànquing de menys atur juvenil a Europa, amb un 5,7%, 7,3% i 8,3%, respectivament.
País | Atur juvenil (%) |
Alemanya | 5,7 |
Suïssa | 7,3 |
Països Baixos | 8,3 |
Islàndia | 8,4 |
Malta | 8,8 |
Letònia | 8,8 |
Lituània | 9,3 |
Dinamarca | 9,4 |
Àustria | 9,5 |
Noruega | 10,3 |
* Dades extretes del darrer informe de l'Eurostat
L’indicador alemany, molt més positiu en comparació amb la gran majoria de països europeus, s’ha mostrat estable en el darrer any. A Alemanya, la meitat dels estudiants que acaben l’educació obligatòria aposten per l’FP Dual, un sistema que cada any prepara gairebé un milió i mig de joves per a més de 300 professions diferents. En el cas de l’Estat, l’eficiència del mateix sistema es troba a anys llum, davant les dificultats que en els darrers anys ha comportat implantar-lo (i acceptar-lo).
A Alemanya, el 50% dels estudiants que acaben l’educació obligatòria aposten per l’FP Dual
Continuant amb la taula de països amb menys atur juvenil, veiem com Islàndia (8,4%), Malta (8,8%) i Letònia (8,8%) disposen d’uns indicadors molt similars sinó idèntics en el cas dels dos últims, i països com Dinamarca i Noruega confirmen la bona tendència de la regió Bàltica, així com la d’Àustria (9,5%), molt propera a Alemanya.