14
de Febrer
de
2017
Act.
14
de Febrer
de
2017
L'any 2011 l'Eva Martín, la seva germana bessona María i en Jonathan Lembergervan engegar Tiendeo des del viver d'empreses de Barcelona Activa. Un espai que ben aviat se'ls va quedar petit, traslladant-se a l'edifici del Palau de Mar. Cinc anys després, la seva idea de digitalitzar els butlletins de paper publicitaris que omplen totes les bústies ja té 120 treballadors, han tancat el 2016 amb més de sis milions d'euros de facturació (el 70% a l'estranger) i són presents a 35 països.
Des que el 2013 van tancar la quarta de les petites rondes d'inversió que han realitzat (per un valor total d'un milió d'euros), aconsegueixen alimentar el creixement amb recursos propis. "Sempre hem tingut molt al cap el compte de resultats", explica Eva Martín a VIA Empresa.
Cap dels tres fundadors ve de família amb tradició empresarial o emprenedora. Com és això de llançar-se en aquest món sense un entorn que ho conegui de primera mà?
El primer que has de fer és enfrontar-te a casa. Se'ls fa molt estrany que vulguis fer alguna cosa que desconeixen. Però era una necessitat personal de tots tres. Volíem crear alguna cosa, ser independents... De fet, la idea la vam buscar nosaltres. Vam estar pensant entre els tres una idea que pogués funcionar, i al final va ser llançar-se a la bogeria. Teníem poc més de 30 anys i ja en portàvem quasi deu treballant cadascú en una multinacional diferent. Era un "ara o mai". Els nostres pares deien que estàvem boges, però cada cop s'ho prenen millor. Això sí, la meva mare encara em diu de vegades que hauria de ser mestra!
Vau començar el 2011. El recorregut que heu fet és el que us imaginàveu aleshores?
Crec que no pensàvem massa aleshores! Potser no ens imaginàvem tanta audiència, si mirem ara el pla de negoci hem superat les expectatives en aquest aspecte. Però la facturació sí que es mou en els números que pensàvem.
Ha variat gaire la idea inicial respecte el que heu acabat fent?
No ha canviat gaire. Venem publicitat, digitalitzem els clàssics butlletins comercials de paper. Aquesta segueix sent la base del negoci. El que sí que és cert és que en aquests cinc anys la tecnologia ha canviat molt. Ara la gran majoria dels nostres usuaris són mòbils, mentre que al principi eren d'ordinador. El fet d'estar al mòbil ens permet conèixer molt més el que fa l'usuari i recollir més dades. Amb la geolocalització ara podem dir quan entra a una botiga si té alguna oferta. En definitiva, podem mesurar el retorn de la inversió a un nivell que fa cinc anys era impensable.
En només cinc anys el 70% de la facturació ja és internacional. Com d'important era pel negoci sortir ràpid a l'exterior?
El nostre negoci de base és molt escalable perquè no deixem de ser un web que necessita audiència. És clau ser el primer a arribar a un mercat: per imatge de marca i per captar usuaris. Per això ens hem afanyat tant. Hem estat els primers a fer-ho a Espanya i ens ha anat molt bé. Per això hem volgut ser els primers a fer-ho a Mèxic. En alguns no hem arribat els primers, a França som els segons o tercers, però tenim el nostre espai i la nostra quota de mercat. Arribar el quart en el nostre sector és complicat.
Si la majoria de finques tenen cartells dient que no volen publicitat a la bústia, per què funciona Tiendeo?
Perquè la nostra és publicitat a la carta. No és tan intrusiva, no t'envio les ofertes de Carrefour si no t'interessen. La gent va a l'app i busca el que vol. En termes de màrqueting, no és tan push. De fet, la majoria d'usuaris no ho perceben com publicitat, sinó com informació. A vegades convidem usuaris a l'oficina perquè ens ensenyin com ho utilitzen i veiem com busquen les ofertes que hi ha al supermercat per fer-se una ruta.
Els vostres clients són els retailers. Com us han rebut?
Les dificultats que ens hem trobat han estat més de mentalitat. Espanya, que és el nostre primer país i on més èxit hem assolit, és on més ens ha costat tenir clients. I ens ha costat per la reticència al canvi. Estan acostumats a fer les coses sempre de la mateixa manera i canviar, adaptar-se a les noves tecnologies, ha costat molt. També és veritat que vam néixer en el pitjor període de la crisi, sobretot en media...
Hi ha una mentalitat diferent en els altres països on heu aterrat?
Aquest estiu vaig ser a Mèxic visitant clients i és molt diferent, són més oberts. Els italians i els espanyols són més conservadors, però allà hi ha empreses americanes com Wal-Mart que estan molt més obertes a provar noves tecnologies. És la sensació que he tingut i que comparteixo amb altra gent parlant del tema. És que Wal-Mart ens va trucar directament dient que volia posar la seva publicitat! A Espanya no m'ha passat mai que em truqui algú, i encara menys de la mida de Wal-Mart! Val a dir, però, que ara la gent ja s'anima més.
Està canviant la mentalitat?
Està canviant molt. Al final és una qüestió de temps i tothom està obrint la ment.
Tiendeo i HolaLuz vau ser dels primers a instal·lar-vos al que ara és el Pier 01. Com va la nova convivència amb tantes startups?
Està molt bé! Abans el Palau de Mar era una mica la casa fantasma... Ara, l'avantatge d'haver anat els primers és tenir la terrassa... Però que hi hagi tantes empreses ho fa molt interessant. Ara a vegades has d'esperar per agafar l'ascensor, que abans no passava (riu), però genera un ambient molt bo. Hi ha molta gent jove i és molt maco treballar-hi. Ha estat una sort que Barcelona Tech City hagi vingut a l'edifici.
S'han començat a crear sinergies entre les diverses empreses?
Nosaltres anem parlant amb tothom, alguns ja són anunciants nostres. Podem fer coses junts, però hi ha tanta falta de programadors que la por més gran és trobar-los i que se'n vagin a una altra companyia...
Heu establert algun pacte de no agressió en aquest sentit?
De moment no ha passat (riu), però sí que hi ha molta falta de programadors! Molta!
Ja hi ha hagut els primers exits de startups catalanes, casos com el de Privalia, Trip4real, Nubelo o Social Point. Veurem aviat el de Tiendeo?
Creiem que encara tenim recorregut i, sobretot, encara tenim ganes de fer-lo. Però no descartem res, estem oberts a associar-nos i a accelerar el creixement. Però de moment amb mitjans propis som capaços de seguir creixent. Tot el que guanyem ho reinvertim a l'empresa i de moment és suficient pel ritme de creixement que ens hem plantejat. Ens sentim molt còmodes en el punt on som.
Heu rebut algun interès en aquest sentit?
Sempre hi ha gent que pregunta, però no ens hem assegut seriosament a parlar-ne. Tampoc som en el moment de buscar-ho.
Des que el 2013 van tancar la quarta de les petites rondes d'inversió que han realitzat (per un valor total d'un milió d'euros), aconsegueixen alimentar el creixement amb recursos propis. "Sempre hem tingut molt al cap el compte de resultats", explica Eva Martín a VIA Empresa.
Cap dels tres fundadors ve de família amb tradició empresarial o emprenedora. Com és això de llançar-se en aquest món sense un entorn que ho conegui de primera mà?
El primer que has de fer és enfrontar-te a casa. Se'ls fa molt estrany que vulguis fer alguna cosa que desconeixen. Però era una necessitat personal de tots tres. Volíem crear alguna cosa, ser independents... De fet, la idea la vam buscar nosaltres. Vam estar pensant entre els tres una idea que pogués funcionar, i al final va ser llançar-se a la bogeria. Teníem poc més de 30 anys i ja en portàvem quasi deu treballant cadascú en una multinacional diferent. Era un "ara o mai". Els nostres pares deien que estàvem boges, però cada cop s'ho prenen millor. Això sí, la meva mare encara em diu de vegades que hauria de ser mestra!
Vau començar el 2011. El recorregut que heu fet és el que us imaginàveu aleshores?
Crec que no pensàvem massa aleshores! Potser no ens imaginàvem tanta audiència, si mirem ara el pla de negoci hem superat les expectatives en aquest aspecte. Però la facturació sí que es mou en els números que pensàvem.
Ha variat gaire la idea inicial respecte el que heu acabat fent?
No ha canviat gaire. Venem publicitat, digitalitzem els clàssics butlletins comercials de paper. Aquesta segueix sent la base del negoci. El que sí que és cert és que en aquests cinc anys la tecnologia ha canviat molt. Ara la gran majoria dels nostres usuaris són mòbils, mentre que al principi eren d'ordinador. El fet d'estar al mòbil ens permet conèixer molt més el que fa l'usuari i recollir més dades. Amb la geolocalització ara podem dir quan entra a una botiga si té alguna oferta. En definitiva, podem mesurar el retorn de la inversió a un nivell que fa cinc anys era impensable.
En només cinc anys el 70% de la facturació ja és internacional. Com d'important era pel negoci sortir ràpid a l'exterior?
El nostre negoci de base és molt escalable perquè no deixem de ser un web que necessita audiència. És clau ser el primer a arribar a un mercat: per imatge de marca i per captar usuaris. Per això ens hem afanyat tant. Hem estat els primers a fer-ho a Espanya i ens ha anat molt bé. Per això hem volgut ser els primers a fer-ho a Mèxic. En alguns no hem arribat els primers, a França som els segons o tercers, però tenim el nostre espai i la nostra quota de mercat. Arribar el quart en el nostre sector és complicat.
Si la majoria de finques tenen cartells dient que no volen publicitat a la bústia, per què funciona Tiendeo?
Perquè la nostra és publicitat a la carta. No és tan intrusiva, no t'envio les ofertes de Carrefour si no t'interessen. La gent va a l'app i busca el que vol. En termes de màrqueting, no és tan push. De fet, la majoria d'usuaris no ho perceben com publicitat, sinó com informació. A vegades convidem usuaris a l'oficina perquè ens ensenyin com ho utilitzen i veiem com busquen les ofertes que hi ha al supermercat per fer-se una ruta.
Els vostres clients són els retailers. Com us han rebut?
Les dificultats que ens hem trobat han estat més de mentalitat. Espanya, que és el nostre primer país i on més èxit hem assolit, és on més ens ha costat tenir clients. I ens ha costat per la reticència al canvi. Estan acostumats a fer les coses sempre de la mateixa manera i canviar, adaptar-se a les noves tecnologies, ha costat molt. També és veritat que vam néixer en el pitjor període de la crisi, sobretot en media...
Hi ha una mentalitat diferent en els altres països on heu aterrat?
Aquest estiu vaig ser a Mèxic visitant clients i és molt diferent, són més oberts. Els italians i els espanyols són més conservadors, però allà hi ha empreses americanes com Wal-Mart que estan molt més obertes a provar noves tecnologies. És la sensació que he tingut i que comparteixo amb altra gent parlant del tema. És que Wal-Mart ens va trucar directament dient que volia posar la seva publicitat! A Espanya no m'ha passat mai que em truqui algú, i encara menys de la mida de Wal-Mart! Val a dir, però, que ara la gent ja s'anima més.
Està canviant la mentalitat?
Està canviant molt. Al final és una qüestió de temps i tothom està obrint la ment.
Tiendeo i HolaLuz vau ser dels primers a instal·lar-vos al que ara és el Pier 01. Com va la nova convivència amb tantes startups?
Està molt bé! Abans el Palau de Mar era una mica la casa fantasma... Ara, l'avantatge d'haver anat els primers és tenir la terrassa... Però que hi hagi tantes empreses ho fa molt interessant. Ara a vegades has d'esperar per agafar l'ascensor, que abans no passava (riu), però genera un ambient molt bo. Hi ha molta gent jove i és molt maco treballar-hi. Ha estat una sort que Barcelona Tech City hagi vingut a l'edifici.
S'han començat a crear sinergies entre les diverses empreses?
Nosaltres anem parlant amb tothom, alguns ja són anunciants nostres. Podem fer coses junts, però hi ha tanta falta de programadors que la por més gran és trobar-los i que se'n vagin a una altra companyia...
Heu establert algun pacte de no agressió en aquest sentit?
De moment no ha passat (riu), però sí que hi ha molta falta de programadors! Molta!
Ja hi ha hagut els primers exits de startups catalanes, casos com el de Privalia, Trip4real, Nubelo o Social Point. Veurem aviat el de Tiendeo?
Creiem que encara tenim recorregut i, sobretot, encara tenim ganes de fer-lo. Però no descartem res, estem oberts a associar-nos i a accelerar el creixement. Però de moment amb mitjans propis som capaços de seguir creixent. Tot el que guanyem ho reinvertim a l'empresa i de moment és suficient pel ritme de creixement que ens hem plantejat. Ens sentim molt còmodes en el punt on som.
Heu rebut algun interès en aquest sentit?
Sempre hi ha gent que pregunta, però no ens hem assegut seriosament a parlar-ne. Tampoc som en el moment de buscar-ho.