Faig un cafè virtual amb el fotògraf Jordi Saragossa i parlem de tot i de res. No ens coneixíem, i arran d’intercanviar un parell de tuits ens trobem a una sala que té muntada a Zoom. Confinat a Igualada des del principi dels temps pre-nova-normalitat m’explica que com a fotògraf free-lance li han caigut molts projectes, especialment perquè el seu camp és la fotografia esportiva. Treballa habitualment per a marques esportives com Salomon, Nike, Suunto, LeCoqSportif i Buff, i és el fotògraf que acompanya el Killian Jornet a les curses de muntanya (no a les escalades).
Com tots s’ha hagut / està en procés de reinventar-se i m’explica que no havia pogut quedar per fer el cafè abans perquè estava enfeinat amb un curs d’edició fotogràfica en Photoshop que ha creat. Un curs dividit en deu sessions que va organitzar a Zoom la 1a setmana de confinament: 10 sessions, 30 persones per sessió a 5 euros per persona i sessió. Un cop fet el curs en va editar els enregistraments i ho va penjar sota el nom d’Adobe Photoshop a la plataforma Foxize, una plataforma d’aprenentatge en línia creada a Barcelona.
"La cara positiva és la d’un fotògraf de muntanya que pot reconvertir les seves habilitats a un entorn digital, la negativa la que ens obliga a vigilar-nos els uns als altres"
Foxize és el projecte del consultor Fernando de la Rosa, que interessat en aprendre de tot i en ensenyar-ho als altres, al seu dia també es va reinventar i va crear Foxize, el referent en cursos presencials i en línia en transformació digital. El Jordi havia fet fa uns dos anys un curs de màrqueting digital amb el mateix Fernando a Foxize, i ara hi publica els seus. Roda el món i torna al born digital.
M’explica de com combina els cursos amb les sortides a fer esport aquests dies i em parla de la inconsciència d’algunes persones en sortir a deshores i més enllà del seu municipi. Em passa un compte d’Instagram a mig camí entre els superherois de la Marvel i la il·legalitat que porta per nom El_Justiciero_de_Stava. L’anònim propietari del compte es dedica a penjar captures de recorreguts que se no respecten les normes de desconfinament que els mateixos usuaris publiquen a la popular xarxa social d’esports Strava. A les captures s’hi mostren noms i cognoms amb els seus corresponents recorreguts fora d’hores, fora del municipi i les rutes per diferents municipis, pràctiques que no estan permeses a hores d’ara.
Parlem breument de l’amoralitat d’uns, per no fer cas de les normes, i de l’altre per publicar dades que són privades en una xarxa social, en obert en una altra. Parlem de com ens ha canviat el confinament, de com haurem canviat quan sortim i de com ens hem reinventat tots en major o menor mesura. La cara positiva és la d’un fotògraf de muntanya que pot reconvertir les seves habilitats a un entorn digital, la negativa la que ens obliga a vigilar-nos els uns als altres. Em ve al cap el llibre de la Ingrid Guardiola “L’ull i la navalla” i el del David Trueba “La tiranía sin tiranos”.