Diari de confinament. Ahir el diari que esteu llegint va fer set anys. Set anys que en sóc lector, aviat cinc que en sóc col·laborador i des del novembre que sóc membre del seu consell editorial. Comprengueu que em faci molta il·lusió parlar del mitjà que he vist i m’ha vist créixer i us prego que m’excuseu si l’escrit tomba cap a la banda del Mr. Wolf.
"VIA Empresa va néixer amb l’objectiu de fer-se preguntes i d’explorar solucions, no d’oferir respostes dogmàtiques i especular amb els problemes"
Un 29 d’abril del 2013, encara amb la ressaca d’un Sant Jordi dels d’abans, el Ramon Grau, president de Totmedia Grup de Comunicació, escrivia una editorial on donava la benvinguda als lectors a un nou diari d’abast nacional que posaria el focus en el got mig ple de la realitat empresarial. No en quedava d’altra, el 2013 encara érem en una triple crisi: financera, empresarial i econòmica. VIA Empresa va néixer amb l’objectiu de fer-se preguntes i d’explorar solucions, no d’oferir respostes dogmàtiques i especular amb els problemes.
Va ser amb aquest esperit que ara fa 236 articles d’opinió vaig entrar en el projecte. Mai m’he pensat que tenia la veritat (sóc molt sensible amb la síndrome de l’impostor i tinc molt present el biaix cognitiu de Dunning-Kruger), però si que tinc moltes preguntes que són les que cada setmana comparteixo amb vosaltres.
La covid-19 i l’atzar han volgut que aquest setè aniversari l’hàgim hagut de passar en confinament o en desconfinament progressiu o confinament en diferit (més preguntes). En qualsevol cas, sotmesos altra volta a una triple crisi: sanitària, informacional i econòmica. La diferència és que al 2013 estàvem sortint d’aquella i ara estem al principi d’una de conseqüències encara més imprevisibles. Si el VIA Empresa ha de continuar fent-se preguntes en tenim per molts anys més.
També li devem als bits d’informació codificats en una petita cadena d’ARN del SARS-Covid-2 que avui sigui el dia de confinament que fa 43. Pels descreguts, només dir-vos que 42 és la resposta a “La vida, l’univers i tota la resta”, que és per casualitat la pregunta que una civilització avançada del futur fa a un superordinador a la novel·la de Douglas Adams “Guia de l’autoestopista galàctic” (llibre, programa de ràdio i sèrie de televisió de la BBC i llargmetratge).
"El problema no era que la resposta a una pregunta tan complexa fos tan senzilla, deia el superordinador del futur, el problema és que no entenem prou bé la pregunta"
El llibre comença amb l’extinció de l’espècie humana per un tema que no ve al cas. Si no us creieu l’esmentada resposta sempre li podeu fer la pregunta a Google. Comprovareu com us respon 42. El problema no era que la resposta a una pregunta tan complexa fos tan senzilla, deia el superordinador del futur, el problema és que no entenem prou bé la pregunta. Aquí, al VIA Empresa ens la continuarem fent per molts anys fins a que arribem a entendre-la o fins que arribem al futur.