Aquest dimarts, la baralla de Glovo amb la justícia arribarà al seu punt àlgid: el CEO de la companyia, Oscar Pierre, s'asseurà a declarar com a investigat davant d'un jutge. L'empresa de delivery que va fundar el 2014 està acusada d'obligar els seus repartidors (riders) a treballar com a falsos autònoms, una pràctica il·legal a l'Estat i que sempre ha mantingut Glovo sota l'ombra de la sospita. No ha sigut fins aquest dilluns que la firma ha renunciat al seu model de negoci fundacional i ha anunciat que els seus glovers (així denominen als seus repartidors) deixaran de ser autònoms i s'incorporaran com a treballadors. Es tracta d'un cop d'efecte abans de la declaració de Pierre, però alhora un moviment tardà: en aquest procés judicial, les multes que afronta Glovo podrien enfilar-se fins als 430 milions d'euros.
El 25 de setembre de 2020, el Tribunal Suprem va reconèixer en una sentència que existia una relació laboral entre Glovo i els seus repartidors, fet que obligava l'empresa a contractar qualsevol persona que desenvolupés aquesta tasca. El 2021, l'empresa va fer un primer pas cap al nou model. Van contractar 2.000 repartidors, una xifra aparentment molt alta, però que en realitat només suposava el 20% del total de riders de què disposa Glovo.
L'any 2022, a l'Estat va entrar en vigor la Llei Rider, la qual obligava a totes les companyies del sector a contractar els seus repartidors i a abandonar el model dels autònoms promogut per Glovo. Des de llavors, la firma catalana ha rebut diversos requeriments per part dels inspectors laborals estatals. Totes aquestes advertències instaven la companyia de delivery a renunciar a la seva estructura laboral anterior, ja que suposava infringir la llei. Fins ahir, Glovo havia fet cas omís.
2024, mateix escenari: què ha canviat?
La Comissió Europea també està investigant un possible pacte de no-agressió entre Glovo i Delivery Hero entre 2018 i 2022 que podria constituir competència deslleial
Aquesta mateixa setmana, la seva filial espanyola ha denunciat Glovo per competència deslleial i li ha reclamat 295 milions d'euros per danys i perjudicis. Segons informes de Just Eat, la firma de Pierre s'hauria estalviat al voltant d'uns 645 milions d'euros amb el seu model d'autònoms.
A banda d'aquesta reclamació, la Comissió Europea (CE) també investiga les pràctiques de la firma catalana i de Delivery Hero -una altra gegant del servei de delivery a Europa- per suposadament haver compartit informació "sensible". De fet, Brussel·les va més enllà i sospita que existia un pacte de no-agressió entre el juliol de 2018 i el juliol de 2022 que acordava "no robar-se treballadors" i repartir-se mercats geogràfics. Tot plegat, a través d'una participació minoritària de Delivery Hero dins de Glovo abans de l'adquisició total de la companyia. En cas de confirmar-se l'acusació, aquesta podria constituir un nou incompliment de les normatives de competència. De moment, però, aquest és un cas paral·lel al del model laboral de la companyia i que estan estudiant els organismes reguladors europeus.
I ara, què?
Avui, la lluita de Glovo es troba als jutjats estatals arran del cas dels autònoms. Aquesta setmana, entitats rellevants com la Confederació General del Treball (CGT) s'han personat com a acusació en aquest procediment penal. En concret, el sindicat acusa Glovo d'haver desproveït "de les garanties i els drets que la normativa reserva a les persones treballadores en règim general de Seguretat Social", uns fets que podrien constituir un delicte castigat amb penes que fins a 6 anys de presó i fins a 12 mesos de multa.
A totes aquestes acusacions i preguntes s'enfronta Pierre. Es tracta d'un veritable punt d'inflexió en els 10 anys d'història de Glovo, en què les multes podrien oscil·lar entre 260 i 430 milions d'euros per incompliment de la normativa, a banda d'altres reclamacions que pugui fer la competència i d'investigacions paral·leles com la que ha obert Brussel·les.
Podrà Glovo mantenir el seu volum de negoci amb multes de centenars de milions d'euros i contractant tots els 'riders' que fins ara tenia com autònoms?
La pregunta que cal fer-se és: pot Glovo suportar totes aquestes sancions sense ressentir-se econòmicament? Especialment, si tenim en compte que, des d'aquesta setmana, el seu model laboral canviarà de dalt a baix i s'enfrontarà a un repte majúscul com és mantenir el volum de negoci que fins ara ha manegat. Ara, però, amb una estructura molt menys rendible, ja que ha de fer-se càrrec dels contractes dels treballadors.
La declaració de Pierre aquest dimarts suposarà la fi d'un camí cap a la normalització dels contractes laborals dels glovers, però alhora obrirà una etapa plagada d'incerteses a Glovo. Un moviment d'escac que amenaça amb la viabilitat de l'empresa de delivery més gran de tot l'estat espanyol.