Els poc més de dos mesos que van de 2022 ja han vist algunes de les operacionscorporatives més importants de la història dels videojocs. Els principals players d'una indústria que es posiciona entre les branques de la producció cultural com la de majors valors, facturació i beneficis, ha dedicat a adquisicions corporatives un muntant superior 73.800 milions d'euros, amb una diferència abismal l'any més actiu de la història – i no ha acabat el primertrimestre. De fet, si s'observen les principals adquisicions, de les 15 operacions financeres més rellevants de la història de la indústria, 10 s'han produït en els darrers dos anys, des del 2020 i l'inici de la pandèmia. La tendència a la concentració sembla clara en una vertical productiva que mou milers de milions i que encara està lluny del seu sostre.
L'operació per un import més elevat de la història dels videojocs, tancada fa escasses setmanes, va significar un canvi en les proporcions mateixes del mercat; un desplaçament de l'estructura productiva del sector inimaginable fins llavors. La desnortada Activision Blizzard King, ofegada en les acusacions d'assetjament laboral i sexual de diverses treballadores i investigada per les autoritats nord-americanes, va ser adquirida per Microsoft Games, la vertical de videojocs de la companyia de BillGates encarregada de la gestió de la marca Xbox i el servei Game Pass, va invertir 69.000 milions de dòlars, uns 62.300 milions d'euros, en la companyia malauradament dirigida per Bobby Kotick. Amb aquesta compra, Microsoft es fa amb el control de franquícies històriques com CallofDuty, World of Warcraft o Overwatch – i amb la joia de la corona pel que fa a generació de facturació, CandyCrush.
L'any 2020, Microsoft va tancar la que, fins aquell moment, era la segona transacció més valuosa de la història del sector: l'adquisició de Bethesda – que ja en el moment es va considerar un shock sistèmic per a la indústria – per 6.800 milions d'euros. El clàssic developer i distribuïdor nord-americà va aportar al catàleg de la consola de Phil Spencer IPs que han marcat la història del videojoc triple A, com és el cas de Fallout o DOOM. Si es tira més enrere en la història de les operacions empresarials, la companyia de Gates també va protagonitzar una de les grans inversions de la dècada passada, amb la compra el 2014 de Mojang, la desenvolupadora responsable del ja històric Minecraft, per uns 2.270 milions d'euros.
Per la seva banda, el principal competidor en el mercat de consola de Microsoft, Sony, es va fer amb Bungie – una marca simbòlica pel seu rol en el desenvolupament d'una de les franquícies més importants de la marca Xbox, Halo – per uns 3.260 milions d'euros. Així, el gegant japonès va fer seu el control de la franquícia Destiny, un dels principals noms del model GaaS. Fora dels fabricants de consoles, la principal inversió en una empresa de videojocs va ser la compra l'any 2005 de Namco per part de Bandai, per poc més de 1.500 milions d'euros, el que la va convertir en la principal empresa de joguines del Japó i que ara li reporta els beneficis de franquícies com Dark Souls o els videojocs lligats a la marca DragonBall.
Jocs mòbil
Moltes de les compres més considerables de la història d'aquest mercat s'han concretat per empreses i marques especialitzades en els jocs mòbil. La més valuosa ha estat l'adquisició enguany de Zynga per part de Take Two Interactive. La desenvolupadora responsable de l'èxit en facturació i microtransaccions Farmville va suposar una inversió d'uns 11.500 milions d'euros. Al seu torn, anys abans de ser adquirida per Microsoft, Activision Blizzard va invertir uns 5.500 milions d'euros en la compra de King, la productora darrere de l'abans esmentat Candy Crush.
També cal destacar les compres de la xinesa Tencent, propietària del que actualment és el videojoc més jugat del planeta, League of Legends, de la companyia nord-americana Riot Games. Una de les adquisicions més rellevants de la segona meitat de la passada dècada va ser la compra de la finlandesa Supercell, encarregada del desenvolupament i la distribució del conegut joc d'estratègia mòbil Clash of Clans. Tencent també va protagonitzar el 2020 i el 2021 les compres de Le You i Sumo Group, per poc més de 1.000 milions de dòlars per operació. La clàssica Electronic Arts també compta amb algunes de les intervencions sobre el mercat més rellevants de la darrera dècada, amb dues compres el 2021: la de Glu, per uns 2.000 milions d'euros, i la de Playdemic, que va superar els 1.000 MEUR.
Es poden destacar, fins i tot, compres efectuades per empreses no necessàriament ocupades pel món dels videojocs, o com a mínim no com a core business. L'any 2014, Facebook – ara Meta – es va fer amb l'empresa de realitat virtual Oculus, per adquirir el seu dispositiu per jugar en realitat virtual, per una mica més de 1.800 milions d'euros; mentre que ByteDance, l'empresa xinesa propietària de TikTok, va comprar l'any 2021 la desenvolupadora mòbil Moonton, i amb ella la seva IP Mobile Legends, un MOBA per a dispositius mòbils, per 3.630 milions d'euros.