“Per què els cors de llaminadura han de ser de préssec i els gats de pegadolça?”. Aquesta és una d’aquelles preguntes que el 99% de la població no es planteja. La majoria, simplement, es menja el dolç sense donar-hi més voltes. Entre l’1% restant hi ha la biotecnòloga, reconvertida a emprenedora, Anna Ubach. I d’aquestes preguntes sorgeixen les grans idees que en ocasions acaben esdevenint negocis.
Ubach també es va preguntar per què els seus fills havien de menjar les llaminadures industrials, plenes de conservants i colorants. I de tots aquestes qüestions es va anar cuinant, a foc lent, el que avui és GumiAnoles, una empresa fabricant de dolços capaç de fer varietats amb tot tipus de gustos i formes amb només quatre ingredients: sucre biològic, aigua, gelatina i la fruita escollida.
De moment, el negoci creix amb repartiment igual de les vendes entre les fires de productes artesanals i els grans encàrrecs d’empreses, que veuen en les llaminadures una opció promocional diferent, cridanera i personalitzada. L’objectiu d’Ubach, però, és que el pes dels encàrrecs creixi. “Les fires són una bona eina per donar-se a conèixer i mostrar la varietat de sabors i formes que podem fer, però són irregulars. En canvi, les comandes per a marques permeten treballar amb volums més alts amb la garantia que els vendràs, fer productes personalitzats i, així, donar més estabilitat al negoci”.
Anna Ubach, creadora de GumiAnoles | Cedida
Una sortida professional inesperada
Amb tres anys i mig a l’esquena, GumiAnoles segueix un ritme de creixement sostingut, doblant facturació cada any i preveu accions de màrqueting i posicionament que li permetin fer un salt tant en producció com en distribució de les llaminadures. Però la història de l’empresa no parteix d’un pla traçat a consciència per la seva fundadora.
El cas d’Anna Ubach és l’exemple de l’emprenedoria per necessitat. Biotecnòloga de professió, l’ara empresària es va quedar a l’atur l’any 2012, just quan semblava que la companyia en la que treballava era immune a la crisi. Podria haver optat per la via que han pres tants altres i marxar a l’estranger, però la seva situació familiar li impedia. La solució la va trobar a l’escola dels seus fills.
“Al col·legi celebrem cada any la Festa de la cuina, i jo m’encarrego d’ensenyar als nens la part tècnica: per què s’infla el pa, com donar gust a les llaminadures... Al final vaig ajudar la meva filla gran a fer llaminadures i, d’aquella experiència, van sortir molts encàrrecs”. Després d’unes sessions amb la Cambra de Terrassa per analitzar la viabilitat del projecte, Ubach va adequar la cuina de casa seva per complir amb tots els requeriments de sanitat i iniciar la seva aventura empresarial.
Un procés científic
Pot semblar que el passat com a biotecnòloga d’Ubach té poc a veure amb la seva nova trajectòria empresarial, però l’emprenedora assegura que els seus coneixements són de gran utilitat. “Primer, per no enverinar ningú”, fa broma. Les aplicacions de la ciència en la cuina de les seves llaminadures van més enllà. “Segueixo un rigor metòdic pel desenvolupament de noves receptes i això m’ajuda a crear nous sabors i textures que van més enllà de la fruita i a respondre a les necessitats dels clients amb restriccions a la seva dieta”.
Perquè aquestes són dues de les característiques més importants de GomiAnoles: l’oferta de llaminadures adaptades a tot tipus d’opcions alimentàries i la creació de gustos impossibles de veure en els dolços industrials.
En els darrers mesos, l’empresa ha desenvolupat productes sense sucre, aptes per celíacs i per diabètics, i al seu catàleg hi podem trobar varietats d’oli, gintònic, vi o cava. Sempre elaborats amb productes de proximitat. “Sempre hi ha dues reaccions, els més escèptics i els que s’hi llancen a tastar-ho. El més important és que ens diferenciem amb un producte peculiar i molt més saludable que les opcions industrials”.