L’ampliació frustrada de l’aeroport de Barcelona no és l’única gran obra al calaix d’Aena. L’ens té previst destinar 312,6 milions d’euros els propers cinc anys a remodelar Son Sant Joan, l’aeroport de Palma. És la tercera infraestructura de l’empresa pública que més inversió recull de tot l’Estat -per darrere Madrid i Barcelona- i, tot i que les dimensions són molt més discretes que les del Prat, també causa polèmica. Mentre que el director de Son Sant Joan, Tomás Melgar, assegura que no s’augmentarà la capacitat de l’aeroport, grups ecologistes consideren els plans d’Aena una “ampliació encoberta”.
En concret, aquests 312,6 milions -el 13,9% del pressupost total d’Aena per al proper quinquenni- s’han de destinar a nou actuacions, algunes de les quals ja estan licitades i d’altres, encara pendents. De fet, el DORA (Document de Regulació Aeroportuària) encara no està aprovat. És el Consell de Ministres -ja que l’accionista majoritari d’Aena és l’Estat, amb un 51% del capital- qui ha de donar llum verda a l’esborrany que estableix el camí que seguirà la companyia durant els propers cinc anys. Aquest és el segon document que s’elabora i tindrà validesa entre el 2022 i el 2026. Segons Melgar, es votarà “les properes setmanes”; el president del grup ecologista GOB, Amadeu Corbera, assegura que serà el 30 de setembre.
La polèmica rau en si les remodelacions que es preveuen al DORA suposaran una ampliació real o no de la capacitat de l’aeroport de Palma. “No es preveu que s’allarguin les pistes ni augmenti el volum de les instal·lacions, però sí un increment dels passatgers”, assegura Corbera. El president del GOB explica que l’any 2019 -el darrer en condicions de normalitat abans de la pandèmia- es va marcar un rècord històric de persones que van passar per Son Sant Joan: 29,7 milions. “Aena vol que sigui el nombre habitual; voler que un màxim històric sigui habitual és terrible”, considera.
Tomás Melgar, director de l'aeroport de Palma: "No està previst que augmenti el nombre d'operacions per hora; ara bé, el trànsit que hi haurà no depèn de l'aeroport, sinó de la gent que vulgui venir"
Per la seva banda, el director de l’aeroport assegura que les obres previstes “no incrementaran la capacitat, però sí la qualitat”. Melgar defensa que les instal·lacions tenen 25 anys i que necessiten un rentat de cara. Entre les actuacions concretes que hi destaca hi ha, per exemple, instal·lar més passarel·les per pujar als avions. “No està previst que augmenti el nombre d’operacions per hora; ara bé, el trànsit que hi haurà no depèn de l’aeroport, sinó de la gent que vulgui venir”, afegeix. Aquesta capacitat en nombre de vols per hora és actualment de 33 moviments d’arribada i 33 de sortida, un total de 66: més d’un avió per minut. Però Melgar recorda que aquest és el màxim: “No sempre s’utilitza tota la capacitat”.
Recuperació de passatgers
El que sí que inclou el DORA és una previsió del nombre de passatgers que passaran per cada aeroport de l’Estat que gestiona Aena. En el cas del de Palma, la tendència serà créixer cada any fins a recuperar els 29 milions anteriors a la covid-19 l'any 2026, com s’observa al següent gràfic.
El director de Son Sant Joan situa la recuperació “d’aquí tres o quatre anys”, coincidint amb les xifres que apareixen a l’esborrany del DORA. Aquest estiu passat, ja es van recuperar els nivells del 2019 pel que fa a visitants de la resta de l’Estat espanyol, però els mercats principals de les Illes Balears -Alemanya i el Regne Unit- encara es troben en un 55% i un 40% del que era habitual, respectivament. D’aquestes previsions de recuperació és del que es queixa el GOB, que va organitzar una concentració el 19 de setembre coincidint amb la manifestació a Barcelona contra l’ampliació de l’aeroport del Prat.
“Si hi ha més passarel·les, hi podrà haver més avions aparcats”, raona Corbera, “i tenir més avions no és sostenible; Mallorca està saturada, no hi caben més passatgers”. Un altre dels arguments del GOB per rebutjar aquest creixement sense límits és que “l’augment de viatgers no s’ha traduït en un volum de negoci més alt proporcionalment”. Alguns diputats s'han pronunciat en consonància amb el GOB. És el cas de Josep Ferrà (Més per Mallorca), portaveu de la comissió de Transports del Parlament, que inclou en el que veu com una "ampliació desproporcionada" les obres de l'anterior DORA (2017-2021) que s'estan acabant d'executar a l'aeroport. Tant Ferrà com el GOB avisen que l'avaluació ambiental que es contempla per fer totes aquestes actuacions data dels anys 90 i que, per tant, està desactualitzada.
Amadeu Corbera, president del GOB: "Són 29 milions de turistes que consumeixen aigua i energia, que generen residus, que lloguen cotxes... Mallorca és una illa i té un espai molt limitat"
També s’ha mostrat contrari a ampliar l’aeroport el Parlament de les Illes Balears. L’estiu del 2020, el ple va aprovar una proposició no de llei per rebutjar un increment de la capacitat actual. Els partits Més per Mallorca, Unides Podem i PSIB-PSOE van ser els impulsors de la votació i van comptar amb el suport del grup mixt i el PI; Ciutadans, PP i Vox hi van votar en contra, és a dir, són favorables a una ampliació. Però el govern autonòmic no hi té poder de decisió: les competències són exclusives d'Aena i el Govern central. "El Govern hi té a dir però no a fer; creiem que ha de sortir a dir que no interessa una ampliació", segons Corbera.
Les nou obres previstes
L'obra a la qual es destinarà una part major del pressupost és la que apareix al nou DORA com "remodelació àrea terminal" -sense més concreció-, que costarà 120,11 milions d'euros. També destaquen la "millora de la seguretat de les persones i instal·lacions", amb una partida de 79,81 milions, i les "inversions de suport i reposició", amb 48,87 milions assignats. Amb menor pes, també hi haurà un "increment de la seguretat operacional" dotat amb 33,12 milions d'euros i 18,06 milions per a "sostenibilitat mediambiental". La resta de les nou actuacions previstes són: el desenvolupament i millora de les ajudes a la navegació (2,22 milions), el desenvolupament i millora dels sistemes d’informació i comunicacions (3,94 milions), la innovació per a millora de processos (3,05 milions) i la renovació i millora dels sistemes elèctrics (3,44 milions).
Si bé no hi ha una Ricarda mallorquina que desaparegui amb els plans de remodelació d’Aena, els motius de fons de les protestes dels grups ecologistes liderats pel GOB són igualment mediambientals: “Són 29 milions de turistes que consumeixen aigua i energia, que generen residus, que lloguen cotxes... Mallorca és una illa i té un espai molt limitat”.