26
d'Abril
de
2017
Act.
26
d'Abril
de
2017
Modelar i elaborar una tràquea de silicona, però adaptada al pacient i a través de la tecnologia 3D és una realitat. Això és el que fa Tractivus, una spin off de l'Institut Químic de Sarrià i de l'IDIBELL-Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge que pretén solucionar les principals complicacions que generen aquests implants en el sector mèdic.
La idea neix de la tesi doctoral d'en Joan Gilabert, actual CEO de la companyia, que el 2015 va donar forma als seus estudis i va crear l'empresa. "Actualment estem treballant amb els prototips i fent proves", assegura a VIA Empresa, "però l'objectiu és sortir al mercat en un termini màxim de dos anys". A l'equip hi treballen quatre enginyers a temps complet i compten amb una de desena de socis que avalen i ajuden a desenvolupar el projecte.
Equip de Tractivus. Cedida
Una pròtesi traqueal millorada
Una pròtesi convencional està feta amb silicona i té forma cilíndrica; una de Tractivus, tot i que comparteix estar feta del mateix material, incorpora unes propietats antibacterianes i una forma que s'adapta millor al pacient. "El problema de les intervencions fins ara és que no s'adaptaven a l'anatomia del pacient i gairebé totes s'infectaven. Nosaltres reduïm el perill d'infecció i creem un dispositiu mèdic personalitzat amb la indústria 3D", assenyala Gilabert.
Com que la base del dispositiu no difereix del que ja hi ha al mercat, la seva arribada serà més ràpida que no pas si s'hagués d'utilitzar un nou component o s'hagués fet una modificació íntegra de la pròtesi. "Ens estalviem una part important de regulació, que és un camí complicat de gestionar", comenta el CEO. Afegeix que estan parlant amb possibles partners per traslladar la base de la tecnologia a altres aplicacions com els catèters per crear nous dispositius amb recobriment antimicrobià i de més fàcil adaptació.
Tràquea en 3D feta per la startup. Cedida
Actualment estan fent els primers assajos in vivo, els quals seran determinants per a la següent fase de tests a Catalunya i a Sao Paulo, on participen en un projecte d'investigació mèdica.
Una emprenedoria costosa
Des del seu naixement, la spin off s'ha finançat amb recursos propis i amb una de les ajudes Neotec del Ministeri d'Economia. Una quantia, segons Gilabert, suficient fins al moment: "Hem pogut desenvolupar els prototips i fer algunes proves, però segurament haurem de pensar en alguna ronda d'inversió".
Si una cosa destaca de l'emprenedoria en el camp mèdic, aquesta és el cost de la recerca i les proves. "Els materials, la fabricació, el material per a les proves... tot té un cost molt elevat que no sempre es pot assumir", afirma sobre el context. Una situació que empeny les empreses de nova creació a buscar finançament i tecnologia en països capdavanters com els Estats Units o Alemanya. "Allà és més fàcil trobar recursos i inversors", assegura Gilabert, "aquí no podríem aconseguir un milió d'euros en un any amb family, fools and friends; allà, sí".
Desmenteix, però, que "la fugida" sigui per motius de talent: "Aquí tenim potencial i ens en sobra, ens ho hem de creure més. Cada cop hi ha més ajudes estatals i catalanes, cosa que ajuda, però ens cal més capacitat per captar diners per fer que el talent es desenvolupi aquí". I aquí és on entren en joc premis com el Bioemprendedor XXI, on Tractivus va ser finalista el 2014, perquè afirma que reconeixen la feina feta i faciliten donar a conèixer projectes innovadors.
La idea neix de la tesi doctoral d'en Joan Gilabert, actual CEO de la companyia, que el 2015 va donar forma als seus estudis i va crear l'empresa. "Actualment estem treballant amb els prototips i fent proves", assegura a VIA Empresa, "però l'objectiu és sortir al mercat en un termini màxim de dos anys". A l'equip hi treballen quatre enginyers a temps complet i compten amb una de desena de socis que avalen i ajuden a desenvolupar el projecte.
Equip de Tractivus. Cedida
Una pròtesi traqueal millorada
Una pròtesi convencional està feta amb silicona i té forma cilíndrica; una de Tractivus, tot i que comparteix estar feta del mateix material, incorpora unes propietats antibacterianes i una forma que s'adapta millor al pacient. "El problema de les intervencions fins ara és que no s'adaptaven a l'anatomia del pacient i gairebé totes s'infectaven. Nosaltres reduïm el perill d'infecció i creem un dispositiu mèdic personalitzat amb la indústria 3D", assenyala Gilabert.
Com que la base del dispositiu no difereix del que ja hi ha al mercat, la seva arribada serà més ràpida que no pas si s'hagués d'utilitzar un nou component o s'hagués fet una modificació íntegra de la pròtesi. "Ens estalviem una part important de regulació, que és un camí complicat de gestionar", comenta el CEO. Afegeix que estan parlant amb possibles partners per traslladar la base de la tecnologia a altres aplicacions com els catèters per crear nous dispositius amb recobriment antimicrobià i de més fàcil adaptació.
Tràquea en 3D feta per la startup. Cedida
Actualment estan fent els primers assajos in vivo, els quals seran determinants per a la següent fase de tests a Catalunya i a Sao Paulo, on participen en un projecte d'investigació mèdica.
Una emprenedoria costosa
Des del seu naixement, la spin off s'ha finançat amb recursos propis i amb una de les ajudes Neotec del Ministeri d'Economia. Una quantia, segons Gilabert, suficient fins al moment: "Hem pogut desenvolupar els prototips i fer algunes proves, però segurament haurem de pensar en alguna ronda d'inversió".
Si una cosa destaca de l'emprenedoria en el camp mèdic, aquesta és el cost de la recerca i les proves. "Els materials, la fabricació, el material per a les proves... tot té un cost molt elevat que no sempre es pot assumir", afirma sobre el context. Una situació que empeny les empreses de nova creació a buscar finançament i tecnologia en països capdavanters com els Estats Units o Alemanya. "Allà és més fàcil trobar recursos i inversors", assegura Gilabert, "aquí no podríem aconseguir un milió d'euros en un any amb family, fools and friends; allà, sí".
Desmenteix, però, que "la fugida" sigui per motius de talent: "Aquí tenim potencial i ens en sobra, ens ho hem de creure més. Cada cop hi ha més ajudes estatals i catalanes, cosa que ajuda, però ens cal més capacitat per captar diners per fer que el talent es desenvolupi aquí". I aquí és on entren en joc premis com el Bioemprendedor XXI, on Tractivus va ser finalista el 2014, perquè afirma que reconeixen la feina feta i faciliten donar a conèixer projectes innovadors.