10 consells per triar universitat

Durant el curs passat es van impartir a l’Estat espanyol 2.781 graus, 3.772 màsters i 1.105 doctorats repartits entre més d’un miler de facultats, segons dades provisionals del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. L’excés d’oferta pot arribar a ser un problema per als alumnes de l’Estat que ingressen per primer cop a un grau i, per tant, s’han de decidir per una universitat -l’any passat en van ser més de 340.000. Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus, que tindrà lloc el 16 i 17 de març a la Fira de Barcelona, ha de servir per a orientar els universitaris en els estudis de grau, postgrau i màster. La Universitat Oberta de Catalunya dóna alguns consells per a fer una bona tria.

1. Què vull?, per a què serveixo?, i què puc fer? En aquest ordre són les tres preguntes bàsiques que l’estudiant s’hauria de fer abans de decantar-se per uns estudis i una universitat. Seguir la vocació, deixant de banda l’alta o baixa ocupabilitat, detectar els punts forts, sigui amb l’ajuda de professors que orientin l’estudiant o amb els recursos que posen a l’abast institucions o administracions públiques —per exemple webs com Educaweb, que donen recursos per a fer un autodiagnòstic per a descobrir les pròpies capacitats i ser conscient de les notes de tall-, ajudaran el futur universitari a decantar-se per uns estudis o una facultat.
2. Els rànquings i les classificacions no són el millor aliat a l'hora de triar universitat. Les britàniques i nord-americanes més cares i elitistes encapçalen la majoria de llistats de les millors universitats com el Times Higher Education, el Shangai Ranking o el QS. Però aquestes llistes valoren més el prestigi i impacte social de la institució que no pas la docència o la metodologia, que és el que en el fons interessa a la majoria de futurs universitaris.
3. Estudiar a l’estranger? El coneixement profund d’un segon idioma és molt valorat pel mercat laboral, però per això no cal anar a estudiar quatre anys a l’estranger. Fer un grau, postgrau o màster fora del país és a l’abast de molt poques butxaques. Universitats que fomentin intercanvis a l’estranger o pràctiques en empreses d’arreu del món ajudaran l’estudiant a internacionalitzar-se i adquirir coneixements d’una segona llengua sense haver-se d’hipotecar tant.
4. Universitats flexibles. Si l’estudiant treballa o té càrregues familiars, altres obligacions o compromisos, el fet que les universitats permetin seguir els estudis de manera semipresencial, a distància o en línia és un valor afegit.
5. Dobles titulacions, un perfil a l’alça. Cada cop més, el mercat demana professionals que tinguin una doble titulació: per exemple, Dret i ADE o Economia i Enginyeria. Els estudiants que optin per aquests dobles graus han de ser conscients que els estudis se’ls allargaran un parell d’anys; per tant, han de tenir clara la decisió. Si hi ha dubtes, el que és millor és fer un grau i després complementar els estudis amb un altre grau o un màster, o un postgrau.
6. Com més nivell educatiu, més inserció laboral. El 90,5% dels qui han fet un doctorat tenen feina i el 84,2% dels qui han cursat un màster també, segons dades del primer trimestre del 2017 de l’Enquesta de Població Activa recollides en l’estudiLa inserció laboral dels doctors i doctores de les universitats catalanes, de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Un 82% dels estudiants de grau també aconsegueixen feina. Segons l’OCDE, la diferència d’atur entre el nivell educatiu més alt (doctorat) i el més baix (educació primària) a l’Estat espanyol és de 28 punts percentuals, mentre que al conjunt de l’OCDE és de 7 punts de mitjana. Espanya  és entre els països de l’OCDE on la diferència és més accentuada.
7. Programes de col·laboració amb empreses. Amb quines empreses o institucions tenen conveni les universitats? Faciliten la inserció laboral? Promouen els intercanvis internacionals? Són algunes de les preguntes que s’haurien de fer els futurs universitaris. No és cap secret que el que vol un estudiant és treballar i trobar feina com més aviat millor, de manera que, si la universitat el pot ajudar en aquest primer pas, és un punt a favor.
8. Una alta ocupació avui pot ser atur demà. El panorama laboral és molt canviant i els graus que avui dia poden tenir una taxa d’ocupació més alta poden no tenir-la d’aquí a cinc o deu anys. Per exemple, els titulats que l’any 2014 tenien majors taxes d’ocupabilitat van estudiar Enginyeria Electrònica, Medicina, Enginyeria Automàtica i Electrònica Industrial, Enginyeria Aeronàutica, Naval i Oceànica. Per contra, els titulats amb pitjors ocupacions van fer Filologia Francesa, Filologia Àrab, Història de l’Art, Ciències del Mar i la diplomatura de Navegació Marítima, segons recull la primera Encuesta de inserción laboral de titulados universitarios de l’INE. Un exemple d’aquest món canviant és Arquitectura, que en anys del boom immobiliari tenia un alt percentatge d’ocupació, el qual va caure en picat amb l’esclat de la bombolla i la crisi econòmica.
9. Universitat pública o privada? No sempre l’opció privada és la més bona. El darrer estudi QS, que mesura el pes de les facultats en la classificació de les millors universitats del món per àrees, situa 11 facultats espanyoles entre les 50 més importants de la seva matèria. D’aquestes, 8 són públiques.
10. Models educatius innovadors. Fins fa pocs anys, la manera d’ensenyar que tenien les universitats no les diferenciava gaire les unes de les altres. Ara hi ha facultats que intenten fer propostes innovadores i motivadores per a l’estudiant, amb un alt percentatge d’aplicació pràctica en contextos reals o bé simulats.