Entre totes les prediccions que afecten el futur de la humanitat, n’hi ha una d’especialment sucosa: “El cost de vida serà tan barat que no haurem de treballar”. Un escenari temptador, com a mínim, per a gran part de la força laboral i que canviaria el significat de les nostres vides: aquesta predicció es tradueix en una espècie humana econòmicament milionària? Si no ens cal treballar, serà obligatori anar a l’escola? Com s’educarà la humanitat? Si bé la realitat és que, actualment, ens trobem enmig d’un debat protagonitzat per la jornada de les 37 hores i mitja, quedaria menys d’una dècada perquè aquest pronòstic, del qual n’és autora la mateixa persona que va predir l’auge d’Internet el 1993, es materialitzi.
L'empresari nord-americà Marc Andreessen assegura que el 2034 “els horaris de 9 a 17 hores deixaran d’existir”: “El cost de generar una imatge amb intel·ligència artificial davant del cost de contractar un artista humà passa de tenir un cost de 1.000 dòlars a uns escassos cèntims. I passa exactament el mateix amb la redacció d’un escrit legal o d’un diagnòstic mèdic”, diu Andreessen. Ben és cert que el teixit empresarial, de mica en mica, cedeix determinades tasques a la IA a mesura que la coneix; d’aquí que la feina deixi d’existir, però, hi ha tot un salt. Per què ens hauríem de creure la predicció del senyor Andreessen?
Marc Andressen, "l'home que escriu el futur"
En primer lloc, val a dir que, com a pitonís, Andreessen es podria guanyar la vida: el 1993 va predir l’auge d’Internet i cocrear el primer navegador web, Mosaic. Un any més tard va fundar Netscape, l’empresa de programari que va donar lloc al navegador web Netscape Navigator, i l’any 2009 va cofundar Andreessen Horowitz, la firma de capital risc que ha donat suport a nombroses empreses tecnològiques, entre les quals es troben Roblox, Coinbase, Facebook, Pinterest, Lyft o Airbnb.
Marc Andreessen va apostar per projectes d’economia compartida -com el cas de Lyft i Airbnb- i per les xarxes socials -com Facebook i Pinterest-, moments abans que aquestes dues tinguessin un paper rellevant en la societat. Per aquest motiu se’l coneix com “l’home que escriu el futur”, i, les seves prediccions no passen mai desapercebudes; de fet, es preveu que l’empresari nord-americà continuï escrivint el futur, ja que està convençut de la transformació que significarà la intel·ligència artificial des de molt abans que el ChatGPT veiés la llum.
Andreessen: “El cost de generar una imatge amb intel·ligència artificial davant del cost de contractar un artista humà passa de tenir un cost de 1.000 dòlars a uns escassos cèntims"
“Si tot és més econòmic, podràs estalviar més diners i gastar-los en altres aspectes de la teva vida. I si tot allò que abans costava 1.000 dòlars passa a ser molt barat... la quantitat d’hores que necessites treballar caurà”, assegura Andreessen. Malgrat que manquen 9 anys i escaig per l’escenari que planteja Andreessen, ara per ara, el cost de vida actual demana una font recurrent d’ingressos -cada vegada més elevada per fer front a les conseqüències derivades dels darrers conflictes geopolítics-, però també demana cervells humans darrere de les empreses que permeten l’avenç del planeta.
Ara bé, un clar exemple de com la intel·ligència artificial redueix costos s’aprecia en el mercat dels centres d’atenció telefònica: si bé el 2022 aquest mercat estava xifrat en 461.000 milions de dòlars, es preveu que el 2030 hagi evolucionat al mercat de programari d'atenció al client, en què la despesa de les empreses no superarà els 58.000 bilions; una reducció de gairebé vuit vegades. I un clar exemple de com el teixit empresarial s’emmotlla a la intel·ligència artificial.
La vertadera riquesa de les idees
El mateix succeirà en la resta de sectors: “Cada científic tindrà un assistent, col·laborador o soci d’intel·ligència artificial que ampliarà considerablement el seu àmbit de recerca i assoliment científic; cada artista, enginyer, empresari, cuidador o doctor tindrà el mateix en la seva feina”, diu Andreessen, qui prediu que aquesta aparició d’assistents també arribarà a les edats més joves, on els més petits també tindran un “tutor d’intel·ligència artificial” que serà “infinitament més pacient, compassiu, coneixedor i útil”: “La intel·ligència artificial maximitzarà el potencial dels infants”. Però aquest, segons Andreessen, no serà el principal canvi que viurà el planeta.
La IA també reduirà dràsticament el valor més preuat per als humans: el temps. “Els artistes, potenciats per la intel·ligència artificial, tindran la capacitat de materialitzar les seves idees més de pressa que mai”, explica Andreessen. I no només els artistes; l’accessibilitat de la IA generativa donarà lloc a un món “ple de creadors”: “Qualsevol persona pot crear en línia; només necessita els seus pensaments i un portàtil”. I és que, és aquí, entre els pensaments nascuts de la intel·ligència natural i l’accessibilitat de la tecnologia on Andreessen assegura que es troba la riquesa, tan perseguida per la raça humana: “La riquesa serà per als que tinguin les millors idees, no per als que treballin més”.