Albert d'Anta, enginyer de telecomunicacions, és el director d'operacions del CBCat, el Centre de Blockchain de Catalunya, un organisme nascut l'any 2020 amb l'objectiu de promoure l'adopció d'aquesta tecnologia a les institucions i empreses catalanes. Abanderada per les monedes bitcoins, però desconeguda encara per molts, la blockchain (cadena de blocs) és considerada pels dirigents de la política digital catalana com una tecnologia "estratègica i d'alt valor afegit". El motiu? Podria desblocar molts dels problemes de desconfiança que s'estan derivant del desplegament de moltes altres tecnologies, com la intel·ligència artificial.
D'Anta ens rep a la Cambra de Comerç de Barcelona que, si bé no és la seva seu (establerta a Girona), ha sigut la principal impulsora d'aquest organisme, juntament amb la Generalitat de Catalunya.
Per aquells que encara no ho entenen (o entenem): què és la blockchain?
La definició més senzilla és que és una base de dades descentralitzada. Normalment, les bases de dades són eines tecnològiques per guardar informació estructurada. Aquesta base de dades normalment pertany a una organització o empresa que, com a administrador, la pot modificar les vegades que vulgui, perquè té el domini.
La cadena de blocs, en ser descentralitzada entre diferents institucions, empreses o persones que no es coneixen entre elles, fa que qualsevol canvi que es faci en la base de dades hagi de passar pel consens de tots o de la majoria d'ells, en funció de les regles que s'estableixin. Això fa que la informació sigui transparent i immutable.
Com la Viquipèdia, on tothom pot veure les edicions que s'han fet?
Sí, però a la Viquipèdia hi ha una jerarquia. I amb la blockchain la informació està validada per tota la comunitat.
Quines aplicacions té?
La primera de totes, la més coneguda, és el bitcoin. De fet, neixen de la mà. I el que demostra bitcoin és que és possible transferir un valor -en aquest cas un valor econòmic- entre dues parts que no es coneixen i on, a priori, no hi ha confiança, i fer-ho de manera descentralitzada.
"El bitcoin no és un frau i tampoc és piramidal"
Quan fem una transferència, a través d'un banc, dues persones estem dipositant la confiança en les nostres respectives entitats bancàries. Doncs bitcoin et permet fer-ho de manera segura i sense intermediaris. No hi ha cap entitat central que aporti aquesta capa de confiança, sinó que la confiança l'aporta aquesta tecnologia.
El bitcoin, però, ha tingut també molts detractors, per la volatilitat, l'especulació...
De volatilitat en té molta, sí. Però hi ha gent que diu que el bitcoin és un frau piramidal, i realment no és un frau i tampoc és piramidal. El bitcoin és una proposta de confiança en una moneda que funciona i que demostra que aquesta tecnologia -la blockchain- és forta, robusta, fiable i transparent, i a uns nivells altíssims. Ara bé, quan la gent veu que funciona, en compra, i això ha provocat especulació.
Però l'especulació que hi ha darrere va més enllà de la tecnologia. És com dir que, com al mercat immobiliari hi ha especulació, hem de prohibir la inversió en habitatge. Les criptomonedes són la part necessària de qualsevol cadena de blocs; són l'incentiu perquè funcioni.
I no s'hauria de regular?
S'ha de regular l'accés a aquests mercats? No sóc jo qui ho ha de dir. En qualsevol cas, és evident que quan jugues al món de la inversió, pots guanyar o pots perdre. Nosaltres no hi entrem al terreny de l'especulació. De fet, és una pràctica que depèn de les persones i la seva ambició.
De fet, el Centre de Blockchain de Catalunya treballa amb projectes que van més enllà del benefici financer o les criptomonedes. Agafem la part positiva de la tecnologia i mirem de traslladar-la a projectes amb impacte.
Quines altres aplicacions té, a més de les monedes bitcoin?
Les votacions digitals. Amb la tecnologia blockchain tu pots tenir la traçabilitat del teu vot amb la tranquil·litat que ningú més que tu pot saber el teu vot. Pots demostrar una dada mantenint altres dades ocultes, és a dir, el teu anonimat.
I no hi ha el perill que un furoner (hacker) ho desvetlli?
Si no han pogut hackejar ja un valor de 700.000 milions de dòlars, que és el total que s'ha invertit en bitcoins... és complicat que ho aconsegueixin. És una tecnologia robusta.
Quins altres usos té?
Serveix per a aplicacions d'identitat digital. Et permet identificar correctament amb qui estàs interactuant digitalment, sigui una empresa o una entitat.
També facilita el finançament col·lectiu de projectes. Per exemple, l'empresa EthicHub facilita micropréstecs per a agricultors productors de cafè, de Mèxic, Colòmbia o altres països, que no tenen accés al sistema bancari tradicional. I ho fa amb tecnologia blockchain, que els permet tenir inversors de tot el món, que inverteixen en les collites i després reben el benefici d'aquestes, amb total traçabilitat dels seus diners i de l'estat de la collita.
"Els avenços en la digitalització estan comportant riscos de frau o usurpació d'identitat, i la tecnologia blockchain pot aportar aquesta capa necessària de seguretat i confiança"
Amb quines tecnologies conjuga bé la blockchain?
És una tecnologia molt transversal. Ve a ser la màquina de vapor per a la revolució industrial perquè pot empoderar i enfortir la resta de tecnologies (intel·ligència artificial, la Internet de les coses (IoT), ciberseguretat, metavers...) aportant aquesta capa de confiança que necessiten per desplegar-se plenament. No podem obviar que els avenços en la digitalització estan comportant riscos de frau o usurpació d'identitat, i la tecnologia blockchain pot aportar aquesta capa necessària de seguretat i confiança.
Un exemple amb la intel·ligència artificial.
Un dels debats sobre els perills de la intel·ligència artificial és que no sabem d'on provenen totes les dades de l'aprenentatge. Doncs amb la blockchain podem fer una traçabilitat de l'origen d'aquesta informació. Després no sabrem la sortida, però sí d'on provenen les dades amb les quals ha après aquella intel·ligència artificial. O, també, amb la intel·ligència artificial de vegades no sabem si estem parlant amb un bot o una persona; doncs amb la identitat digital de la cadena de blocs ho pots demostrar.
Quins sectors estan més propers a aquesta tecnologia?
L'agroalimentari, la logística, el financer, l'energètic...
"En l'àmbit de la salut la blockchain és molt aplicable perquè permet compartir dades per fer estudis i alhora mantenir la privacitat"
Quins en podrien treure més profit i potser mostren més reticència?
Hi ha sectors on encara és incipient, però que seria molt útil, com l'immobiliari, per exemple. O el de la salut. En l'àmbit de la salut la blockchain és molt aplicable perquè permet compartir dades per fer estudis i alhora mantenir la privacitat.
Ja que comentes la salut, explica'ns el cas d'Obrir Girona, que va estar impulsat pel CBCat.
Amb el projecte d'Obrir Girona vam crear un sistema de certificacions durant la pandèmia de la covid-19, en un moment de grans restriccions, que validava si algú tenia baixa capacitat de contagiar el virus. I això permetia que les persones poguessin moure's i anar a restaurants o concerts. Amb el certificat només es demostrava que tenies poca capacitat de contagiar, però no deies ni qui eres, ni si t'havies vacunat o havies tingut la malaltia recentment. Només donaves el resultat amb un QR i la teva fotografia.
I qui validava aquesta informació?
Els farmacèutics. Ells validaven el test d'antígens o la vacunació.
Albert d'Anta, director d’Operacions del CBCat, el Centre de Blockchain de Catalunya | Mireia Comas
Per què vau escollir Girona per a la vostra seu?
El Centre de Blockchain de Catalunya el crea la Cambra de Comerç de Barcelona amb el suport de la Generalitat de Catalunya. I, aprofitant que és una tecnologia molt descentralitzada i veient que a Barcelona ja hi ha molts centres tecnològics, es decideix oferir la seu a diferents ciutats interessades. I l'Ajuntament de Girona, juntament amb la Universitat de Girona i la Cambra de Comerç, van fer una aposta clara per allotjar la seu.
Obrir Girona va ser el vostre primer projecte. Quins altres heu llançat en aquests tres anys?
Estem fent el pilotatge de Carboni Zero, un projecte per traçar la petjada de carboni a la indústria alimentària; per mesurar la petjada generada en tota la cadena de producció d'un bé alimentari, optimitzar els recursos per reduir-la i després redimir-la, comprant crèdits a projectes que absorbeixen carboni.
"Fa tres anys quan vam començar hi havia unes 80 empreses que desenvolupaven blockchain i ara en tenim localitzades 200"
En aquest projecte hi participen Llet Nostra, Bon Preu i Noel. Com pots traçar, per exemple, la petjada de carboni d'un tetrabric de llet?
Comences amb la vaca i tot allò que consumeix, des de la seva alimentació fins a la llum, l'aigua... i ho introdueixes a la base de dades. Després el transportista introdueix la càrrega, els kilòmetres del seu recorregut... A cada pas de la cadena de producció del producte s'afegeix informació amb evidències.
Com és el nostre ecosistema al voltant de la tecnologia blockchain?
Fa tres anys quan vam començar hi havia unes 80 empreses que desenvolupaven blockchain i ara en tenim localitzades 200. Tenim un ecosistema molt actiu i amb molt de talent. De fet, molts dels desenvolupadors d'Ethereum estaven a Barcelona. Aquí tenim grans eminències de blockchain com el Jordi Baylina o l'Albert Castellana. Tenim moltes empreses tecnològicament molt bones, però que encara són petites per afrontar grans projectes.
A Catalunya tenim aquest defecte empresarialment: preferim ser cap de ratolí que cua de lleó. Preferim una empresa pròpia, encara que sigui petita, que no compartir-la per poder accedir a projectes molt més grans. I el nostre objectiu, de fet, és dinamitzar aquest ecosistema per poder abordar projectes globals i més desafiants.
I, de fet, el fet que estigui aquí ubicat el Centre de Blockchain a Catalunya, també fa que sigui percebut com un país blockchain friendly.
"Catalunya és concebuda com un país blockchain friendly"
Quins països ocupen la pole position a escala mundial?
Mundialment, hi ha dos principals referents: a Europa, el municipi de Zug (Suïssa), amb un ecosistema molt especialitzat, on la majoria d'empreses de blockchain europees tenen ubicades la seva seu; i també Dubai, amb un ecosistema molt recolzat per l'administració pública. També destaquen els ecosistemes de Singapur i Estònia.
I on quedem nosaltres?
Estem ben posicionats. Pel talent i perquè tenim moltes empreses amb grans capacitats de desenvolupar blockchain, però ho hem d'aprofitar.