"Què hi diu la Viquipèdia?" Aquesta innocent pregunta ja fa 16 anys que ens acompanya, els mateixos que celebra com a aniversari aquest diumenge la popular enciclopèdia d'Internet, obra de milers de col·laboradors que hi aporten el seu granet de sorra. Un dels més actius és l'Àlex Hinojo (Barcelona, 1980), director de projectes d'Amical Wikimedia, l'organització que té per objectiu promoure la Viquipèdia perquè el màxim possible de coneixement humà estigui disponible lliurement en llengua catalana.
En quina situació es troba el català a la Viquipèdia?
Ara estem al voltant dels 530.000 articles. Vam ser la segona llengua a tenir projecte a la Viquipèdia, després de l'anglès. Tenim una comunitat d'entre 1.500 i 1.800 editors que mensualment fan algun tipus d'edició. Pel que fa al nombre d'articles, som a la 17a posició. Abans estàvem a la 13a, però fa un parell d'anys van sortir algunes "botopèdies", que fan articles d'una línia amb informació de bots.
Hi ha entre 1.500 i 1.800 viquipedistes. Tothom pot ser-ho? Què és necessari per ser un bon viquipedista?
Per editar la Viquipèdia només calen tres coses: temps, ganes i una font. La Viquipèdia és una síntesi del coneixement existent. Si vols ampliar un article sobre una empresa, per exemple, no pots anar al seu web. Has de buscar informació que hagi sortit a la premsa, si ha fet una ampliació de capital, etc. D'acord amb les informacions publicades, en pots fer un resum. Només cal donar-se d'alta, prémer el botó de modificar i començar a editar.
Per l'aniversari heu engegat la campanya #1lib1ref. En què consisteix?
Significa 'One Library, one reference'. Ara que es parla tant de la postveritat i de les fake news, amb la Viquipèdia no ens preocupem tant per la veracitat de la informació, sinó per la traçabilitat. Jo no et puc assumir que l'article de física quàntica que t'estic escrivint sigui cert, et dic que ho he tret d'aquest paper o d'aquesta publicació científica. Jo no et puc validar com a editor que allò és cert, t'estic dient que ho he agafat d'aquí, i com més fonts i més diverses tingui un article, més complet és. Com que volem que els articles tinguin com més referències millor, fem una crida perquè tots els bibliotecaris del món ens regalin una referència bibliogràfica. Que agafin qualsevol article i hi afegeixin una referència per ampliar-lo i donar-li qualitat. Ja ho vam començar l'any passat i per enguany ja s'hi han apuntat biblioteques de Catalunya, de Barcelona, universitàries, del País Valencià...
Escrivies fa poc que tothom et pregunta sempre si la Viquipèdia és fiable. Per què hi ha aquest dubte?
Primer perquè vam sortir en un moment on Internet no era el que és ara. Ara ja tenim assumit que quan anem a un restaurant busquem què en diuen els altres. La construcció de l'opinió en xarxa ara està molt més assumida, però fa 16 anys la Viquipèdia anava contra els poders establerts del coneixement: les grans enciclopèdies i l'acadèmia clàssica. Això va ser una amenaça social des del punt de vista acadèmic i es va criticar molt. Fins ara, la validesa d'una informació la donava el nom, el títol. Això ho diu Nature i ja està. Amb la Viquipèdia no ho diu Nature, ho diuen com més millor. Aquest és el canvi.
Està mal vist acadèmicament consultar la Viquipèdia?
Hi ha un estudi que vam publicar amb la UOC sobre l'ús que té entre el professorat que conclou que, a escala acadèmica, la Viquipèdia és com el porno: tothom la fa servir però ningú ho reconeix. Si tu ets un expert en un àmbit, els articles no t'agradaran. En canvi, si no en saps res, ja et va bé la informació que surt. És un bon lloc per consultar informació que no sigui del teu àmbit d'expertesa.
Com ha estat la relació amb les enciclopèdies tradicionals? La Viquipèdia s'ha carregat el seu negoci?
No ho sé, caldria preguntar-los-ho a ells. Hi ha una part, que és l'accés a la informació bàsica, que és com la premsa en general. Com sobreviviu? Si tot és gratis, o t'especialitzes o dónes un valor afegit. Els viquipedistes estem cobrint aquesta capa baixa, la informació genèrica de nivell Trivial Pursuit que tothom hauria de tenir, l'oferim de forma voluntària.
Sigui com sigui, tots acabem consultant la Viquipèdia. Què té que hagi generat aquest èxit?
La capacitat d'actualització. Com funcionen les coses a Internet? Quan esdevens un estàndard, com els webs que primer busquen el tràfic de gent i després ja buscaran el model econòmic. Si tens un lloc on saps que tens milers de persones que t'ho estan actualitzant, saps que allò estarà bé. Google és un cercador d'informació que t'ordena el caos d'Internet. La Viquipèdia és el mateix. T'ordena el caos en relació al coneixement. No hi aniràs a buscar un hotel, però sí per buscar una biografia quan mor algú. On ho mires això, si no és a la Viquipèdia?
En un món que s'ha fet individualista, la Viquipèdia va en sentit contrari...
Sí, hi ha una part d'Internet que les noves generacions ja han donat més per feta, que és que no tot és a la xarxa. Més enllà de les primeres espases de cada àmbit, no hi ha res. Hi ha molta informació per fer a Internet. És un model que econòmicament segur que no sortiria a compte. La Generalitat no farà una enciclopèdia en turc sobre cultura catalana perquè no t'ho pagarà ningú. En canvi, potser vas a la Viquipèdia en turc i tens 60.000 articles sobre cultura catalana.
Així doncs, com es manté econòmicament?
Un cop l'any apareix el banner que demana col·laboracions. Els autors són propietaris del projecte i una fundació gestiona els servidors legalment i tècnicament. Però els autors, que són la mà d'obra, ho donem gratis. I el cost de maquinària es cobreix amb la campanya de fundraising anual. Aquest any s'han recaptat uns 60 o 70 milions de dòlars. El 90% es destina al manteniment i la resta, a projectes educatius, formació a museus o biblioteques.
Justament, com transformeu la Viquipèdia en una eina didàctica?
Nosaltres sempre diem que la Viquipèdia és el millor lloc on començar una cerca i el pitjor on acabar-la. És una porta d'entrada al coneixement. Òbviament no em jugaria la casa per una cosa que diu la Viquipèdia, però per tenir una idea general d'un tema, sí. A escala educativa fem un projecte on els alumnes en lloc de llegir-la i copiar-la, hagin d'editar la Viquipèdia. Al capdavall, és com un treball clàssic d'escola. Has de buscar informació publicada, sintetitzar-la i publicar la font. En un treball d'escola es passa al professor i es queda en un paper. Però a la Viquipèdia tens un retorn social que tothom pot fer servir i, a més, si el teu treball està malament, tothom te'l corregeix. Això motiva més els alumnes i està funcionant molt bé, des de Primària fins a escala universitària.