Per què necessitem entendre la innovació d'una altra forma? Abans es planificava a anys vista, però actualment la forma d’evolucionar és reactiva. “Mira què ha fet aquesta empresa xinesa, mira aquesta companyia de Corea del Sud, ens hem d’afanyar”. Així ho ha plasmat Alfons Cornella, fundador d’Infonomia i de l’Institute of Next i com a consultor de grans empreses, que ha dirigit més de 120 projectes d’innovació en tot tipus d’organitzacions i que ho ha plasmat a la ponència Digitalitza’t a la seu de Foment del Treball.
Des d’un bon principi Cornella plasma les cinc recomanacions per innovar. En primer lloc, la innovació funciona millor quan busca resoldre un problema. En segona instància, respon a oportunitats i, seguidament, augmenta l'eficiència. El quart consell té a veure amb el component crític que aporta valor i, finalment, la innovació funciona millor quan és sistemàtica.
Per què volem innovar?
Moltes empreses comencen amb una cultura d'innovació a la companyia i, al cap d'un any, ja volen resultats. En realitat, el que volen és augmentar el compte de resultats i la facturació. Tanmateix, és important entendre que la innovació no servirà per sobreviure si un negoci no funciona. En canvi, innovar permet créixer i competir. I, sobretot, innovar per retenir talent. "La gent que és bona professionalment necessiten que el que estiguin fent tingui sentit", continua Cornella. I, sobretot: innovar per entrenar-se per al futur.
Cornella: “La qualitat ja no és un element de valor que marqui la diferència. La gent busca varietat, atractiu sensorial, cost reduït i alguna recompensa”
Un cas paradigmàtic d'innovació és el rellotge. Tots sabem que l’objecte serveix per mesurar el temps. En canvi, si vols un rellotge emocional, pots gastar-te milers d'euros per un rellotge Patek Philippe, que el pots guardar i fer arribar a les pròximes generacions. Des de l’organització ho saben perfectament i construeixen la proposta de valor i la innovació cap allà, amb emotivitat. A algunes persones els hi pots ensenyar i ni el coneixen; tanmateix, per algú pot significar veure la llum.
Quan el km 0 marca la diferència
El mateix succeeix amb una cadira de plàstic reciclada, ja que és un objecte, però segons el valor que hi donis, pot tenir molt més impacte als consumidors. Per exemple, segons Cornella, al barri de Brooklyn de Nova York es fan créixer verdures a les teulades. I molts dels novaiorquesos ho adquireixen, ja que volen productes casolans i de km 0, per convertir-se en la gran tendència. I a Catalunya succeeix de la mateixa forma perquè hi ha cadenes de supermercat espanyoles que ho està experimentant. Fins i tot passa amb el sabó de la dutxa a granel. Una part de la població considera de gran valor afegit que li estiguin proposant un element més sostenible. Et dóna l’autosatisfacció que estàs fent alguna cosa ben fet i t’augmenta l’esperança.
“La qualitat ja no és un element de valor que marqui la diferència, hauria de ser imprescindible. Els consumidors busquen varietat, atractiu sensorial, cost reduït i alguna recompensa”, apunta Cornell. “Amb una assegurança de cotxes demanes seguretat i reducció de costos com a gran valor”, destaca l’expert. “El mateix succeeix en una cafeteria que té bons croissants, però també pot agradar que cobris de pressa”, remarca. També et poden comprar si millores constantment. Per exemple, “pagues una subscripció a Netflix perquè sempre hi ha pel·lícules i sèries noves”.
Podem idear un nou model de negoci?
Cada vegada veiem que hi ha moltes propostes que es basen en el mateix producte o servei, quan en realitat el model de negoci és diferent. Si anem a pams, on vivim i com decidim on vivim, detalla Cornella. Per exemple, anem a una immobiliària i comprem un pis. No obstant això, hi ha propostes de valor diferents que et permeten buscar una habitació, com ara compartir pis o el coliving. Totes tenen el mateix producte, és a dir, on dorms i, per altra banda, té a veure en com és la propietat.
Cornella: “Pagues una subscripció a Netflix perquè sempre hi ha pel·lícules i sèries noves”
Fins i tot hi ha conceptes per nòmades que els permet viure uns mesos a una determinada ciutat. Un altre element més extrem és un model d’habitatge a subscripció: pagues el lloguer i no dius a on estàs. Pots viure dues setmanes a Madrid, a Londres o a Barcelona. O, fins i tot, el model d'Ikea als països suecs on es conviu gent gran amb els més joves per lluitar contra la soledat. La recomanació final del gran expert: la innovació només és possible, si s‘incorpora en el dia a dia.