L'empresària catalana Anna Navarro, la dona més influent del món en el 2020 en l'àmbit de la tecnologia segons la revista Analytics Insight, ha estat l'encarregada de donar el tret de sortida al setè congrés de Big Data i Inteligència Artificial de Barcelona organitzat pel CIDAI i coordinat per l'Eurecat, organismes publicoprivats que fan de pont entre els actors de l'ecosistema tecnològic de Catalunya. Com a keynote speaker de l'esdeveniment, l'executiva ha llançat un missatge cap al teixit innovador de Barcelona: l'èxit de Silicon Valley en l'aplicació de la IA està "en l'obsessió dels seus directius per conèixer el client".
L'esdeveniment ha tingut lloc un dia després que Microsoft anunciés que instal·larà el seu nou hub d'R+D especialitzat en l'aplicació de tecnologies d'intel·ligència artificial a Barcelona, fet que ha estat considerat per tots els experts com a "una bona notícia i un reflex de l'ecosistema de recerca i desenvolupament que tenim a Catalunya", segons ha explicat Daniel Marco, director general d'Innovació i Economia Digital de la Generalitat. També és una oportunitat: per a aquesta primera fase Microsoft necessitarà una trentena d'enginyers i científics, però "a mitjà termini arribarem al centenar".
L'aposta de Microsoft posa de manifest el creixement exponencial del sector de la intel·ligència artificial a Barcelona, que segons la Generalitat, generarà un increment addicional de 15,7 bilions de dòlars del PIB mundial el 2030. La IA s'està convertint en una tecnologia transversal que ja s'està aplicant a empreses de sectors molt variats: salut, serveis, construcció, mobilitat, clima i un llarg etcètera. "La preocupació que genera aquesta gran transversalitat és si al final tindrem prou gent formada per donar servei a totes les aplicacions de la IA a les empreses del país", ha explicat Xavier Torra, president d'Eurecat.
La intel·ligència artificial generarà un increment addicional de 15,7 bilions de dòlars del PIB mundial el 2030
D'Olot a Silicon Valley
Anna Navarro, coneguda als Estats Units com a Anna N. Schlegel, va deixar Olot als 23 anys per anar-se'n als Estats Units, a San Francisco. Va muntar la seva pròpia empresa sobre globalització i va trigar un any a tenir el primer client. Durant aquest any va estudiar bé el mercat i el client, i mai va deixar la seva feina. I aquest és un dels grans consells de la gurú tecnològica: "si vols muntar una companyia, no deixis la teva feina. Tingues dues feines fins que ho tinguis tot preparat".
Anna Navarro: "Si vols muntar una companyia, no deixis la teva feina. Tingues dues feines fins que ho tinguis tot preparat"
Té més de 25 anys d'experiència liderant la globalització d'empreses punteres com NetApp, Cisco, VMware, VeriSign i Xerox. Ara és vicepresidenta de producte, mercats internacionals i globalització a Procore, empresa que opera a més de 125 països que ha creat un software de gestió per a projectes de construcció amb IA. "Hem creat equacions que ens permeten predir a tres anys vista", explica Navarro, reconeixent que "és complicat, perquè hem de crear prediccions diferents per a cada ciutat". La clau: automatitzar-ho tot, fins i tot la recerca de dades. De fet, els treballadors de Procore poden respondre una enquesta diària sobre la seva satisfacció a l'empresa.
L'automatització de processos amb intel·ligència artificial permet que hi hagi "codi que s'escrigui sol, queixes que es resolguin soles o textos que tradueixin sols", explica Navarro. I això et permet concentrar-te en l'important: el client i la gestió de dades. "Si entens el teu client, pots dirigir la teva energia cap al que realment has de fer", aconsella. I llança aquesta recomanació tant per petites empreses com per a grans companyies: "si no entens el teu client, tindràs un gran problema".
Cap a l'humanisme tecnològic
L'objectiu de conèixer el client és fer-li la vida més fàcil. Així ho ha explicat Navarro, i també hi han coincidit la resta de ponents. De fet, Michael Donaldson, comissionat d'Innovació Digital, Bústia Ètica i Bon Govern de l'Ajuntament de Barcelona, ha fet un pas més: "la tecnologia ha d'estar al servei de les persones". Per a Donaldson aquesta és la base de l'humanisme tecnològic i cap a on s'ha de dirigir el sector. El càrrec públic ha fet una crida a "estudiar l'impacte negatiu que pot tenir el mal ús de la tecnologia en les persones".